11.04.2017 - 12:42
|
Actualització: 11.04.2017 - 12:44
Un inspector de la policia espanyola especialitzat en blanqueig de capitals i corrupció ha explicat en el judici del cas Palau el ‘modus operandi’ a través del qual CDC rebia fons de la constructora Ferrovial que es camuflaven a través de la institució cultural.
En la seva compareixença –en doble condició de perit i testimoni–, ha corroborat l’informe que va realitzar durant la investigació del cas, en el qual assenyalava que la constructora feia pagaments al Palau que es vestien de donacions a la institució que presidia Fèlix Millet.
La dinàmica consistia a fer arribar dies després aquests diners a la Fundació Trias Fargas, vinculada a CDC, que, així mateix, a través de préstecs ficticis passava aquests fons al partit; en altres ocasions, es feia servir el grup empresarial New Letter, Letter Graphic i Mail Rent com a mediador per al desviament.
La conclusió del fiscal –i que van confirmar ja en el judici Fèlix Millet i el seu ‘número dos’ Jordi Montull– és que Ferrovial pagava aquests fons a CDC a canvi que se li adjudiquessin obres públiques des de les institucions que controlava el partit polític.
L’informe elaborat d’aquest inspector, no obstant això, no analitza si aquests pagaments els feia la constructora a canvi d’obres públiques, ja que ha explicat que això no formava part de la seva investigació, però sí que prova la connexió entre les donacions de Ferrovial al Palau amb els diners que després arribava a CDC.
El que sí que van poder corroborar és que en el període analitzat, del 2002 al 2009, la principal font de finançament de CDC es basava, precisament, en aportacions d’empreses adjudicatàries d’obres públiques.
De Trias Fargas a CDC
El cos policíac també va comprovar que els préstecs entre CDC i la seva fundació Trias Fargas eren ficticis: ‘Simplement era un mecanisme d’amagar l’origen d’uns diners i amagar-ne la devolució’, ha dit l’agent.
L’inspector també ha confirmat que entre el partit i la fundació s’elaboraven factures falses per uns serveis que no s’havien prestat amb l’objectiu d’emparar un transvasament de fons al partit polític.
