Un informe demostra que la UE no té voluntat política de potenciar les llengües regionals i minoritàries

La Unió Europea (UE) no té voluntat política per potenciar les llengües regionals i minoritàries. Aquesta és una de les conclusions d’un informe presentat avui al Parlament Europeu. L’estudi, encarregat per vuit eurodiputats, entre els quals Diana Riba, Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín avalua l’acció europea de la darrera dècada per protegir les llengües regionals i minoritàries.

En la presentació, Riba ha demanat a la Comissió Europea ambició i creativitat per a impulsar el multilingüisme, mentre l’autor de l’informe, Vicent Climent-Ferrando, professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha advertit que les diferències entre les grans llengües i les regionals o minoritàries cada cop és més gran.

Amb el nom “Avaluació del suport de la Unió Europea a les llengües regionals i minoritàries: 10 anys de la Resolució Alfonsi (2013-2023)”, l’informe analitza l’acció europea sobre aquesta qüestió durant els deu anys posteriors a l’aprovació per part del Parlament Europeu d’una resolució impulsada per l’eurodiputat François Alfonsi, del grup dels Verds, que alertava sobre el perill d’extinció d’algunes llengües a la Unió Europea. La resolució també lamentava que aquestes llengües no rebien una atenció específica suficient dins de la política de multilingüisme de la Comissió Europea.

L’estudi conclou que la Unió Europea “no ha parat prou atenció” a les llengües regionals i minoritàries europees que són en perill i la Comissió Europea justifica la manca d’acció dient que les competències a fi de blindar-les són dels estats membres. Ara bé, Climent-Ferrando indica que: “La cooperació en aquest àmbit és possible en l’àmbit de la Unió Europea”. Diu que és possible a través del mètode obert de coordinació, un fòrum intergovernamental per detectar bones pràctiques i directrius.

Segons el document, aquest instrument s’ha fet servir per a l’aprenentatge d’idiomes estrangers, però no per a qüestions relacionades amb la promoció i protecció de les llengües regionals i minoritàries. “Això demostra que és perfectament plausible desenvolupar una línia d’acció específica per a llengües regionals i minoritàries dins del marc legal actual de la Unió Europea”, afegeix Climent-Ferrando.

L’informe també critica la manca de dades sobre el finançament específic a llengües regionals i minoritàries i lamenta que les llengües regionals i minoritàries no siguin elegibles per participar en algunes iniciatives de la Comissió Europea sobre llengua, com per exemple el programa per ajudar els beneficiaris d’Erasmus+ o el Cos Europeu de Solidaritat a aprendre l’idioma en què estudiaran o treballaran.

“L’exclusió de les llengües regionals i minoritàries de les iniciatives de la Comissió Europea està creant que s’ampliï la bretxa entre les llengües considerades útils, necessàries i relacionades amb el progrés i el creixement i la resta, absents i considerades irrellevants”, apunta l’informe. El documenta també diu que aquestes llengües són excloses del món digital i la intel·ligència artificial.

Incloure les llengües en iniciatives

Per revertir la tendència, l’estudi demana a la Comissió Europea incloure les llengües regionals i minoritàries en les iniciatives per promoure les llengües i destinar-hi recursos.

“L’estratègia dominant de finançament mostra que les comunitats lingüístiques petites han de competir al mateix nivell que les grans, cosa que amplia les disparitats entre les grans i les petites”, avisa el document. També demana d’incloure salvaguardes amb mencions específiques per promoure les llengües regionals i minoritàries en programes clau de la Unió Europea, com Erasmus+ o Horizon. “Això és perfectament possible dins del marc legal actual”, apunta.