19.05.2018 - 22:00
El president Torra ha nomenat un govern valent, que només té un defecte greu: l’escandalosa manca de paritat entre homes i dones. Significa un pas enrere important que no té justificació ni encara tenint en compte les complicades circumstàncies que n’han envoltat la formació.
Tret d’això, l’executiu és interessant per moltes raons. En primer lloc i evidentment, per la restitució dels consellers Turull, Rull, Comín i Puig. La decisió és excel·lent i, encara que no compensa la incapacitat fins al moment de restaurar el president Puigdemont en el càrrec, demostra sobradament la continuïtat amb la legitimitat sorgida del primer d’octubre. És, doncs, un govern aclaridor de la voluntat republicana i de manteniment al màxim de la legitimitat estroncada pel cop d’estat de M.Rajoy. Per això cal agrair especialment als consellers Turull i Rull que hagen pres la decisió que han presa, tot i saber que els pot perjudicar jurídicament.
De fet, el gest, aquesta continuïtat tan visible, ha estat ràpidament entesa pel govern espanyol, que s’ha espantat i l’ha aprofitada per desmerèixer l’oferta negociadora del president. També per tornar a proferir amenaces, aquesta vegada a compte de la publicació dels noms al Diari Oficial de la Generalitat.
Sobre aquest tema hi ha poca cosa a parlar. El DOGC encara està en mans del PP, perquè fins que els nous consellers no prenguen possessió, les competències dels departaments continuen segrestades per Madrid. Però això no vol dir que el PP puga fer com vulga. La competència de nomenar consellers és exclusiva del president de la Generalitat i la publicació d’aquest decret és allò que en termes jurídics es coneix com a ‘acte degut’. S’ha de fer i prou. I en tot cas després ja parlarem. Era un acte degut la signatura pel Felipe VI del nomenament de Quim Torra i bé que hi va ser. I imagineu, si la publicació es pogués fer o no dependent del caprici del qui està en el govern provisional, quin escàndol no seria que el conseller en funcions d’un govern d’un partit A bloqués la formació d’un govern d’un partit B a base de no publicar el nomenament en el diari oficial? El nerviosisme cada vegada més descontrolat de la Moncloa els fa caure en el ridícul dia sí dia també i, això, hem de convenir que és un bon senyal.
De la resta dels nomenaments m’agradaria destacar especialment l’ascens, supose que es pot dir generacional, del nou vice-president, Pere Aragonès, i de la nova portaveu, Elsa Artadi. Tots dos són cridats a coordinar-lo i fer-lo funcionar, i l’envit és important. Representen, a més, clarament, la capacitat de regeneració de l’independentisme. Substituir el vice-president Oriol Junqueras era especialment difícil, atès el seu paper excepcional en la vida política dels darrers anys. Que ERC accepte el desafiament que significa fer-ho és un bon indicador de la confiança en ells mateixos i en els de la seua formació.
Vull destacar també el nomenament d’Ernest Maragall en Afers Exteriors, que considere especialment interessant i prometedor. I l’aparició d’un departament de polítiques digitals, que ja era hora, a càrrec de Jordi Puigneró. Crec, finalment, que és molt remarcable el nomenament de Chakir El Homrani. En tinc referències personals i polítiques especialment positives. És un pas nou en la concreció d’aquest país per a tots que l’independentisme ha treballat amb tanta insistència de fa anys. L’independentisme ja va fer president a José Montilla quan va ser-ne el moment i els darrers anys ha portat als parlaments ciutadans catalans nascuts o amb orígens familiars al Magrib o a l’Àsia. Hi mancava, però, un conseller amb poder decisori i El Homrani ho serà. Encara que això no ho apreciaran, estigueu-ne segurs, els de la bombolla monàrquica.
