13.11.2016 - 22:00
|
Actualització: 14.11.2016 - 03:06
L’independentisme té una sorprenent capacitat de crear imatges poderoses, d’emmarcar records amb contingut, de dotar de nous significats elements de la vida quotidiana que tots coneixem.
Ahir fou el cas d’una vella cançó dels Lax’n’Busto, ‘Llença’t’, que en la concentració en suport dels electes encausats va esdevenir un nou himne, una nova bandera col·lectiva.
Ignore de qui va ser la decisió i com la van triar, però la lletra té una frase que resumeix perfectament allò que s’hi va veure ahir: ‘Un llapis mai no dibuixa sense una mà.’
Ahir vam veure coses importants a Montjuïc. Va ser una mobilització enorme, que va anar més enllà del que s’esperava i que vol ser la primera d’una nova etapa: ara ens haurem de mobilitzar més sovint i més de pressa. Va ser una mobilització on, com no s’havia vist mai, polítics i ciutadans van fer-se costat els uns als altres. Des de l’escenari es va dir i repetir que tenim una classe política que ens representa amb dignitat, però es va insistir també que els imprescindibles eren aquells que omplien l’avinguda de Maria Cristina i la plaça d’Espanya.
I es va veure i viure la unitat, en defensa de tots. Ningú no va fer llistes parcials ni va posar els uns per damunt dels altres. Encara menys els uns contra els altres. Els regidors de Guanyem-Badalona en Comú, al costat de l’ex-president Mas, de la presidenta Forcadell o de la batllessa de Berga, Montserrat Venturós. Tots van compartir escenari al final de l’acte en una fotografia històrica en què, si Espanya no fos tan arrogant, seria capaç de veure el gran error que comet: uneix els polítics entre ells, malgrat les enormes diferències que tenen, i els uneix amb una ciutadania mobilitzada i disposada a anar on calga per defensar no tan sols el país sinó també la democràcia.
Perquè, al final del tot, l’error més gran que ha comès l’estat espanyol és haver convertit el procés cap a la independència en una revolució pels drets més bàsics, per la democràcia. I jo no sé imaginar-me cap argument tan poderós per a traçar amb el llapis de la política, sobretot si aquest llapis és guiat amb tanta fermesa com es va veure ahir per la mà del poble.
