18.09.2015 - 17:18
Un grup de 25 ex-ministres del PP, PSOE i UCD, que formen part de la Fundación España Constitucional, han signat un manifest conjunt en què demana fer un ‘rigorós anàlisi’ sobre la singularitat de Catalunya, preguntar-se si està ‘sent reconeguda i valorada de manera justa’ i ‘donar la resposta pertinent a les aspiracions legítimes dels catalans’. Es tracta d’una anàlisi, segons els ex-membres del govern espanyol, que s’ha de fer ‘sense excloure cap assumpte, per delicat que sigui’ i sempre que es faci ‘de bona fe i amb esperit constructiu’. El manifest també alerta de la sortida de la UE i de l’ONU, entre d’altres, i apel·la a la ‘inextingible’ relació entre Espanya i Catalunya.
La Fundación España Constitucional compta amb ex-ministres com Rodolfo Martín Villa, Josep Piqué, Eduardo Zaplana, Abel Matutes, José Bono, César Antonio Molina, Eduardo Serra, Pío Cabanillas, María Antonia Trujillo i Marcelino Oreja (president), entre d’altres. Tots ells reivindiquen la unió entre l’Estat i Catalunya i crida l’opinió pública catalana a ‘participar activament el pròxim 27-S’ i a les forces polítiques perquè dialoguin davant el ‘destarotat i greu propòsit’ que suposaria -‘en funció dels resultats’, avisen- una declaració unilateral d’independència.
Pels ex-ministres, ‘tota reforma ha de ser compatible amb el projecte comú que és Espanya, sense exclusions ni apriorismes’ i que l”organització territorial de l’Estat ha de ser la ‘que s’ajusti millor a la realitat de totes les autonomies’. Segons exposen en el manifest, entre la independència i la situació present ‘hi ha fórmules més convenients’. ‘La història no comença ni acaba el 27 de setembre. Hi ha moltes opcions a tractar i examinar tenint en compte els sentiments de tots’, continua el text, que també critica que ‘l’anomenat ‘procés” s’allunyi dels estàndards i garanties exigibles en democràcia’.
I és segons avisen, una separació de Catalunya convertiria Espanya en un ‘subjecte polític diferent i mutilat’ i avisa que imposar la independència com un ‘fet consumat’ és un ‘disbarat’. ‘Una decisió d’aquest calibre, que alteraria el ser històric i l’existir d’Espanya, no pot adoptar-se en eleccions autonòmiques perquè seria un atropellament d’imprevisibles conseqüències’, consideren els ex-ministres, que reconeixen el dret de decidir però que quest s’estengui a tots els espanyols.
‘En democràcia, el dret a decidir no arriba a l’extrem de decidir pel veí. Dret a decidir, sí, però per a tots i entre tots. No fer-ho així equivaldria a un pronunciament o cop d’Estat i obriria una enorme crisi de convivència’, continuen.
La Constitució del 1978 va quedar ‘molt oberta’
Els ex-ministres admeten en el manifest que la societat espanyola ha canviat i hi ha ‘circumstàncies noves’ amb l’eclosió de noves generacions que no es van pronunciar sobre la Carta Magna i per l’impacte de la crisi econòmica, entre d’altres, i que el sistema autonòmic ‘ha de ser actualitzat per ajustar-se millor i de manera equitativa a les necessitats del conjunt d’Espanya’. ‘Però aquest objectiu possible desitjable, s’està veient dificultat pel mencionat gir separatista per part del nacionalisme català’, lamenten.
