27.12.2021 - 21:50
|
Actualització: 28.12.2021 - 07:53
La jutgessa de l’Audiència espanyola María Tardón té la fixació de fer seure l’advocat Gonzalo Boye al banc dels acusats en el judici que hi haurà per la macrocausa contra Sito Miñanco i quaranta-cinc persones més, acusades de participar en grans dispositius d’introducció de droga a l’estat espanyol i a diversos indrets d’Europa i de crear un entramat per a emblanquir-ne els diners. Tardón, una jutgessa polèmica vinculada estretament al PP, ha anat desestimant tots els recursos de Boye, que l’ha recusada i denunciada per la violació de les seves comunicacions professionals. Els arguments en què es basa el processament contra l’advocat són bàsicament unes declaracions de dos processats més que es contradiuen amb les primeres declaracions que van fer. I ara, a començament del mes de desembre, les autoritats colombianes han lliurat a l’Audiència espanyola un altre processat, José Luis Correa Incapié. La seva declaració contradiu la tesi acusatòria de Tardón i de la fiscalia contra Boye, a qui processen per emblanquiment de capital procedent del narcotràfic en organització criminal i falsedat documental.
Correa Incapié fou lliurat el proppassat 8 de desembre, i l’endemà, en la declaració davant de la jutgessa Tardón, va presentar una versió dels fets que no encaixa amb les d’altres investigats i que fins ara han servit a la jutgessa per a sostenir el processament contra Boye. Correa Incapié és una de les cinc persones, membres d’una mateixa família, que acompanyaven l’empresari Manuel González Rubio el 6 de febrer de 2017 a l’aeroport de Madrid per agafar un avió amb destinació a Bogotà. Però la policia els va interceptar, i els va prendre 890.000 euros que duien amagats en l’equipatge. González Rubio va reclamar aquells diners, va dir que eren seus, que els volia dur a Colòmbia per invertir en una empresa de seguretat. Per això, després de l’incident de l’aeroport, va contactar amb Boye –amb qui es coneixien de feia anys com a advocat i client– perquè l’ajudés a recuperar aquells diners.
Però gairebé un any més tard, el febrer del 2018, la jutgessa Tardón va ordenar un seguit de detencions relacionades amb una suposada trama d’introducció i venda de droga a gran escala a l’estat espanyol. Dues d’aquestes detencions eren les de Sito Miñanco i la de González Rubio. En aquell moment es va fer públic que acusaven l’empresari d’un delicte d’emblanquiment de diners del narcotràfic per aquells 890.000 euros intervinguts un any enrere a Barajas. I, segons el relat del fiscal Ignacio De Lucas, assumit per Tardón, aquelles persones que duien els diners a Colòmbia l’abril del 2017 i que van aturar a Barajas eren en realitat correus humans utilitzats per l’organització criminal dirigida per Sito Miñanco per a emblanquir una part dels diners obtinguts amb la droga.
La incriminació de Boye
I en aquest relat, el paper que atribueixen a Boye és el d’ordir amb Sito Miñanco una trama de falsificació de la documentació amb què González Rubio havia de demostrar que els diners interceptats li pertanyien, és a dir, que eren seus i que no provenien del narcotràfic. De fet, en el moment de la intervenció dels diners, González Rubio va afirmar que eren seus, que els volia dur a Colòmbia per invertir en els seus negocis, concretament en la compra d’un establiment. Per aquest motiu, ell mateix va anar al despatx Boye-Elbal dos dies després de la intervenció dels diners per demanar com els podia recuperar. I hi anà aportant una documentació que durant tots aquells mesos del 2017 el personal del despatx de Boye va presentar al servei de prevenció contra l’emblanquiment de diners del Ministeri d’Economia espanyol, el SEPBLAC.
Eren documents acreditatius de compra-venda de lletres de canvi amb garanties hipotecàries amb què havia obtingut uns beneficis. El SEPBLAC va dir que alguns d’aquells documents presentaven irregularitats, i el despatx de Boye-Elbal, com a representant de l’afectat, González Rubio, va incorporar nova documentació que l’empresari els va lliurar per a acreditar l’origen dels diners intervinguts. Tot aquest procediment es va allargar fins a final del 2017, quan finalment la Secretaria General del Tresor va imposar una multa a González Rubio.
Els canvis sobtats de declaració
Durant tot aquest temps, aquest procediment administratiu va anar fent el seu curs sense que ningú l’aturés perquè tingués res a veure amb el narcotràfic. Fins que el febrer del 2018 Tardón va ordenar les detencions de González Rubio i altres investigats. El nom de Boye encara no apareixia enlloc, tot i que el fiscal De Lucas tenia oberta en secret una investigació a part contra ell. El gener del 2019, un dels investigats, Manuel Puentes Saavedra, detingut un any enrere, va fer una declaració voluntària davant de la jutgessa, però allò que va dir fou del tot intranscendent. Aleshores va començar una maniobra estranya del fiscal De Lucas per a tenir algun element incriminatori contra Boye.
De Lucas va recuperar un informe de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat que relacionava Puentes Saavedra amb un assassinat a Pereira (Colòmbia) i va demanar a la magistrada que n’informés les autoritats colombianes per a la possible extradició. L’investigat va tornar a demanar de declarar, el juliol del 2019, i va canviar sobtadament el to de la seva declaració, i va dir que els diners intervinguts a Barajas provenien del narcotràfic i que Boye hi estava implicat. Al cap d’uns dies, va sortir en llibertat. I això mateix va fer González Rubio l’any següent, quan va canviar la versió que havia mantingut fins aquell moment i va dir que aquells diners intervinguts a Barajas no eren pas seus.
L’arribada de Correa Incapié extradit
Aquests canvis en les declaracions topen ara amb la versió de qui fou una de les persones que duien els diners el febrer del 2017 a l’aeroport de Madrid. José Luis Correa Incapié carregava 172.000 euros repartits en dues maletes. Segons la declaració que va fer el proppassat 9 de desembre i que va confirmar el dia 21 davant de Tardón, Correa Incapié va insistir, tant a la jutgessa com al fiscal, que els diners eren de González Rubio. Durant l’interrogatori van provar de portar-lo a declarar que l’origen dels diners era un altre, però l’investigat no va canviar pas la seva versió. Deia Correa Incapié, segons la declaració a la qual ha tingut accés VilaWeb: “Només sabia que eren uns diners que portava a Colòmbia. I que eren per a una empresa de Manuel González, una empresa de seguretat que ell muntava allà (…). Jo sabia que tenien una empresa aquí i que muntaven una seu allà, és que no veig pas res dolent que una empresa gran…”. I la jutgessa l’interromp: “D’acord. Aleshores a vostè li demana que porti els diners Manuel González Rubio?” La pregunta és directa, i la resposta contradiu el canvi de declaració que González Rubio va fer quan va incriminar Boye. Perquè Correa Incapié respon: “Sí, ell em va demanar que portés els diners.”
Després d’aquestes declaracions, la jutgessa Tardón, que ja havia tancat el processament de la macrocausa un any enrere, no fa res més per a esclarir quin era l’origen dels diners; es nega a torna a investigar l’empresa de González Rubio, les inversions de les seves empreses a Colòmbia, per comprovar si efectivament aquests diners –que volien ser enviats de manera irregular des d’Espanya– eren seus i per a les seves inversions. En canvi, Tardón, un cop escoltada la declaració del colombià extradit, el processa per emblanquiment de capital procedent del narcotràfic i fa un copiar i enganxar de la interlocutòria de processament de l’any passat, sense modificar-ne pràcticament res.
Correa Incapié ha presentat un recurs contra el seu processament, i la defensa de Gonzalo Boye n’ha presentat un altre adherint-s’hi, per la implicació directa que té per a l’advocat els fets pels quals se l’incrimina. En aquest recurs, Boye recupera les transcripcions d’unes converses telefòniques que consten al sumari i que va avançar VilaWeb, en les quals alguns dels principals implicats, com González Rubio mateix, deixaven clar que els diners eren de l’empresari.
Malgrat les creixents contradiccions i la manca de proves, el processament es manté, però evidencia també la fixació i la pressa de la jutgessa Tardón per a fer seure Boye al banc dels acusats. El processament exprés de Correa Incapié, sense cap implicació més ni cap investigació més, cerca l’obertura tan aviat com sigui possible del judici oral.
