Un jutge desmunta l’acusació contra els Mossos d’haver cremat proves de l’1-O a la incineradora

El titular del jutjat 22 de Barcelona ha arxivat les denúncies i les querelles contra els Mossos d’Esquadra per la crema de documentació a la incineradora de Sant Adrià de Besòs el 26 d’octubre del 2017. Ho ha avançat La Vanguardia i ho han confirmat a VilaWeb fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El magistrat nega que la documentació es destruís per cap motivació política i que es va fer seguint tots els procediments legals.

Aquell dia al matí, la policia espanyola va intervenir tot el material que els Mossos duien a la incineradora, amb l’autorització de la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela. I amb aquell material, que es va anar filtrant a mitjans de comunicació afins al govern d’aleshores de Mariano Rajoy, la direcció de la policia espanyola va acusar els Mossos de voler destruir proves relacionades amb la investigació del referèndum de l’1-O. Fins i tot, es van arribar a fer públiques acusacions falses. Ara tota aquesta tesi, que ha servir per a nodrir la instrucció contra dirigents polítics independentistes a l’Audiència i al Tribunal Suprem, ha quedat desmuntada.

Una de les acusacions que es van fer contra els Mossos fou la d’haver volgut destruir proves de seguiments de personatges rellevants de la vida política i social del país, en un moment convuls com van ser els mesos previs al referèndum de l’1-O. El jutge diu que l’actuació que van fer els Mossos era ajustada a la llei, perquè ‘perseguia la finalitat legítima de poder garantir l’ordre públic davant possibles alteracions’, una finalitat que ‘és necessària en una societat democràtica.’ I afegeix: ‘Tota la informació s’ha obtingut amb mitjans legals, no hi ha cap intromissió en cap fitxer secret, no s’ha intervingut cap telèfon, no s’ha interceptat cap correspondència ni s’ha entrat a cap domicili.’

Entre la quinzena de querellants contra els Mossos, hi havia el periodista Albert Castillón i l’advocat José María Fuster Fabra, tots dos vinculats a Ciutadans. I també l’ex-president de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch i fins i tot alguns sindicalistes del cos de Mossos mateix.

Un ‘lliurament controlat‘
Els Mossos sospitaven aleshores que algú del cos podria haver orquestrat un muntatge per a incriminar-ne els superiors i haver afegit documents seleccionats prèviament a les caixes, i que havien avisat la policia espanyola perquè els interceptés. És a dir, els autors del muntatge, en comptes de portar la documentació directament a instàncies judicials i ser identificats, van idear un ‘lliurament controlat’.

En la terminologia de l’espionatge, un ‘lliurament controlat’ té lloc quan un infiltrat no pot sostreure documentació tot sol però pot fer saber al servei per al qual treballa on és i com apoderar-se’n. En aquest cas, tot indica que no li era possible d’endur-se el material de la central però sí posar-lo dins la furgoneta i avisar la policia espanyola,de manera que si en aquell moment la policia l’interceptava, podria obtenir el material sense que l’infiltrat corregués perill.

Els Mossos incineren documentació regularment, però només aquell dia la policia espanyola els va interceptar.

Els Mossos han emès un comunicat recordant que van rebre disset denúncies per aquesta acusació que ara s’ha demostrat que era falsa: ‘Totes les actuacions policíaques dutes a terme pels Mossos d’Esquadra han tingut com a única finalitat perseguir els delictes comesos determinant el fet i la seva autoria i la de prevenir la comissió dels delictes.’

‼ No hi ha hagut espionatge polític per part del Cos de Mossos d’Esquadra. S’ha arxivat la causa que fa més d’un any va provocar 17 denúncies i informacions falses contra nosaltres https://t.co/PCs24KaAEv pic.twitter.com/YizsClBoop

— Mossos (@mossos) January 9, 2019