Un mes d’estat d’alarma… i el llit per fer

Avui fa un mes que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciava, en una declaració institucional, que el consell de ministres es reuniria l’endemà amb caràcter extraordinari per acordar l’estat d’alarma a tot l’estat espanyol durant un màxim de quinze dies, d’acord amb l’article 116.2 de la constitució. De llavors ençà, han passat moltes coses que hem anat seguint fil per randa en les píndoles diàries. Entremig, hi ha hagut dues pròrrogues que ens duran fins al 26 d’abril. I ahir el president Sánchez recordava a tothom que el confinament es mantenia, malgrat la fi de la ‘hibernació econòmica’ que ha durat dues setmanes.

I avui ha estat el dia que a les empreses no essencials s’ha tornat a treballar, amb poca convicció i molta recança a totes les comunitats on no era jornada festiva. Avui toca a Catalunya. I tampoc no comença especialment bé. Els metges tenen por que no sigui massa aviat i hi pugui haver un rebrot en la Covid-19, i les empreses estan preocupades per la responsabilitat administrativa i penal en què poden incórrer si hi ha cap contagi al lloc de feina. Una responsabilitat que els han passat de Madrid, en un exercici digne de Ponç Pilat. Els treballadors, no cal ni dir-ho, tenen la por al cos.

Per una altra banda, el Consell de Relacions Laborals de Catalunya –patronals, sindicats i Generalitat– va pactar ahir un document amb ‘Recomanacions per a empreses i persones treballadores sobre actuacions vinculades a les situacions que es puguin produir per l’efecte del coronavirus SARS-CoV-2’. Inclou una llarga llista de mesures preventives i organitzatives per a empreses i treballadors, que ha de servir per a prevenir el risc de contagi als centres de treball. El document és un compendi de les mesures establertes per la llei.

Què ha de fer un empresari avui? N’està segur, que compleix la vintena llarga de planes de mesures que té el document? ‘Has d’actuar amb responsabilitat’, li diuen. I ja t’ho faràs! Això vol dir que pot esperar uns quants dies a obrir l’empresa o obrir-la avui. Si tria la primera opció, hi perdrà diners i si tria la segona, corre un risc evident. I els treballadors? Suposem que han d’anar a treballar, però com que no veuen clar si hi ha prou mesures preventives decideixen de no anar-hi. Corren el risc de ser sancionats o acomiadats? Dependrà de l’empresari, però més aviat sí. Ara, en cas d’acabar a Magistratura, l’empresari haurà de demostrar que complia la llarga llista de mesures, una a una, si vol que l’acomiadament sigui efectiu. Es crea una situació absolutament complicada per a tots. Què faran uns i altres? Sense haver fet proves a la gent prèviament ni tenir garanties que estan bons, sembla una equació amb massa incògnites i molt poques solucions.

Ara com ara, ha esclatat el cas de SEAT, en què UGT i CCOO no s’avenen a començar a treballar avui i ho han denunciat davant la Inspecció de Treball. Demanen a l’empresa que negociï un pla de contingència que garanteixi la salut dels treballadors. Els sindicats, a més, lamenten que les primeres persones que l’empresa vol fer tornar a la feina són, precisament, les que poden teletreballar i, de fet, teletreballen. Per una altra banda, l’empresa assegura que en tots els casos la reincorporació es farà ‘assegurant la protecció’ de tots els treballadors, cosa que els sindicats posen en dubte. Els sindicats expliquen que ja s’havia previst de fer una reunió dimecres sobre el pla de contingència de l’empresa i que, per tant, no es pot garantir que avui ‘s’apliquin i es respectin’ les mesures de seguretat.

I així estem al cap d’un mes d’estat d’alarma. Amb l’ai al cor per motius sanitaris i econòmics, i –cosa que em sembla més greu– amb la sensació que s’hi podia haver fet més. Un estudi del think tank Bruegel, citat pel Financial Times, deixa Espanya a la cua dels països quant a diners esmerçats a encarar la crisi. Segons l’estudi, Alemanya hi ha abocat l’equivalent a un 60% del PIB; França, un 23%; el Regne Unit, un 18%; i Espanya, un 12%. La crítica del rotatiu anglès és dura, perquè preveu que l’estat espanyol serà un dels que en sortiran més malparats, per la importància que hi té el turisme dins l’economia, en uns moments en què alguns governs europeus ja demanen a la gent que s’ho pensi bé d’anar a fora durant les vacances…