Un moviment de fons aproxima el PDECat a Waterloo

Si Pedro Sánchez no fa una proposta per a Catalunya, el PDECat blocarà la tramitació del pressupost espanyol. Fa poc es va fer pública la disputa entre el secretari d’organització del partit, Ferran Bel, i la vice-presidenta, Míriam Nogueras, sobre si calia deixar més marge per a la negociació entre Sánchez i Quim Torra i permetre la tramitació dels comptes. Ara la pugna s’ha tancat amb un doble moviment de la direcció: per una banda, un avís de David Bonvehí que decanta el partit a obstaculitzar la governabilitat del president espanyol si no hi ha un moviment de fons a Madrid i, per una altra, un viatge carregat de simbolisme. Mig any després del congrés, dilluns que ve, la direcció executiva del PDECat es reunirà amb Carles Puigdemont a Waterloo per primera vegada, una imatge d’arrenglerament de posicions quan s’acosta el desllorigador dels comptes espanyols i el congrés constituent de la Crida Nacional per la República.

Les bases del partit van empènyer cap a aquest punt en l’assemblea del juliol, però la gestació de la nova direcció va ser molt complicada, i no solament per la sortida de Marta Pascal. Aleshores el sector moderat i el dels que s’alineaven amb Puigdemont van tancar un pacte per evitar el trencament del partit: una direcció amb dos blocs, amb Bonvehí i Nogueras com a referents dels uns i dels altres. Les ferides s’han mantingut obertes tots aquests mesos, amb moments cíclics de tensió i amb l’actuació dels diputats al congrés espanyol en l’ull de l’huracà del conflicte intern. El pressupost espanyol ha originat el darrer, tot i que hi ha dirigents que alerten d’un moviment de fons al partit que ara podria culminar el tomb de la cúpula.

El moment clau d’aquest canvi va ser el darrer consell nacional del PDECat on, tal com va avançar VilaWeb, es va aprovar per una àmplia majoria una resolució que obligava els diputats del PDECat a Madrid a votar contra els comptes. Amb un text impulsat pel president de l’agrupació de les Corts, que finalment va ser pactat amb Bonvehí, el consell nacional lligava curt els vuit diputats (dividits entre els dos sectors) i els senadors. Hi va haver només vuit abstencions. S’hi va oposar públicament Mercè Conesa. L’ex-batllessa de Sant Cugat, que havia estat avaladora de Pascal a la direcció, va defensar de no limitar tant els moviments a les cambres espanyoles, en consonància amb la tradició pactista de Convergència. En vots, aquesta posició fou minoritària.

L’auge de Vox i els pactes a Andalusia han tornat a servir d’argument de pressió a l’independentisme. I han obert un debat de fons irresolt: si deixen caure Sánchez, hi ha eleccions espanyoles i la dreta governa presonera de la ultradreta, pot passar que la repressió i un nou 155 perjudiquin encara més el moviment independentista? Amb aquesta remor pública de fons, i amb la renovació de la defensa del diàleg en les reunions del 20 de desembre al Palau de Pedralbes encapçalades per Sánchez i Torra, Bel va proposar després un possible camí del mig. En una entrevista a Efe, el secretari d’organització demanava més temps a la negociació amb Madrid, encara que la posició final als comptes fos de refús. Bel defensava que, d’entrada, no es presentés una esmena a la totalitat. Nogueras va desautoritzar-lo dient que el PDECat també votaria contra la tramitació del pressupost.

Segons diverses fonts consultades, la qüestió es va debatre de passada a la reunió de la direcció executiva d’ahir i no es va prendre cap decisió definitiva. Creuen que encara hi ha temps. En parlaran quan Sánchez presenti els comptes. Però, després de l’aprovació per àmplia majoria de la resolució del consell nacional, Bonvehí i Nogueras han avalat el no a la tramitació si no hi ha cap nova proposta de Sánchez sobre la taula.

Un altre dels objectius dels aleshores anomenats crítics era arrenglerar també el partit amb JxCat i el govern de Quim Torra. A la seu del carrer de Provença asseguren que la decisió sobre la tramitació dels comptes es pactarà amb el Palau de la Generalitat.

El PDECat, a més, es traslladarà d’edifici definitivament. El perill d’un trencament no ha desaparegut, però el partit es torna a moure.