Un informe de la Universitat de València qualifica de fal·laç el discurs de la llei de llibertat educativa

Davant la imminència de l’aprovació de la nova llei educativa, la Universitat de València ha encarregat a experts de diferents àrees de coneixement que n’analitzen el contingut. Al text, els experts critiquen que s’invoca la llibertat educativa com a valor suprem que ha de regular l’organització de l’ensenyament, però que al mateix temps es fa un ús fal·laç del terme “llibertat”. “Amaga una discriminació profunda del valencià, reflex d’unes relacions de poder asimètriques i d’uns desequilibris socials evidents”.

Diu també que s’anul·la la possibilitat d’avançar cap a una equitat lingüística i es desprotegeix l’ús instrumental del valencià a l’escola. “S’aboca aquesta llengua a una minorització més greu que la que ja pateix, tot propiciant un marc d’organització escolar desequilibrat, de gestió complexa, que no garanteix l’assoliment de la competència oral i escrita en ambdues llengües”, diu el document.

Contra l’estatut d’autonomia

L’informe, que ha estat aprovat per unanimitat pel Consell de Govern de la Universitat de València, recorda que l’estatut d’autonomia recull la voluntat del poble valencià de protegir i recuperar el valencià com a llengua pròpia. Cita també la llei d’ús i ensenyament que l’any 1983 ja afirmava que “la Generalitat té el dret i el deure de retornar la nostra llengua a la categoria i el lloc que es mereix”.

Els experts arriben, entre més, a la conclusió que la llei parteix de dues premisses errònies. L’una és que el català és una llengua normalitzada i conviu, al País Valencià, de manera harmònica amb el castellà en una situació que anomenen de bilingüisme simètric. I l’altra premissa que consideren errònia és que a l’àmbit educatiu es discrimina els castellanoparlants. “A conseqüència de l’ordenament legal vigent, la llei del plurilingüisme del 2018, amb el model d’organització plurilingüe PEPLI, s’ha discriminat els castellanoparlants de manera genèrica, sense indicar-ne les circumstàncies ni els fets concrets”.

Critiquen que aquesta nova llei es vol imposar sense tenir una avaluació dels resultats de la llei del 2018, i s’afirma que entra en conflicte amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional espanyol en la zona castellanoparlant perquè lleva el dret de l’alumnat a saber les dues llengües oficials al País Valencià.

El document difós per la Universitat de València l’ha coordinat Vicenta Tasa, membre de l’Acadèmia Valenciana de la llengua i de la Càtedra de Drets Lingüístics, i hi han treballat els experts Rafael Castelló, Alfons Esteve, Alícia Martí, Miquel Nicolàs, Manuel Pérez-Saldanya i Manel Perucho.

Unanimitat

La llei Rovira de reforma educativa concita la unanimitat en contra de sindicats, associacions de pares i mares i altres entitats per la llengua que han convocat una vaga per al 23 de maig. Aquest informe de la Universitat de València se suma al que fa uns dies va fer públic l’Acadèmia Valenciana de la Llengua on expressava una gran preocupació per la situació d’inferioritat en què quedaria el català si s’aprovava.