Un grup de diputats suïssos presenta una interpel·lació al Parlament federal en suport a Carme Forcadell

Aquest divendres catorze diputats del parlament suís han presentat una interpel·lació a l’executiu helvètic, conegut com a Consell federal, el qual haurà de respondre a la següent pregunta: ‘El Consell federal està disposat a expressar la seva preocupació al govern espanyol arran de l’obertura d’un procés penal contra la presidenta del parlament català i de l’escalada judicial que semblaria voler obstaculitzar un procés purament democràtic i pacífic?’. La interpel·lació està signada per catorze diputats de tots els sis partits federals suïssos: el Partit Socialista Suís (3), el Partit dels Verds (1), el Partit dels Verds Liberals (1), el Partit Liberal Radical (2), el Partit Democratacristià (3) i la Unió Democràtica de Centre (4).

En el desenvolupament de la seva pregunta al Consell federal, els 14 parlamentaris constaten que la presidenta del Parlament català està sent objecte d’un procés penal per haver ‘autoritzat un debat a la cambra sobre un referèndum d’independència de Catalunya’. Segons els diputats suïssos, aquesta persecució per via penal ‘interpel·la un país com Suïssa, habituat a l’ús de la democràcia directa’. Finalment, els diputats encoratgen ‘un diàleg mutu’ i adverteixen que ‘aquest procediment penal conté la llavor de la discòrdia’, la qual, afirmen, podria evitar-se mitjançant ‘un plantejament democràtic, en lloc de judicial’.

El govern suís no té cap termini per contestar la pregunta dels diputats, però per regla general fa pública la seva resposta abans de l’inici de la següent sessió plenària del parlament federal (en aquest cas el 27 de febrer de 2017).

Martí Anglada: ‘Pluralitat i transversalitat’
El delegat del govern a França i Suïssa, Martí Anglada, subratlla l’interès i la preocupació que suscita la persecució penal de la presidenta del parlament entre els diputats suïssos. ‘A Suïssa resulta molt difícil d’entendre que no es pugui debatre qualsevol tema d’interès públic en un Parlament democràtic, però sobre tot que es criminalitzi al president d’un parlament per autoritzar- ho’, afirma el delegat. ‘El diàleg i la consulta democràtica a la ciutadania constitueixen els fonaments de la Confederació helvètica’, afegeix Anglada.

El delegat del govern també ha volgut destacar ‘la pluralitat i la transversalitat’ de la interpel·lació presentada, que fins ara ha estat signada per 14 diputats de diferent color polític, els quals representen tot l’arc parlamentari.

Antecedents al parlament suís
Alguns dels signataris de la interpel·lació formen part del Grup d’amistat Suïssa – Catalunya del Parlament suís, el qual va néixer el passat juny per seguir l’evolució de la política catalana i intensificar els intercanvis amb els diferents actors de la societat catalana. El grup l’integren membres dels quatre grans partits nacionals suïssos: el Partit Socialista (PS), el Partit Democratacristià (PDC), el Partit Liberal Radical (PLR) i la Unió Democràtica de Centre (UDC).

Aquesta no és la primera vegada que els diputats suïssos exhorten el govern federal a pronunciar- se sobre la situació política a Catalunya. El 22 de setembre de 2015, cinc diputats del parlament suís van presentar una interpel·lació en què demanaven si, ‘tenint en compte el caràcter de neutralitat i de tradició democràtica de Suïssa, el Consell federal estaria disposat a proposar els «bons oficis» suïssos per garantir una mediació entre Madrid i Barcelona’.

Els diputats ja constataven l’any passat que ‘el poble català ha expressat de manera reiterada la voluntat de pronunciar-se sobre la independència i que el govern català ha explorat totes les vies legals per fer-ho possible’. A més a més, denunciaven el ‘bloqueig permanent des de Madrid’, una posició que consideraven ‘contrària a la pràctica internacional pròpia dels països democràtics’.

En la seva resposta del 4 de novembre de 2015, el govern suís considerava que ‘les aspiracions independentistes de Catalunya formen part de la política interior d’Espanya’. Malgrat això, deixava la porta oberta a una eventual mediació si les dues parts ho sol·licitessin de forma expressa. A més a més, el govern suís es declarava disposat a compartir la seva experiència en qüestions d’estructura federal o de democràcia directa.