16.11.2020 - 21:50
Són els harraga, que en àrab significa ‘els que cremen’. Es desfan dels documents que els lliguen a la terra natal i proven de passar per alt també la llei de la frontera, de cremar-la metafòricament. Pugen en una petita embarcació i travessen la Mediterrània des del port algerià de Dellys fins a les Pitiüses o Mallorca, seguint una antiga ruta de contraban. El viatge dura unes vint-i-quatre hores i quan toquen terra estan exhausts. A les Illes enguany n’han arribats 1.370, més del doble que l’any passat, quan tot just es va superar el mig miler.
Per a la majoria, les nostres illes són un punt en un viatge per a emprendre una vida millor a França, a Bèlgica o Alemanya. Ara, aquest somni entra en conflicte amb la legalitat.
Infracció administrativa
Viatjar sense papers i desembarcar a la costa peninsular no és delicte, sinó una vulneració de la llei d’estrangeria espanyola. Té una conseqüència directa: l’obertura d’un expedient de devolució al país d’origen. Així com l’administració considera que és un problema internacional amb múltiples cares, organitzacions socials com ara Balears Acollim, integrada per diverses ONG, sindicats i entitats cíviques de les quatre illes, se centra a garantir els drets fonamentals. La plataforma demana que els immigrants no siguin tractats com a delinqüents. El portaveu, Carlos Martín, diu: ‘Els vídeos que s’han difós d’alguns immigrants baixant d’un vaixell emmanillats confonen molt i afavoreixen una percepció negativa d’aquest col·lectiu per la ciutadania.’ Balears Acollim considera que cal conscienciar la població que són persones desesperades que arrisquen la vida i que no poden ser criminalitzades. ‘En algun moment concret, quan hi ha hagut arribades en massa, el tracte que els immigrants han rebut no ha estat tan correcte com tocaria’, diu Martín.
Procediment
El camí que han de seguir els qui són interceptats a la mar o en terra és marcat per l’administració. El dispositiu s’engega quan el radar del Sistema Integrat de Vigilància Exterior (SIVE) de la Guàrdia Civil localitza les barcasses. Després són arrestats.
La Guàrdia Civil i un grup de tècnics i voluntaris de l’àrea de Socors i Emergències de la Creu Roja arriben a la costa. Aquests darrers s’encarreguen de l’atenció humanitària als nouvinguts. Els donen un paquet de primers auxilis amb una muda, un parell de sabates, una flassada, menjar i un lot d’higiene. També els fan una revisió sanitària bàsica. ‘Tot sovint guarim ferides i cremades que s’han fet a la barca, perquè l’aigua salada i la benzina són una barreja corrosiva’, explica la delegada d’aquest servei a les Illes, Victòria Avellà. Això es fa enmig d’un silenci dens: ‘Estan molt cansats, desconfiats i poc comunicatius.’ Malgrat tot, bescanvien algunes paraules amb els mitjancers socials de l’entitat, que parlen àrab i francès. Ells els informen del protocol que els aplicaran.
Tot d’una la Guàrdia Civil els obre un expedient de devolució al país d’origen. A les seves dependències hi poden estar un màxim de setanta-dues hores, és a dir, tres dies justos, i, si en aquest transcurs un jutge no n’ha decretat l’ingrés a un centre d’internament d’estrangers, són posats en llibertat.
Una norma diferent regeix la destinació dels menors, que passen a disposició dels consells insulars. D’ençà del gener n’han arribat una trentena. Per norma general, viuen fins a la majoria d’edat en un centre d’acollida. Són els anomenats “menors estrangers no acompanyats”, MENA.
Any insòlit
El 2020 s’han interceptat més barcasses que mai. Ara com ara, més de 1.300 persones han arribat a la costa de les Balears i les Pitiüses des del nord d’Algèria i s’han albirat 104 embarcacions. Es dupliquen de llarg les dades de l’any passat, quan foren localitzades 41 barques amb 507 immigrants. Si tirem més enrere, la diferència encara augmenta més: 17 embarcacions i 199 persones el 2018, i 23 embarcacions i 277 persones el 2017. En canvi, el perfil del viatger no varia: home entre vint i trenta anys. De dones, enguany, n’hi havia 7. I de menors, 30. Com que no porten document d’identitat, als més joves els fan una radiografia per determinar-ne l’edat. Si els professionals sanitaris consideren que tenen menys de divuit anys, s’acaba la detenció.
El degoteig d’arribades s’ha intensificat aquests darrers dos mesos. Fins a l’agost, la proporció de barques i persones es mantenia respecte de l’any anterior, però al setembre es van batre tots els rècords: van entrar 298 immigrants, la major part dia 22, quan n’arribaren 204. La Guàrdia Civil no els podia retenir a les seves instal·lacions per manca d’espai i es van allotjar en estructures provisionals d’estacions marítimes del port de Palma. Victòria Avellà explica que aquests espais buits es converteixen en campaments improvisats: ‘Hi aportam el material necessari perquè sigui possible de passar-hi els tres dies que, a tot estirar, podrien estar a la comissaria, bàsicament llits de campanya i flassades.’ També s’hi instal·len taules i es fan les intervencions de primers auxilis o de mediació que no s’hagin pogut fer abans.
El 31 d’octubre va ser una altra jornada intensa per a l’entitat i les forces de seguretat implicades en la recepció d’immigrants. En van arribar 201 més. Anaven a bord de 13 barques, interceptades en zones meridionals de Mallorca (Portocolom i l’illa de Cabrera), Eivissa (la platja d’en Bossa i la Marina de Botafoc) i Formentera (la platja del Copinar).
Proves PCR i confinaments
A tots els arribats en barca els fan una prova PCR el mateix dia. Si surten positives, són ingressats en un centre hospitalari i els seus contactes estrets –és a dir, els qui viatjaven a la mateixa embarcació– són confinats una setmana i mitja. Per als altres, l’arrest continua. Ara, en el cas d’entrades en massa o d’intervencions de més d’una embarcació a la mar, no sempre s’ha pogut resoldre qui són els integrants de cada barca i s’han fet confinaments més extensos.
L’administració considera que la incidència de la covid-19 a Algèria és baixa i demana que aquestes persones no siguin titllades de perilloses per a la salut pública. Les dades dels qui han arribat confirmen que, d’afectats, n’hi ha un 3,4% del total. S’han fet 1.370 proves i n’hi ha hagut 45 de positives.
Centres d’internament o llibertat
Tres dies és el màxim que els immigrants arribats il·legalment poden passar a les dependències judicials. En acabat, o bé són traslladats a un centre d’internament d’estrangers de la península o bé deixats en llibertat. La balança la decanta la situació dels centres d’internament: si són tancats o saturats, el jutge no pot ordenar el trasllat de ningú; però si hi ha places, hi són ingressats immediatament. Enguany, les portes de tots aquests centres han romàs closes entre el 6 de maig i el 24 de setembre i, per tant, desenes d’algerians han passat d’arrestats a ciutadans lliures.
Una vegada en llibertat, els nouvinguts poden acollir-se al Programa d’Inserció Humanitària del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyol. El programa és gestionat per entitats com ara la Creu Roja. A les Illes s’hi han acollit 257 immigrants, és a dir, un de cada cinc. La responsable d’Inclusió de l’ONG, Dolça Feliu, explica: ‘N’hi ha molts que han estat posats en llibertat i han manifestat la voluntat d’anar-se’n de les Illes pel seu compte i no formar part d’aquest projecte.’
El programa s’aplica en centres d’acolliment de la península, dura un màxim de tres mesos i els assegura la manutenció durant aquest període. Així mateix, els ensenyen espanyol. A les comunitats on no es desplega el pla, com a les Illes, les entitats es limiten a garantir el trasllat dels interessats. ‘Comprovam que s’embarquen i després en perdem el rastre’, diu Feliu.
Menorca, un cas a part
El mateix dia que una barca amb 14 ocupants arribava a Cala Figuera, a Mallorca, una altra arribava a la urbanització menorquina de Binissafúller, a Sant Lluís. Buida, a la deriva. Era dimarts 3 de novembre. Com passa en aquests casos, la policia va començar una batuda en cerca de possibles immigrants i no en va trobar cap. Considera la possibilitat que sigui una de les embarcacions amb què van tocar terra alguna de les persones localitzades a Mallorca el cap de setmana anterior, el més transitat de l’any. En aquesta situació, ja s’hi han trobat esporàdicament. Això a banda, a l’illa no hi ha arribat per mar cap immigrant en tot l’any. A diferència de Mallorca, on hi han arribat 72 barques i 958 immigrants; d’Eivissa, amb 18 barques i 210 immigrants; i de Formentera, amb 16 barques i 202 immigrants, el comptador menorquí és a zero. Aquí la història dels harraga hi ressona dèbilment, com una paraula no pronunciada.
