14.07.2017 - 17:47
VALÈNCIA, 14 (EUROPA PRESS)
El jutjat del contenciós administratiu nombre 5 de València ha estimat el recurs d’una monitora a la qual la Universitat Politècnica de València (UPV) va declarar no apta per a treballar en l’escola d’estiu per trobar-se en un estat avançat del seu embaràs.
En una sentència –datada de l’11 de juliol i contra la qual no cap recurs ordinari–, el jutge admet les al·legacions de la dona i anul·la la resolució del rector de la UPV que va desestimar el recurs de reposició que va interposar la monitora.
Reconeix, a més, el seu dret al nomenament com a funcionària interina per programa per al curs de l’Escola d’Estiu 2016 “amb la reposició de tots els efectes econòmics i administratius, entre els quals s’inclou la condemna al pagament de la suma que li haguera correspost percebre i als seus corresponents interessos a partir del data de la seua reclamació via administrativa”. Així mateix, condemna la institució acadèmica en costes. Per la seua banda, fonts de la UPV han manifestat a Europa Press que la institució està estudiant el contingut de la resolució.
La recurrent forma part de la borsa de treball de monitors d’etapa de l’Escola d’Estiu de la UPV per a prestar servicis durant el mes de juliol de cada any, treball exercit habitualment des d’anys anteriors.
En el moment en el qual va ser sotmesa a l’examen de vigilància de la salut, es trobava embarassada d’uns cinc mesos, la qual cosa suposava que quan es produïra la incorporació a les tasques en període estival es trobaria en el seté mes de gestació.
El 26 de maig de 2016, el metge del centre de salut de la universitat es va emetre el certificat de no apte per al desenvolupament del seu treball habitual com a monitor.
Les tasques concretes del treball són la cura i atenció dels xiquets al seu càrrec, inclosa l’alimentació durant l’esmorzar; la planificació i execució de les activitats d’oci i temps lliure; preparar les excursions o acampades i atendre i realitzar tasques d’interlocució amb els pares dels xiquets.
L’informe mèdic delimitava els riscos potencials per a monitoras embarassades i entre ells incloïa la manipulació manual de càrregues; adopció de postures forçades o mantingudes; colps o caigudes; estrés tèrmic per calor o exposició al soroll elevat. L’1 de juny de 2016 el rector de la Universitat va resoldre no procedir al nomenament de funcionària interina en no reunir un dels requisits establits en la convocatòria.
La UPV va negar que no contractara la monitora per una intenció discriminatòria en raó a l’estat d’embaràs, sinó que era la normativa de prevenció de riscos laborals la que impedia el nomenament per a garantir la integritat física tant de la dona com del fetus.
MESURES
Ara, en la seua sentència, el jutge recorda jurisprudència i normativa espanyola i europea i assenyala que resulta “evident que la situació d’embaràs comporta riscos que han de ser contemplats per les administracions implicades a fi d’adoptar les mesures pertinents per a excloure’ls o atenuar-los”.
Eixa activitat administrativa, en opinió del jutge, “no ha quedat acreditada, ja que gens s’ha al·legat sobre este tema i no resulta suficient per a açò que s’afirme la impossibilitat d’establir mesures preventives que esbiaixen els riscos detectats”.
La resolució afig que la UPV “no ha complit amb el requisit exigit per la jurisprudència constitucional d’acreditar la raonabilitat i proporcionalitat de la mesura adoptada i el seu caràcter absolutament alié a tot propòsit atemptatori de drets fonamentals, activitat probatòria que li corresponia plenament a la universitat”.
En tot cas, prosseguix, donat el tracte successiu de relacions laborals de la recurrent amb l’universitat, “difícilment” pot pensar-se que es buscara una situació de nomenament i tramitació de baixa per risc d’embaràs sense arribar a prestar de forma efectiva els servicis professionals. Per contra, afig, va aportar un informe de la inspecció de treball que constata “l’existència de deficiències en el document d’avaluació de riscos per a la protecció de la maternitat”.
Per tot açò, el jutjat estima el recurs de la dona, declara la nul·litat de la resolució recorreguda per no ser la mateixa conforme a dret, i en particular per “implicar una vulneració del principi d’igualtat”, i condemna la Politècnica al pagament de la suma que li haguera correspost percebre a l’empleada i als corresponents interessos.
