15.10.2018 - 23:00
|
Actualització: 30.11.2018 - 20:16
El motiu que actualment els fàrmacs no curin la infecció pel VIH és el reservori viral, format per cèl·lules infectades pel virus que romanen en estat latent i no poden ser detectades ni destruïdes pel sistema immunitari. Un estudi publicat a la revista ‘Annals of Internal Medicine’ mostra alguns factors associats amb el trasplantament de cèl·lules mare que podrien contribuir a l’eliminació d’aquest reservori en el cos. La investigació assenyala que cinc persones infectades pel VIH que van rebre un trasplantament de cèl·lules mare tenen el virus indetectable en sang i teixits i, en una d’elles, els investigadors ni tan sols detecten anticossos a la sang, fet que sembla indicar que el podria haver estat eliminat del cos. La procedència de les cèl·lules mare o el temps per aconseguir el reemplaçament complet de les cèl·lules receptores per les del donant podrien haver contribuït a una potencial desaparició del virus.
Aquests resultats podrien servir per dissenyar estratègies de curació del VIH menys invasives, ja que es recomana el trasplantament de cèl·lules mare exclusivament per tractar malalties hematològiques greus. L’estudi ha estat codirigit per investigadors de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa (Barcelona), impulsat conjuntament per l’Obra Social ‘la Caixa’ i el Departament de Salut, i de l’Hospital General Universitario Gregorio Marañón (Madrid).
El cas del pacient de Berlín, el punt de partida
El treball es basa en el que va ser batejat com el cas del pacient de Berlín, amb referència a Timothy Brown, que es considera que és l’única persona que ha estat curada completament del VIH. Brown es va sotmetre el 2008 a un trasplantament de cèl·lules mare per tractar una leucèmia. El donant tenia una mutació anomenada CCR5 Delta 32 que feia que les seves cèl·lules sanguínies fossin immunes al VIH en evitar que el virus hi pogués entrar. Brown va deixar de prendre la medicació antiretroviral i, onze anys després, el virus continua sense aparèixer a la seva sang.
Els científics investiguen des d’aleshores possibles mecanismes d’eradicació del VIH associats amb el trasplantament de cèl·lules mare. Amb aquest objectiu, el consorci IciStem ha creat una cohort única al món de persones infectades pel VIH que es van sotmetre a un trasplantament per curar una malaltia hematològica amb l’objectiu final de dissenyar noves estratègies de cura. ‘La nostra hipòtesi era que, a més de la mutació CCR5 Delta 32, altres mecanismes associats amb el trasplantament van influir en l’eradicació del VIH en Timothy Brown’, explica la doctora Maria Salgado, investigadora d’IrsiCaixa i coprimera autora de l’article.
Reservori indetectable en sang i teixits
L’estudi de l’IrsiCaixa i l’Hospital Gregorio Marañón va incloure sis participants que havien sobreviscut almenys dos anys després de rebre el trasplantament. Cap dels donants tenia la mutació CCR5 Delta 32 a les seves cèl·lules. ‘Vam seleccionar aquests casos perquè volíem centrar-nos en les altres possibles causes que podrien contribuir a eliminar el virus’, assenyala Mi Kwon, hematòloga de l’Hospital Gregorio Marañón i coprimera autora de l’article.
Després del trasplantament, tots els participants van mantenir el tractament antiretroviral i van aconseguir la remissió de la malaltia hematològica després de la retirada dels fàrmacs immunosupressors. Després de diverses anàlisis, els investigadors van veure que cinc dels pacients presentaven un reservori indetectable en sang i teixits. Aquest fet és rellevant perquè aquests paràmetres sempre són detectables en persones infectades pel VIH, encara que prenguin medicació antiretroviral. A més, en un dels participants, els anticossos virals havien desaparegut completament set anys després del trasplantament.
‘Aquest fet podria ser una prova que el VIH ja no es troba a la seva sang, però això només es pot confirmar parant el tractament i comprovant si el virus reapareix o no’, apunta Salgado. L’únic participant amb un reservori de VIH detectable va rebre un trasplantament de sang de cordó umbilical –en la resta va ser de medul·la òssia– i va trigar divuit mesos a reemplaçar totes les seves cèl·lules per les del donant. ‘Aquest procés pot durar d’un o dos mesos a més d’un any i hem observat que, com més curt és aquest termini, més efectiva és la reducció del reservori’, explica Kwon.
Un altre punt d’interès és la malaltia de l’empelt contra l’hoste, que es produeix quan les cèl·lules del donant ataquen les del receptor. L’únic participant amb reservori detectable no va tenir aquesta reacció. ‘Això suggereix que si aconseguim controlar aquest efecte perquè no sigui fatal, no només es destrueixen les cèl·lules tumorals del receptor, sinó també altres cèl·lules com les del reservori viral’, subratlla el cap de servei d’Hematologia i Hemoteràpia de l’Hospital Gregorio Marañón i colíder de l’estudi, José Luis DiezMartin.
Recerca d’estratègies més segures que el trasplantament
Els resultats d’aquest estudi podrien servir per dissenyar estratègies de cura del VIH menys complexes i invasives, ja que el trasplantament de cèl·lules mare presenta una alta mortalitat i només es recomana en malalties hematològiques molt greus. ‘El nostre objectiu és dilucidar els factors que ajuden a eradicar el virus després del trasplantament i després imitar-los amb estratègies alternatives més segures que aquesta intervenció”, conclou Javier Martínez-Picado, professor d’investigació d’ICREA a IrsiCaixa i colíder de l’article. Martínez-Picado també és codirector del consorci IciStem juntament amb Annemarie Wensing, viròloga clínica del Centre Mèdic Universitari d’Utrecht (Països Baixos).
El següent pas serà realitzar un assaig clínic, controlat per metges i investigadors, per interrompre la medicació antiretroviral en alguns d’aquests pacients i subministrar-los noves immunoteràpies. D’aquesta manera, els investigadors podran comprovar si hi ha rebot viral i confirmar si el virus ha estat eradicat o no de l’organisme.
