10.08.2017 - 11:43
SEVILLA, 10 (EUROPA PRESS)
La Fundació Centre d’Estudis Andalusos ha publicat, coincidint amb el 81è aniversari del seu afusellament, l’informe Blas Infante en la premsa del 1936, que analitza i reprodueix 81 articles relatius a l’activitat política del pare de la pàtria andalusa i les iniciatives estatutàries, publicats en quinze capçaleres de la premsa espanyola del 1936.
Segons informa la Fundació en un comunicat, l’informe reuneix més de 80 articles parant atenció a la premsa andalusa, especialment a l’editada a Sevilla –‘El Liberal’, ‘ABC’ i ‘La Unión’– i reprodueix en els seus annexos articles procedents de 15 capçaleres, com la cordovesa ‘La Voz’, el setmanari ‘El Socialista’, ‘El Heraldo’ de Madrid i la ‘Crónica Meridional’ d’Almeria.
El triomf del Frente Popular en les eleccions legislatives del febrer del 1936 va donar un fort impuls a la causa autonomista andalusa. La letàrgia d’aquesta tesi produïda durant l’anomenat Bienni Negre (1933-1935) va donar pas a mesos d’efervescència política en els quals la Junta Liberalista d’Andalusia, presidida per Blas Infante, a més de diversos representants d’ajuntaments i diputacions andalusos, van fer possible renéixer el moviment en pro de l’autonomia andalusa, fins al punt que el juliol del 1936 tot indicava que el procés estatutari quedaria conclòs abans de final d’any. De tota aquesta efervescència autonomista n’informaven puntualment els diaris de dins i fora d’Andalusia, com evidencia l’estudi Blas Infante en la premsa del 1936.
CAPÇALERES MÉS IDENTIFICADES AMB LA LLUITA ESTATUTÀRIA
La presència de Blas Infante en la premsa del 1936 es va intensificar en els mesos de maig, juny i primera quinzena de juliol, coincidint amb l’acceleració del moviment pro estatut. El diari editat a Sevilla i més venut d’Andalusia, ‘El Liberal’, així com ‘La Voz’ de Còrdova, van ser dues de les capçaleres més identificades amb la lluita estatutària, arribant fins i tot a crear seccions específiques per informar de les diferents accions darrere l’estatut, que es van anar duent a terme en els diferents municipis andalusos, com Màlaga, Isla Cristina, Jerez de la Frontera, Carmona, San Fernando, Lebrija, Casares o Cadis.
El seu compromís amb la causa autonòmica andalusa va ser tal que ‘La Voz’ va ser el diari escollit per Blas Infante per publicar, el 30 de maig del 1936, el qüestionari amb el qual instava municipis, entitats i particulars a pronunciar-se sobre l’avantprojecte d’Estatut d’Andalusia –que havia estat elaborat per l’Assemblea de Còrdova el 1933–. El qüestionari també els preguntava sobre la seva opinió sobre la ciutat que hauria d’acollir la reunió per designar la junta encarregada de la redacció definitiva, o si tenien previst enviar representants o delegats per participar en aquesta trobada.
L’activitat desplegada per Blas Infante, per altres polítics de l’època –com els presidents de les diputacions de Sevilla, Hermenegildo Casas y Cádiz, Francisco Cossí, l’alcalde de Sevilla, Horacio Hermoso Araujo–, i per més intel·lectuals andalucistes, va tenir un fidel reflex en la premsa de l’època amb la inclusió de cròniques, fotonotícies i reportatges. És interessant ressenyar que, alhora que donaven a conèixer a la ciutadania el calat de les accions, els diaris informaven d’altres aspiracions estatutàries, com la basca, catalana, gallega o canària.
ASSEMBLEA PRO ESTATUT EL JULIOL DEL 1936
Especial esment mereixen les informacions publicades en la premsa sobre l’Assemblea pro Estatut Andalús celebrada el 5 de juliol del 1936. En aquesta important Assemblea es va designar una Junta Executiva, amb Blas Infante com a president d’honor, encarregada de redactar el projecte d’Estatut que hauria de ser aprovat per l’Assemblea en una reunió programada per a l’últim diumenge de setembre, tenint en compte les vacances parlamentàries. L’objectiu era presentar aquest projecte a les Corts aquell mateix octubre i que el procés conclogués abans de final d’any. Una redacció que no va arribar a acabar-se perquè el cop d’estat del 18 de juliol es va endur per davant totes les aspiracions autonomistes.
No exempt de crítiques, el procés de tramitació dels Estatuts també va generar debat, rebuig i fins i tot burles en la premsa del moment. Així, la secció dedicada a Huelva del diari ‘El Liberal’ recollia en les seves pàgines les tensions al voltant de la proposta estatutària a l’Ajuntament de Huelva, que va arribar a deliberar la possibilitat d’unir-se a la regió extremenya, encara que finalment va optar per assistir a l’Assemblea pro Estatut Andalús celebrada a Sevilla el 5 de juliol del 1936.
Per la seva banda, el diari d’Almeria ‘Crónica Meridional’ publicava, el 5 de juny del 1936, una nota sobre els “Separatistes andalusos” en la qual s’afirmava amb grans dosis d’acidesa que “volem autonomia, bandera i separatisme (…). I sobretot posar mà a la Hisenda i quedar-nos amb els diners (…). En cas contrari ens separarem d’Espanya per incorporar-nos a Lituània immediatament”.
ÚLTIMES APARICIONS PÚBLIQUES DE BLAS INFANTE
Les últimes aparicions públiques de Blas Infante abans del 18 de juliol van ser objecte d’una detallada atenció per part del diari ‘El Liberal’. En les seves cròniques recull la presència de Blas Infante a Cadis el 12 de juliol del 1936 en un acte de propaganda pro Estatut celebrat a iniciativa de la Diputació Provincial gaditana, que va tenir lloc a la seu de l’ajuntament. Es va procedir a hissar la bandera andalusa a la balconada principal de la institució municipal, sota la presència del President de la Diputació Provincial, l’alcalde de la ciutat, l’alcalde de Sevilla i el mateix Blas Infante.
A continuació, com a tancament del seu periple gadità, Infante, en qualitat de president d’honor de la Comissió Executiva Pro Estatut, assistia a un acte al Conservatori de Música de Santa Cecília encapçalat per Francisco Cossí, president de la Diputació gaditana.
L’última notícia referent a Blas Infante prèvia al 18 de juliol va ser recollida per les pàgines de Huelva del diari ‘El Liberal’ que, el 15 de juliol, informava de la seva propera visita a Aracena, un viatge que mai no va arribar a fer. La fórmula democràtica del pluralisme autonòmic que havia obert l’ordre republicà en diversos punts va quedar avortada després del cop del 18 de juliol i fins a la mort del dictador Francisco Franco el novembre del 1975.
