03.06.2017 - 10:03
|
Actualització: 03.06.2017 - 13:29
Explica que l’òrgan es pronuncia sobre reformes o lleis “una vegada publicades” i no abans
BARCELONA, 3 (EUROPA PRESS)
El jurista i membre de la Comissió de Venècia Josep Maria Castellà ha defensat en relació al procés sobiranista català que “no es pot apel·lar a la legitimitat democràtica contra o per sobre de l’Estat de Dret”.
Ho ha explicat en preguntar-li en una entrevista d’Europa Press pel debat instal·lat sobre el conflicte que es planteja a Catalunya entre la legitimitat democràtica i la legalitat de l’ordenament jurídic.
La Comissió de Venècia, el nom formal de la Comissió Europea per a la Democràcia a través del Dret, és l’òrgan consultiu del Consell d’Europa en Dret Constitucional, està format per juristes dels Estats i entre les seves funcions està pronunciar-se sobre la idoneïtat de procés refrendaris.
Aquest dilluns, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va enviar una carta a la Comissió informant de la voluntat del Govern de celebrar el referèndum, la qual cosa ha posat a aquest òrgan en el centre del debat polític.
El conflicte entre legitimitat i legalitat es planteja en el procés sobiranista català perquè la Generalitat apel·la a la possibilitat de celebrar un referèndum perquè així ho han avalat els ciutadans en les últimes eleccions –legitimitat–, mentre que el Govern espanyol mostra el seu rebuig apel·lant a l’ordenament jurídic –legalitat–.
Castellà ha argumentat que la legitimitat va lligada a la legalitat en els Estats democràtics de dret de l’entorn cultural europeu, per la qual cosa, sense respecte a l’Estat de Dret, “la democràcia és revolucionària i per tant no té límits al poder”.
“En canvi, la democràcia constitucional compagina la legitimació democràtica amb el control del poder, la garanties dels drets fonamentals i la submissió al dret d’autoritats i ciutadans”, reflexiona el jurista, doctor en Dret i professor de la Universitat de Barcelona (UB).
Preguntat per si la Comissió pot pronunciar-se sobre Catalunya, Castellà concreta qui està legitimat per dirigir-se a aquest òrgan: els Estats membres, així com els òrgans del Consell d’Europa, particularment l’Assemblea Parlamentària o les seves comissions, el Comitè de Ministres o el Congrés de Poders locals i regionals.
Encara que cada cas presenta les seves “singularitats”, Castellà assenyala que hi ha dos informes de la Comissió relatius a referèndums de secessió, el de Montenegro de 2005 i el de Crimea de 2014, i també s’ha pronunciat sobre referèndums constitucionals i ha elaborat un codi de bones pràctiques.
LLEI DEL REFERÈNDUM
La Generalitat ha enviat aquesta carta a la Comissió sense especificar el marc legal amb el qual convocarà als ciutadans i, preguntat per això, Castellà assenyala que la Comissió aborda “reformes constitucionals o lleis relatives a qüestions constitucionals i de drets humans una vegada són publicades”.
En aquests assumptes, el jurista recorda que la finalitat de la Comissió és assessorar sobre l’adequació que presenten aquestes reformes o normes “als estàndards jurídics europeus”.
Segons explica Castellà, la funció dels juristes com ell és debatre els informes que li plantegen a la Comissió, a més d’intervenir en l’elaboració d’aquests informes com a ponents; també participen en fòrums acadèmics i en missions de “supervisió electoral”.
Cada Estat membre de la Comissió, ara són 61, designa a dos membres normalment especialistes en Dret Constitucional, que no tenen cap mandat i actuen “lliurement”, d’acord amb criteris jurídics i no representant als Estats.
Exposa que, sent ell membre de la Comissió, mai s’han votat els informes i tots s’han adoptat per consens; en el cas d’Espanya, l’encarregat de designar als seus dos membres és a proposta del Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals.
