Un exiliat, un pres i un president absent criden a fer pinya per la República

No passa gaire sovint que, en un acte on intervenen tres persones, cap de les tres no hi sigui. Però la Crida Nacional per la República s’ha presentat així, amb el president Carles Puigdemont parlant per Skype des d’Hamburg, Jordi Sánchez des de la presó dels Lledoners per mitjà d’una carta llegida per l’ex-batlle de Cerdanyola del Vallès, Toni Morral, i al president Quim Torra només se li ha sentit la veu enregistrada perquè li havien anul·lat el vol des d’Alemanya. Tota una metàfora de l’artefacte polític que s’ha presentat a l’Ateneu Barcelonès, en sessió doble, com els cinemes d’abans, perquè la sala d’actes s’ha quedat petita per a encabir tot el públic que volia ser-hi present.

Un públic de base majoritàriament convergent, però amb ganes d’anar més enllà, barrejat amb independentistes de sempre amb ganes de recuperar l’esperit unitari, i molta gent anònima, tipa de partidismes, d’aquests que van a totes les manifestacions. Entre els vips, més sorpreses per les absències, com la d’Artur Mas, que no per les presències, amb consellers i quadres de Junts per Catalunya que van parir l’experiment. També la cúpula del PDECat, però amb la coordinadora, Marta Pascal, asseguda a l’última fila. Un gest significatiu, a quatre dies del congrés del partit. La primera fila era reservada per als familiars dels presos, amb Susanna Barreda, Betona Comín, Meritxell Lluís i Blanca Bragulat. A més del respecte, el pes dels presos és clau en el nou projecte que es bastirà: ant Jordi Turull com Josep Rull l’han beneït, i Jordi Sánchez, n’és un dels autors intel·lectuals, juntament amb l’historiador Agustí Colomines, conspirador incansable.

Què serà aquest projecte ho decidirà qui s’hi apunti a la conferència nacional que es farà la tardor. Així ho ha explicat Carles Puigdemont, que ni tan sols ha volgut posar nom a la cosa. Sí que ha donat la llista dels ingredients: transversal socialment i territorial, i plural ideològicament, apte per a gent d’esquerres i de dretes. Precisament, Sánchez s’ha reivindicat d’esquerres a la carta, llegida per un ex-batlle d’ICV que tampoc no ha deixat de ser-ho i que va anar a les llistes de Junts per Catalunya. El manifest, l’ha llegit un altre progressista, ex-socialista, Ferran Mascarell, en un text que deixa molt clar que el nou moviment polític es presentarà a totes les eleccions i, per tant, competirà amb altres sigles independentistes si la crida a la unitat és refusada, com ja ha fet ERC aquest matí abans de la presentació.

Més enllà de sigles i qüestions orgàniques, Puigdemont s’ha estès en una reflexió sobre el valor de ‘mantenir la posició’ durant aquest temps de ‘duríssima repressió’ de l’estat espanyol. Ha lloat l’independentisme, perquè ‘no ha fet cap renúncia’ i ha derrotat el 155, que es queda ‘orfe de pare i mare’. Un elogi de la fermesa que no ha passat desapercebut, com tampoc la crida a superar ‘eines caducades’, en referència als partits polítics. Ha reivindicat ‘els ingredients’ de Junts per Catalunya perquè són ‘útils i vigents’ però no ha pronunciat el nom, que ara pertany al PDECat. Ha deixat clar que ‘a temps nous, eines noves’ i no ha donat gaires pistes més. El futur de l’artefacte polític presentat una tarda de juliol en un xafogós Ateneu Barcelonès aspira a aportar aire fresc a l’independentisme, però el seu èxit dependrà de la gent, com la que esperava al pati de l’Ateneu la segona sessió.