05.09.2023 - 21:40
|
Actualització: 06.09.2023 - 12:21
El curs comença avui a Catalunya amb 1.605.243 alumnes. Són els segons a tornar a les aules, després dels alumnes nord-catalans, que van començar dilluns, i pocs dies abans que al País Valencià, les Illes i Andorra, que comencen la setmana vinent. L’entrada ve sens dubte marcada per la vaga dels sindicats de l’ensenyament, que té l’objectiu de capgirar la crisi que, segons que expliquen, viu l’escola pública. I per això demanen, entre més mesures, de recuperar les condicions laborals perdudes ara fa més de dotze anys, més estabilitat laboral i un calendari escolar més racional.
Un dels punts del manifest de la vaga és blindar el model d’immersió lingüística en català. De fa uns quants anys, les sentències judicials l’han fet trontollar, i hi ha vint-i-sis aules que fan un 25% d’assignatures en castellà per ordre del TSJC, sigui amb mesures cautelars o amb sentències definitives. Tanmateix, ara l’amenaça plana sobre l’existència mateixa del model d’escola en català, que com més va menys s’aplica i, que, a la vegada, aviat podria ser tombat per la justícia espanyola.
Un foment limitat del català
En la presentació del nou curs, el departament ha revelat que, enguany, dels més de 3.500 centres educatius que hi ha a Catalunya, 800 s’han compromès a fer tallers de sensibilització lingüística per a potenciar l’ús del català. D’acord amb el pla de foment de la llengua, es desplegaran deu mesures per a plantar cara a la davallada de l’ús del català a l’escola. Entre aquestes, hi ha una cinquantena d’escoles que començaran un pla pilot de millora de les biblioteques escolars per a fomentar l’hàbit lector i la lectura en català.
Tan sols el 46,8% dels professors d’ESO de Catalunya s’adrecen sempre en català als alumnes
L’objectiu és que el curs 2026-2027 tots els centres hagin concretat mesures. Aquest pla per a fer créixer l’ús del català als centres educatius arrencà el 2021, arran d’un estudi que evidenciava una situació molt crítica i amb una tendència clarament negativa. Llavors, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va dir: “El govern entra en una nova etapa pel que fa a la política lingüística.” L’objectiu del departament era arribar a tots els centres públics i concertats en quatre anys, tot incorporant-hi aproximadament mil centres cada any. Tanmateix, s’ha passat de 200 centres el curs 2021-2022 als 800 del curs d’enguany.
Segons dades publicades, tot i que en teoria s’aplica la immersió, menys de la meitat dels professors d’ESO, un 46,8%, s’adrecen sempre en català a l’aula; l’any 2013 eren el 61,1%. En aquesta línia, solament 2 estudiants de cada 10 fan servir sempre o gairebé sempre el català quan es relacionen entre si sense la instrucció directa del professor; fa quinze anys eren gairebé 7 de cada 10. Per contra, el percentatge d’alumnes que no fa servir mai o gairebé mai el català han passat de ser un 6,2% el 2006 a un 28% ara fa dos anys, fet que mostra una pèrdua clara de l’ús de la llengua tant en els alumnes com en els docents.
Els resultats que es revelen a les aules van acompanyats d’una davallada greu i preocupant del català en tots els àmbits socials, amb el castellà rellevant el català i amb pocs indicis que permetin de confiar en una remuntada.
Quinze anys de reculada dramàtica del català al Principat
Una nova llei que no tanca totes les escletxes
Per provar de blindar la immersió, i arran de les sentències del TSJC que hi ha hagut en contra, ERC, PSC, Junts i comuns van impulsar l’any passat una nova llei sobre l’ús de les llengües en l’ensenyament. S’hi detallava que el català era la llengua emprada normalment com a vehicular i, en canvi, l’ús del castellà havia de venir determinat pel projecte lingüístic de cada centre, que havia de ser validat pel departament, que en seria el responsable legal.
El nou marc legal va aturar l’execució de la sentència que imposava el mínim del 25% de castellà a totes les escoles de Catalunya, perquè la nova legislació negava l’aplicació de percentatges de manera generalitzada, i la qüestió ha acabat amb un recurs d’inconstitucionalitat del TSJC al Constitucional (TC), recurs segons el qual encara que no hi ha prou presència de castellà.
A principi del curs passat, mentre el TC no es manifestava, el qui era conseller llavors, Josep Gonzàlez-Cambray, va enviar una circular a tots els centres, inclosos els 26 on fins llavors s’havia imposat el 25% de castellà, per ordenar-los que fessin les classes en català amb normalitat, sense percentatges lingüístics. Aquesta protecció de la immersió fou efímera, perquè el TSJC ha obligat, individualment, cadascuna de les escoles amb causes obertes a continuar impartint un mínim d’hores lectives de castellà en aquelles aules.
El departament avança en el nou marc legal, i aquest mes de juliol va posar a exposició pública el decret que regula la definició del règim lingüístic a les escoles, és a dir, que estableix quin pes ha de tenir cada llengua. El decret desplega els criteris fixats en la llei aprovada l’any passat i fixa que per elaborar els projectes lingüístics de cada centre cal tenir presents un seguit de criteris, com ara “la situació sociolingüística general del centre i de l’entorn”, el grau d’exposició dels alumnes a les llengües dins i fora del centre i la quantitat d’alumnes nouvinguts, i deixa clar que no s’hi poden establir percentatges.
Van obrir la porta de classe i hi van entrar sis jutges dient “prou català”
Es preveu que la tramitació es pugui allargar fins a l’abril del 2024, però, en el fons, el model penja d’un fil tot esperant que el TC es pronunciï sobre la constitucionalitat del nou marc legal. En relació amb això, el TSJC provar d’influir-hi i, en una sentència d’aquest estiu mateix en què afirma que la immersió lingüística no és legal, deixa anar que tan sols seria viable “en un ensenyament gratuït binari o d’opció lingüística”.
Continua el setge
Si la situació sembla fràgil en molts aspectes, les entitats espanyolistes proven de minvar cada dia més la llengua. La comissió de peticions del Parlament Europeu, presidida per l’eurodiputada Dolors Montserrat (PP), enviarà el 18,19 i 20 de desembre una delegació a Catalunya per a examinar el model d’immersió lingüística, fet que respon a una queixa de l’Asamblea por una Escuela Bilingüe.
La visita de la comissió de peticions té per objectiu aplegar informació i dades a Catalunya sobre el fet denunciat en la queixa. Per aquest motiu enviarà aquesta delegació de sis europarlamentaris, que haurà de comprovar l’impacte que el model d’immersió lingüística pugui tenir en els alumnes castellanoparlants. Ara com ara, no se sap quins membres de la cambra formaran per part de l’expedició. La consellera d’Educació, Anna Simó, va dir que els eurodiputats tindrien obertes les portes de qualsevol centre i tota la informació per a contrastar la que els hagin pogut fer arribar.
