25.07.2017 - 13:15
El nivell d’estudis influeix en aquesta modificació
CERDANYOLA DEL VALLÈS (BARCELONA), 25 (EUROPA PRESS)
L’estudi ‘Cap a un nou model de paternitat?’, impulsat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha provat que s’està produint una transició en el model de paternitat, d’una més tradicional a una altra més complexa i multidimensional, a les zones urbanes d’Espanya.
Es tracta d’una de les conclusions del treball i que han batejat com “la maternització de la paternitat”, tal com ha indicat un dels investigadors, Tomás Cano, en referència al fet que s’assembla molt a la cura que fa una mare dels nens i que està vinculat al nivell d’estudis, segons ha informat la UAB en un comunicat.
En aquest sentit, ha destacat la bretxa existent entre els pares amb formació, que donen molta importància a la cura dels seus fills, i els que compten amb menys, que hi dediquen menys temps, i això es tradueix en el rendiment escolar.
Així mateix, han afegit dos motius més per a aquesta transformació: la incorporació de la dona en el mercat laboral i el canvi de valors relacionats amb la igualtat de gènere i la dedicació temporal-afectiva cap als fills en la societat actual.
QUATRE TIPOLOGIES
Els investigadors han elaborat quatre tipus de paternitat: la logística, en la qual es conserva la figura tradicional del pare; la reconeixedora de necessitats, que té disposició afectiva cap al fill, però amb limitacions; l’educativa, que participa en la socialització de les seves criatures, i la comunicativa, que està basada en la proximitat.
Cano ha assenyalat que aquests resultats “són un toc d’atenció a les polítiques d’empresa així com a la legislació”, apuntant al fet que augmentar la flexibilitat, el teletreball i les llicències de paternitat són clau per a una paritat millor i permetrà a la dona desenvolupar la seva carrera laboral.
Per dur a terme aquest treball, publicat aquest juliol en la ‘Revista Española de Investigaciones Sociológicas’, ha entrevistat 64 pares de Madrid i Barcelona, dividits en vuit grups de discussió, representant cadascun un model diferent, segons els seus estudis i la seva situació laboral –estables, precaris i aturats de llarga durada–.
