29.06.2023 - 10:30
|
Actualització: 29.06.2023 - 11:12
Investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), l’Hospital Universitari Institut Pere Mata i la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb la col·laboració del CIBER en Salut Mental (CIBERSAM), han elaborat un estudi que assenyala per primera vegada que la base genètica d’una persona té un paper important en l’aparició dels primers símptomes de l’esquizofrènia.
Es tracta d’una troballa per a l’abordatge de l’esquizofrènia, perquè si es pot predir a quina edat començaran a aparèixer els primers símptomes s’hi podrà incidir abans no es manifestin i això permetrà millorar la qualitat de vida del pacient. Per aquesta investigació, els responsables d’aquest estudi han analitzat tot el genoma humà.
Els investigadors han trobat que entre el 17% i el 21% dels factors que contribueixen a la seva aparició són de base genètica: la resta d’aspectes que hi tenen a veure són ambientals. Ja se sabia per estudis anteriors que aquestes dues dimensions són les que juguen un paper important en l’edat d’inici dels primers símptomes, encara que la genètica era la que estava menys estudiada fins ara. Els autors, d’altra banda, també han arribat a la conclusió que la mateixa càrrega genètica associada a l’edat d’inici de l’esquizofrènia també té un paper destacat en el cas de persones amb TDAH.
Alhora, l’estudi ha examinat el paper de les variants de nombre de còpies, que són segments de l’ADN del nostre genoma que es troben repetits diverses vegades. S’ha observat que hi ha una relació entre el nombre d’aquestes còpies i l’edat d’inici de l’esquizofrènia. Els individus amb més regions afectades al llarg del genoma tendeixen a tenir una edat d’inici de la malaltia més precoç.
