21.08.2023 - 21:40
The Washington Post · Ishaan Tharoor
Els testimonis directes són esgarrifosos. No hi ha menjar a les prestatgeries de les botigues. Els nens esperen durant hores en cues llargues per aconseguir pa. Les mares caminen quilòmetres per cercar oli de cuina i més provisions. L’electricitat, el gas i l’aigua escassegen. Les ambulàncies no poden engegar-se per manca de combustible. Les clíniques informen d’un augment dels avortaments en embarassades que pateixen malnutrició, anèmia i estrès.
Aquest és l’estat en què es troba l’aïllada i com més va més desesperada comunitat armènia a l’enclavament de l’Alt Karabakh, en què 120.000 ciutadans pateixen allò que les autoritats locals i diversos experts internacionals descriuen com un blocatge per part de l’Azerbaitjan, el país dins el qual és el territori. Armènia i l’Azerbaitjan han lluitat en unes quantes guerres per l’Alt Karabakh després de la caiguda de la Unió Soviètica i l’aparició dels estats nació independents. Tot i ser reconegut per la comunitat internacional com a part de l’Azerbaitjan, l’Alt Karabakh i algunes zones al seu voltant han estat governades durant dècades per una entitat armènia.
Durant tot aquest any, l’Azerbaitjan ha restringit la circulació pel corredor de Latxín, l’única ruta que connecta Armènia directament amb aquest enclavament, al qual els armenis es refereixen com a Artsakh. Les restriccions s’han intensificat aquest estiu, han deixat el Comitè Internacional de la Creu Roja sense poder lliurar assistència humanitària a la regió i els camions amb centenars de tones de subministraments atrapats als camins. La situació de les comunitats perjudicades va portar Luis Moreno Ocampo, antic fiscal en cap del Tribunal Penal Internacional, a publicar una opinió a primers de mes en què deia que les condicions d’escassetat alimentària infligides als armenis de l’Alt Karabakh constituïen un acte de genocidi. Va citar un article de la Convenció sobre el Genocidi que parla de “infligir deliberadament al grup condicions de vida destinades a portar a terme la seva destrucció física”.
“La idea de genocidi no és qüestió solament de matar, sinó també de desplaçar les persones de la seva terra”, ha dit Moreno Ocampo durant una trucada telefònica aquesta setmana. A l’informe va escriure: “No hi ha crematoris i no hi ha atacs amb ganivets. La fam és l’arma invisible del genocidi. Sense un canvi immediat i dràstic, aquest grup d’armenis serà destruït d’ací a poques setmanes.”
La situació va ser debatuda dimecres en una sessió d’emergència del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Uns quants països van instar l’Azerbaitjan a “restaurar la llibertat de moviment pel corredor”. I el ministre d’Afers Estrangers d’Armènia, Ararat Mirzoyan, va dir que la privació imposada a l’enclavament era una forma de guerra que portaria a la “neteja ètnica del poble de l’Alt Karabakh”.
En resposta d’aquestes acusacions, Yashar Aliyev, l’enviat de l’Azerbaitjan a les Nacions Unides, va descriure les discussions sobre un blocatge com a “acusacions infundades i sense fonament” i va dir que el seu govern era subjecte a una “campanya” armènia per a “manipular i enganyar la comunitat internacional”. Les autoritats de Bakú diuen que les restriccions de moviment pel corredor de Latxín, que hauria de ser administrat per forces de pau russes, són necessàries per a aturar, entre més qüestions, el subministrament il·lícit d’armes provinents d’Armènia. També assenyalen la intransigència de les autoritats de fet de l’Alt Karabakh, que han rebutjat de rebre subministraments per una ruta alternativa cap a l’est de l’Azerbaitjan.
“Una administració d’ocupació bloca el subministrament de menjar i medicaments del govern de l’Azerbaitjan a una regió azerbaitjanesa. És significatiu que en cap línia de l’informe d’Ocampo hi faci referència”, ha dit Hikmet Hajiyev, assessor principal d’Afers Estrangers del president azerbaitjanès, Ilham Aliyev. Alguns analistes creuen que l’Azerbaitjan, més ric i reforçat per les armes turques i israelianes, aprofita el seu notable avantatge militar, ara que el món és distret amb la guerra d’Ucraïna, per aplicar una pressió intolerable a l’enclavament independentista. Armènia i l’Azerbaitjan han estat immersos en rondes de negociacions per a un acord de pau durador que normalitzi les relacions i trobi una solució acceptable a l’estatus de l’Alt Karabakh.
Però la crisi actual ha posat de manifest les pors existencials i les enemistats profundament arrelades que hi ha en tots dos costats. Mentre els armenis arreu del món criden l’atenció sobre la situació de l’Alt Karabakh blocat, els mitjans de l’Azerbaitjan se centren en la descoberta d’una fossa comuna d’azerbaitjanesos a la ciutat de Shusha, que es remunta a les batalles de la dècada del 1990 i l’ocupació de la zona per part de forces d’armenis. La ciutat va ser “alliberada” per l’Azerbaitjan en la breu guerra del 2020, en què les forces de Bakú van conquerir àmplies zones del territori capturat per les tropes armènies en la fase anterior del conflicte.
Ara, alguns armenis que van fugir de Shusha –en armeni, Shushi– el 2020 són en una situació encara més desesperada. Una dels quals és Alvina Nersesyan, una habitant de l’Alt Karabakh, que va parlar amb els periodistes en una trucada virtual organitzada per oficials armenis dijous passat. Va descriure les cues pel pa com a “temeràries” a Stepanakert, la capital, coneguda a l’Azerbaitjan com a Khankendi, i es va lamentar de no poder dir ni tan sols la paraula “dolç” per por d’incomodar els seus fills, que són “massa petits per entendre la situació”.
Les dificultats immediates són reconegudes pels diplomàtics. “L’accés al menjar, als medicaments, a l’aliment per a nadons i a l’energia no hauria de ser mai segrestat”, va dir Thomas-Greenfield dimecres. “Instem el govern de l’Azerbaitjan a restaurar la llibertat de moviments pel corredor.”
“Funcionaris nord-americans creuen que els armenis a l’Alt Karabakh sobreviuen solament gràcies als horts i aliments produïts a casa”, va escriure el columnista David Ignatius, del Post. “Temen que d’ací a dos mesos, a mesura que s’acosti l’hivern, la població comenci a enfrontar-se a la fam. Els armenis temen una repetició del genocidi otomà del 1915, un record històric sempre present.”
De fet, Moreno Ocampo ha invocat aquesta història profundament amarga i ha assenyalat que centenars de milers d’armenis ara fa més de cent anys van ser expulsats de casa seva per les forces otomanes i els van deixar morir de gana. “La fam va ser l’arma del genocidi del 1915 i ara l’Azerbaitjan la torna a fer servir contra els armenis”, em va dir. “És tràgic, però la història es repeteix, i per això la humanitat ha de reaccionar.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més històries de The Washington Post publicades en català a VilaWeb
