29.05.2017 - 11:06
VALÈNCIA, 29 (EUROPA PRESS)
Un equip d’investigadors de la Universitat Politècnica de València i la Universitat de Castella-la Manxa ha desenvolupat un nou programari que millora la caracterització d’arítmies cardíaques en obtindre imatges “més realistes i fidedignes”, segons ha informat la institució acadèmica valenciana.
Sobre este tema, han destacat que la seua incorporació als equips clínics d’electrofisiologia cardíaca actuals permetria obtindre un senyal “més nítid, definit i sense distorsions” de tot tipus d’arítmies, fonamentalment de fibril·lació auricular, la més comuna en l’actualitat.
D’esta manera, la implantació d’este programari millorat podria oferir al cardiòleg informació desconeguda fins al moment, la qual cosa redundaria en una millora de la pràctica clínica i, en últim terme, del tractament de l’arítmia. L’estudi ha sigut publicat en la revista Annals of Biomedical Engineering.
En eixe sentit, l’investigador participant en el desenvolupament i coordinador del grup Biosignals & Minimally Invasive Technologies de la Universitat Politècnica de València, José Joaquín Rieta, ha explicat que en permetre obtindre senyals “més realistes i fidedignes” possibilita que qualsevol altre mètode per a l’avaluació de l’estat arrítmic del pacient que prenga com a base estos senyals, puga “afinar molt més”.
D’esta manera, “es pot obtindre informació completament personalitzada de l’estat de l’arítmia i de les possibles estratègies terapèutiques que poden adoptar-se”.
En el seu treball, els investigadors van realitzar un estudi en el qual van demostrar com els sistemes actuals d’electrofisiologia cardíaca realitzen un tractament del senyal que pot alterar substancialment la morfologia dels registres obtinguts.
“El problema residix que les tècniques de filtrat que utilitzen poden ser inadequades, per la qual cosa si estos registres són emprats posteriorment com a base per a la caracterització electrofisiològica del pacient, açò pot produir errors significatius en l’estimació de paràmetres essencials sobre el seu estat arrítmic”, explica Rieta.
El programari desenvolupat pels investigadors de la UPV i la UCLM evita eixos errors. De fet, permet reduir fins a en un 40% la distorsió introduïda pels sistemes convencionals d’adquisició electrofisiológica.
Així mateix, ha destacat que el mètode desenvolupat “facilitarà la realització d’anàlisis més precises de l’arítmia, la qual cosa redundarà en una millor caracterització de la seua dinàmica complexa i, en últim terme, en un millor tractament posterior”. “Es tracta d’un pas més cap a l’avaluació i atenció personalitzada de l’estat de l’arítmia de cada pacient”, ha ressaltat.
SOBRE LA FIBRIL·LACIÓ AURICULAR
Actualment, s’estima que al voltant de 6 milions d’europeus i 700.000 espanyols patixen Fibril·lació Auricular i s’estima que la seua prevalença es duplicarà en els pròxims 50 anys per l’envelliment de la població. El risc actual de patir fibril·lació auricular per a una persona major de 40 anys al llarg de la seua vida és del 25%.
A més, el maneig de pacients amb fibril·lació auricular suposa més del 15% de la despesa sanitària en malalties cardiovasculars. Per açò, la fibril·lació auricular s’està convertint en un repte social, mèdic i de salut pública i es considera una malaltia d’atenció prioritària en els sistemes sanitaris del món desenvolupat.
