08.05.2017 - 17:07
L’equip desenvolupat per investigadors de la UPV i La Fe permet predir si se’n va a produir part espontani o haurà d’induir-se
VALÈNCIA, 8 (EUROPA PRESS)
Un nou sistema d’ajuda al diagnòstic, dissenyat per investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) i de la Fe, contribuïx a reduir riscos en els embarassos perllongats –més enllà de la setmana 40– i permet al mateix temps optimitzar els recursos hospitalaris.
Es tracta d’un equip portàtil i compacte que monitoritza el senyal del múscul uterí i que, a partir de la informació registrada, ajudaria a predir si se’n va a produir un part espontani o si, per contra, hauria d’induir-se, segons ha informat la institució acadèmica i la Generalitat en sengles comunicats.
Els resultats d’este dispositiu s’arrepleguen en un article publicat en la revista ‘Computer Methods and Programs in Biomedicine’. El sistema ajudaria els metges i les dones a prendre una decisió, basada en informació clínica, sobre la prolongació de l’embaràs.
“En definitiva, permet és saber si cal avançar les induccions, evitant que la gestació avance innecessàriament cap a la setmana 41 o 42 perquè no s’albira que el part vaja a ser espontani”, ha apuntat Javier García Casado, investigador del CI2B de la Universitat Politècnica de València
El doctor Alfredo Perales, director de l’àrea clínica de la dona de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe i investigador associat del Grup de Medicina Reproductiva de l’IIS La Fe, ha explicat que el part espontani “sempre és millor que el provocat, però si encara amb eixe temps addicional, l’embaràs acabarà en inducció és millor fer-ho en la setmana 40 i evitar els riscos addicionals derivats d’una gestació tardana, com a hipòxia, taquicàrdies, etc”.
ELÈCTRODES I EQUIP PORTÀTIL
L’equip incorpora dos elèctrodes com els utilitzats en els electros del cor i una unitat central que rep tota la informació que s’envia de forma sense fil al metge. Una dels seus principals avantatges és que no afecta ni interromp la pràctica clínica habitual en les sessions de monitors: alhora que altres equips registren freqüència cardíaca, contraccions, etc, els elèctrodes es col·loquen sobre l’abdomen de la pacient per a registrar així el senyal del múscul uterí.
“Actualment, els clínics valoren en quin estat gestacional es troba la mare i si es requerirà la inducció del part fonamentalment amb l’índex Bishop, que avalua des de la dilatació, consistència i posició cervical fins a l’encajamiento del fetus. No obstant açò, este mètode presenta bastants deficiències. La informació derivada del múscul uterí complementa este indicador millorant significativament la capacitat de predicció”, ha destacat per la seua banda Javier García Casado.
Els investigadors han desenvolupat i avaluat models predictius utilitzant tant dades obstétricos tradicionals, com a paràmetres electrofisiològics derivats del senyal de l’úter. “A partir dels senyals registrats, són estos models els que permeten avançar si hi haurà o no part espontani”, ha afegit García Casado.
PREDICCIÓ DE L’ÈXIT
El treball dels investigadors de la Universitat Politècnica de València i el Servici d’Obstetrícia de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe se centra ara a ser capaços de predir si la inducció al part serà reeixida o si, per contra, l’embaràs acabarà en cesària.
“Per a açò, es col·loquen els sensors, i veient la resposta al fàrmac d’inducció durant les tres primeres hores, es podrà predir el seu resultat. Hi haurà prou amb veure l’evolució de diferents paràmetres. El nostre objectiu final, en qualsevol cas, és millorar el benestar matern-fetal”, ha descrit García Casado.
Respecte a l’optimització de recursos hospitalaris, el doctor Perales assenyala que la raó és senzilla: este sistema aporta més informació a ginecòlegs, comares i personal implicat en el part. “Amb ella, avançaríem parts que sabem que es donaran de manera espontània. A més, en poder predir si una inducció tindrà èxit o no, evitem la despesa derivada d’aquelles que finalment acabarien en cesària”.
