16.11.2020 - 19:50
Al consell de ministres espanyol de demà sembla que s’aprovaran mesures com, per exemple, unes extensions del període de carència i amortització dels avals de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO). Segons que va dir la ministra Nadia Calviño, si en una primera fase el govern Sánchez es va centrar a ‘garantir la liquiditat del conjunt de l’economia’, l’objectiu actual exigeix d’evitar que ‘empreses perfectament viables acabin havent de tancar’. És una bona notícia que afecta molta gent i que resultava pràcticament obligada si no es volia crear un problema molt més greu a pimes, autònoms… i bancs.
Seria bo que al consell de ministres de demà també hi hagués una sorpresa i que, a tots els qui el dia 20 de maig es van acollir a la moratòria de sis mesos del pagament d’imposts del primer trimestre, i que han de pagar divendres, els l’allarguessin. Semblaria raonable, perquè molts dels qui s’hi van acollir continuen tenint el negoci tancat i sense poder guanyar diners, com ara els bars i restaurants. Crec que alguna cosa han de fer a Madrid i ja no poden trigar gaire…
I, parlant d’imposts, hi ha un aspecte de què s’ha parlat poc, potser perquè només afecta persones amb ingressos baixos o molt baixos. Com sabeu, els treballadors per compte d’altri que cobren menys de 22.000 euros l’any són exempts de fer declaració per l’IRPF. Això no vol dir, ben entès, que no paguin imposts, perquè l’empresa els fa la retenció corresponent. El problema ve quan aquest treballador enguany ha estat afectat per un ERTO. Enric Rius, assessor fiscal de la patronal CECOT, m’explica el perquè. Resulta que l’exempció de declarar és només quan els diners guanyats vénen d’un sol pagador i la gent que enguany ha cobrat dins un ERTO tindrà ingressos de dos pagadors: l’empresa i el SEPE.
I, a més, resulta que, d’aquests dos pagadors, només l’empresa haurà fet la retenció, perquè el SEPE no n’ha fet. Això vol dir, doncs, que el maig del 2021 li diran que ha de fer declaració d’IRPF encara que hagi cobrat menys de 22.000 euros. I en aquesta declaració haurà de tributar per la part que ha cobrat del SEPE. Potser no seran gaires diners perquè el tipus serà baix, però si és algú que no té feina o que en té menys i està prou angoixada, només li faltarà haver de pagar a Hisenda. La Generalitat, conscient d’aquest problema, ha fet allò que podia fer, que és anunciar una deducció sobre l’excés que grava el tipus estatal. De fet, és una quantitat molt baixa. Aquesta qüestió hauria de ser a la llista d’Hisenda per a arreglar-la. Altrament, serà un maldecap per a molta gent.
Però el problema afecta també els autònoms. Enric Rius diu que se’n ressentiran els qui han cobrat la prestació per cessament d’activitat durant el 2020. ‘L’autònom es trobarà que haurà de tributar pels mesos que l’hagi cobrat, perquè la prestació ve sense retenció.’ Però a més, hi ha una altra qüestió. Durant els mesos que ha rebut la prestació no haurà pagat la quota, però això no vol dir que hagi deixat de cotitzar. Haurà cotitzat la seguretat social per ell. ‘I aquests diners representen de fet una subvenció que rep l’autònom, per la qual també haurà de tributar.’ Fet i fet, vol dir que als 660 euros aproximats que pot haver cobrat cada mes per la prestació, hi haurà d’afegir els 280 euros de la quota que li ha pagat la seguretat social a l’hora de fer la declaració de la renda. I aquest pagament l’haurà de fer l’any vinent, quan encara potser no s’haurà refet totalment de la seva mala situació actual.
Tant el cas dels treballadors assalariats com el dels autònoms s’haurien de resoldre com més aviat millor, perquè afegeixen una angoixa a gent que ja ha d’encarar moltes dificultats. No sembla just que gent en situació d’alta precarietat, l’estat l’ajudi per una banda –molt poc, tot sigui dit– i per una altra, sense avisar, la faci tributar per uns diners que li havia donat, pràcticament per a poder menjar. Em sembla tot plegat un desori, que m’agradaria pensar que és fruit de la imprevisió i prou, i que resoldran de pressa.
