25.05.2022 - 00:19
La Xarxa Vives ha assegurat, en la tercera edició de l’informe Via Universitària, que el sistema universitari “s’estanca” en l’avanç cap a l’equitat en l’accés: en 2021 el 9,1% dels estudiants són considerats de classe social baixa, mentre que en l’última entrega, de 2018, eren el 10,6%.
En una roda de premsa aquest dimarts, els responsables de l’estudi –basat en una enquesta a 50.000 estudiants de les universitats de parla catalana– han concretat que es considera de classe baixa als alumnes els pares dels quals tinguen nivell d’estudis obligatori i treballs no qualificats.
El 58,8% dels estudiants són considerats de classe alta i el 32,1% de classe mitjana, i els autors no observen diferències significatives entre grau i màster ni una evolució des de 2018: “Açò no ha avançat”, en paraules del coautor Ernest Pons. En l’estudi han participat prop de 50.000 estudiants de 20 universitats de Catalunya, Comunitat Valenciana, Balears i Andorra.
A més, el 53,8% dels enquestats cita els progenitors com a principal font d’ingressos (el 63,5% viu amb els pares), i la suma del suport familiar i el propi treball suposa el manteniment per a més de tres quartes parts de l’alumnat, mentre que el 17,2% rep beca.
“Només” el 49% d’estudiants, segons l’expressió usada pel coautor Ramon Llopis, treballa, ja siga ocasionalment (el 23% del total) o amb una dedicació superior a les 35 hores setmanals (el 10%).
L’estudi ha identificat “diferències clares” de gènere: tot i que les dones són el 64% dels alumnes, la seua presència en àrees com les enginyeries o les tecnologies de la informació i la comunicació és inferior al 20%, mentre que en certes disciplines de les branques de la salut i de les humanitats arriben a fregar el 80%.
Açò, segons la coautora Anna Prada de Conflent, es deu a diferents “imaginaris” de carreres de dones i carreres d’homes, alguna cosa molt difícil de canviar en la seua opinió i que tampoc ha evolucionat en els últims 10 anys, a tenor de la matrícula femenina en enginyeria.
A més, les carreres més feminitzades són escollides per les aptituds i la vocació, mentre que en les titulacions amb més homes els estudiants es van basar en les eixides professionals i la perspectiva salarial.
El 19,5% dels estudiants afirmen haver patit ansietat en els 12 mesos centrals de la pandèmia de Covid-19 i el 17,1% depressió, xifres que s’eleven al 22,8% i el 26,4%, respectivament, si es pregunta si alguna vegada ho han experimentat.
“Serà necessari un seguiment. Les universitats han de tindre més en compte la vulnerabilitat psicològica dels estudiants per a programar i planificar estudis”, segons Llopis.
L’estudi ha observat una major percepció de metodologies docents ‘innovadores’ a causa de la irrupció de la Covid (del 5,3% al 12,2%), i de metodologies considerades ‘actives’ (del 34% al 39,4%).
Els enquestats també han identificat la impossibilitat de veure als seus companys i als professors com la major dificultat generades per les classes online (per damunt de la conciliació, la càrrega de treball o la comprensió de l’organització de les assignatures).
Malgrat açò, 4 de cada 10 estudiants fan una valoració positiva de la resposta de la seua universitat durant el primer cuadrimestre del curs 2020-2021, el 30% es mostren indiferents i menys del 30% la veuen poc adequada.
Per tot açò, l’estudi proposa oferir alternatives al finançament familiar per a facilitar l’equitat en l’accés, flexibilitzar els itineraris i atraure talent femení.
També recomana revisar la presencialitat, ampliar la formació del professorat, reforçar la renovació metodològica i disposar de més informació sobre els estudiants.
