Un no a la nova constitució espanyola seria un sí a la independència?

  • Qualsevol reforma de la Constitució espanyola necessita el suport del PP o de Ciutadans, que en aquests moments no tenen pas precisament una actitud receptiva a les demandes catalanes *** El president Puig veu el PP valencià 'dopat' per la corrupció després de la sentència del cas Gürtel *** L'obra sobre els presos polítics censurada a Arco obre la Setmana per la Llibertat d'Expressió de Palma

VilaWeb
Redacció
11.06.2018 - 20:30
Actualització: 11.06.2018 - 21:27

TEMA DEL DIA
Trampa. Com era previsible, el PSOE ha posat damunt la taula la reforma de la constitució espanyola com a remei a tots els mals derivats de la crisi territorial d’Espanya i com a marc per a trobar una solució del conflicte suscitat per Catalunya. Ja és més que tot allò que va fer Rajoy en quatre anys, cosa que cal agrair a la ministra Meritxell Batet, però hi ha trampa. Malgrat les bones intencions, no és una proposta viable, ni aritmèticament ni política.

Tot i que no sabem encara en què consisteix aquesta reforma i què inclouria, una reforma de la constitució requereix el suport de dos terços del congrés espanyol i avui el PSOE només té 84 diputats dels 350 que hi ha a la cambra. Qualsevol reforma de la constitució espanyola necessita el suport del PP o de Ciutadans, que en aquests moments no tenen pas precisament una actitud receptiva a les demandes catalanes. Tampoc el PSOE, per més que es trobi obligat a gesticular. A més, la reforma requereix la dissolució de les corts espanyoles, eleccions espanyoles per a escollir un nou congrés que elabori la nova constitució i un plebiscit per a referendar-la.

La reforma de la constitució no és cap proposta realista, ni viable, perquè el PSOE ni té majoria per a fer-la ni tampoc un calendari raonable per a tramitar-la. Com que Batet mateix se n’ha adonat, avui ja ha matisat que per a reformar-la caldria ‘un consens com el del 1978’. És a dir, ha donat, perquè no té cap més remei, la clau de la reforma a PP i Ciutadans. Qualsevol cosa que no passi per una negociació bilateral entre els governs de Catalunya i Espanya, a partir del reconeixement dels resultats del 21 de desembre i, per tant, de la voluntat dels catalans d’exercir l’autodeterminació mitjançant un referèndum no té viabilitat. És una ensarronada. L’autodeterminació és justament l’únic punt del qual ha parlat Batet, per descartar-lo.

El resultat ja el sabem: el pes dels partits independentistes a les corts espanyoles és insignificant i qualsevol reforma no tan sols aniria contra els interessos dels catalans sinó que probablement seria més restrictiva que no l’actual. L’única cosa interessant d’una proposta d’aquesta mena seria que Espanya acceptés el resultat de Catalunya si fos diferent. És a dir, que el referèndum constitucional sigui vinculant per al govern espanyol: si a Catalunya surt que no, que es reconegui que Catalunya no vol continuar essent part d’Espanya i s’accepti de negociar una separació pactada. Seria una solució impecablement democràtica, però tampoc no l’acceptaran.

El problema de fons és que per a negociar hi ha d’haver un terreny de joc comú, que no existeix. El govern espanyol parteix del marc constitucional i a Catalunya aquest marc ja es va exhaurir el 2010, quan el Constitucional espanyol va tombar l’estatut. El govern català fixa el punt de partida de les negociacions en el resultat del primer d’octubre, com han ratificat avui les executives d’ERC i del PDECat, on l’escepticisme va guanyant adeptes quant a la voluntat real de Pedro Sánchez de canviar alguna cosa.

MÉS QÜESTIONS
València es prepara per acollir el vaixell amb 629 refugiats. Els 629 immigrants del vaixell Aquarius desembarcaran a final de setmana al port de València, després de veure com Itàlia tancava els seus ports per ordre del ministre d’Interior, Mateo Salvini. El vaixell, propietat de Metges Sense Fronteres i SOS Méditerranée, s’havia aturat al mig de la Mediterrània, tot esperant que li oferissin un port on desembarcar la gent rescatada davant la costa de Líbia. El govern espanyol n’ha autoritzat el desembarcament perquè el batlle Joan Ribó ha ofert València com a ‘ciutat refugi’ i el Consell, per mitjà de la vice-presidenta, Mónica Oltra, ha acceptat d’emprendre les gestions per a acollir-los. La batllessa de Barcelona, Ada Colau, també havia ofert el port de Barcelona com a punt d’acolliment.

El president Puig veu el PP valencià ‘dopat’ per la corrupció. La sentència de l’Audiència espanyola que confirma que el PP valencià es va finançar il·legalment durant l’etapa de Francisco Camps ha fet que el president de la Generalitat, Ximo Puig, arribi a parlar de dopatge del PP i es pregunti fins a quin punt va guanyar les eleccions legítimament. En un esmorzar informatiu, Puig ha assegurat que la sentència del cas Gürtel confirma que el PP valencià ‘anava dopat a les eleccions’ i ha demanat que ‘s’assumeixin responsabilitats polítiques’, en referència a Francisco Camps, que n’ha sortit indemne perquè els delictes que podia haver comès ja han prescrit. El president ha recordat que durant molt de temps es va dir que era cosa ‘de quatre vestits’ i que ‘això era un invent de jutges, periodistes i policia’. I ha afegit: ‘Finalment ha quedat clar que el PP va estar adossat a la corrupció i va guanyar eleccions de manera irregular.’

El nou batlle del PP d’Alacant posa traves al canvi dels carrers amb noms franquistes. La comissió de Memòria Històrica en la qual es pretenia concloure el procés de canvi de carrers franquistes d’Alacant s’ha ajornat fins divendres, segons que han confirmat fonts municipals, malgrat que el govern local dirigit per Luis Barcala (PP) va anunciar dimarts passat que la reunió seria demà. El govern municipal al·lega que el retard en la data es deu a l’intent d’arribar a la Comissió de Memòria Històrica amb el cas arxivat als jutjats. El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) s’ha de pronunciar, suposadament de manera ‘imminent’, després de la decisió presa a principi de 2017 per un jutjat d’Alacant, que va obligar a portar la democratització de la llista de carrers al ple municipal i que, prèviament, va forçar a la recol·locació de plaques franquistes després de la denúncia interposada a la fi de 2016 pel PP, llavors a l’oposició municipal.

Bauzá promou un corrent liberal i aspira a rellevar Rajoy. L’ex-president de les Balears i senador José Ramón Bauzá està disposat a impulsar un ‘corrent liberal’ amb vista al congrés que decidirà el substitut de Mariano Rajoy al capdavant del PP espanyol i que es farà el 20 i el 21 de juliol. Amb tot, diu que encara no té decidit si aquest moviment pot acabar essent la seva candidatura a la presidència del partit. Bauzá ha intervingut en la reunió de la directiva estatal del partit que s’ha fet avui a Madrid per defensar aquest corrent liberal que, del seu punt de vista, va ser clau de l’èxit electoral del PP. Malgrat aquests moviments, les possibilitats de Bauzá d’esdevenir dirigent del PP són nul·les i fins i tot han fet que els seus rivals, com el PSIB, l’animessin públicament a presentar-s’hi.

L’obra sobre els presos polítics censurada a Arco obre la Setmana per la Llibertat d’Expressió a Palma.  L’obra Presos polítics a l’Espanya contemporània, de l’artista Santiago Sierra, que va ser retirada de la fira Arco de Madrid, ha estat instal·lada a la plaça d’Espanya de Palma per inaugurar els actes programats amb motiu de la Setmana per la Llibertat d’Expressió. La setmana, que s’acabarà diumenge amb un festival al Palma Arena, té l’objectiu denunciar els casos de vulneració de la llibertat d’expressió que s’han succeït aquests darrers mesos. Ho han explicat representants del grup de suport al raper mallorquí Josep Miquel Arenas, Valtònyc. A l’acte inaugural, també hi han assistit la regidora de Funció Pública i Govern Interior, Aurora Jhardi, i la regidora d’Ecologia, Agricultura i Benestar Animal, Neus Truyol. El Grup de Suport Llibertat Valtònyc ha explicat: ‘La censura de l’exposició posa de manifest una realitat que no és pròpia d’un estat suposadament democràtic, evidencia la falta de llibertat d’expressió i de creació artística.’

LA XIFRA
35,1
milions dels més de 500 que va pactar el PP amb el PNB en el pressupost espanyol són els que ara el PP vol retirar mitjançant esmenes al senat. Una quantitat molt modesta.

TAL DIA COM AVUI
L’11 de juny de 1873
Francesc Pi Margall va ser nomenat president del govern de la Primera República espanyola. El seu mandat com a president va durar només trenta-vuit dies.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor