19.05.2017 - 11:42
Els investigadors han identificat marcadors immunes associats amb la protecció
BARCELONA, 19 (EUROPA PRESS)
Un estudi internacional liderat per ISGlobal ha revelat que la menor efectivitat en alguns bebès de la vacuna RTS,S contra la malària –coneguda com Mosquirix– podria deure’s a diferències en la magnitud o qualitat de la resposta immune dels nens, encara que les raons d’això encara no estan clares.
L’estudi, publicat en la revista ‘Clinical Infectious Diseases’ i realitzat pel consorci MalVIC (RTS,S Malària Vaccine Immunology Consortium), ha identificat respostes immunes que s’associen amb la protecció contra la malària després de la immunització amb la vacuna i ajudarà a millorar l’eficàcia d’aquesta i futures vacunes, sobretot en bebès.
Aquesta vacuna, la més avançada contra la malària, ha mostrat tenir una eficàcia parcial contra malària clínica, més baixa en bebès entre sis i 12 setmanes d’edat (31%) que en nens entre cinc i 17 mesos d’edat (56%) després d’un any de seguiment.
L’objectiu de la investigació ha estat identificar marcadors de la resposta immune cel·lular associats amb la protecció contra la malària després de la vacunació amb la RTS,S.
Els resultats “van més enllà de la malària i subratllen la necessitat d’entendre l’impacte de l’estat immune basal i altres factors que poden modular la reposada a qualsevol vacuna pediàtrica a Àfrica”, ha explicat la coordinadora de l’estudi, Carlota Dobaño, segons un comunicat d’aquest divendres de l’ISGlobal –centre impulsat per la Fundació Bancària La Caixa–.
Els investigadors han fet un estudi de cas-control en el marc de l’assaig clínic multicèntric d’eficàcia i seguretat de fase 3, amb almenys 200 bebès i nens, vacunats o no, de Bagamoyo (Tanzània), Lambaréné (Gabon) i Manhiça (Moçambic), i dels quals alguns van desenvolupar malària més tard.
Mitjançant un assaig que permet detectar i mesurar múltiples citoquinas (proteïnes secretadas per cèl·lules del sistema immune) alhora, van comparar el perfil de resposta cel·lular en mostres de sang obtingudes un mes després de l’última immunització.
Van trobar que un tipus de citoquina, (la IL5) que és típica d’una resposta antiinflamatòria de tipus Th2, s’associa amb un risc de desenvolupar malària malgrat la vacunació, mentre que un perfil proinflamatori d’un altre tipus (Th1, amb un augment en les citoquinas IFN-g, IL-15 i GM-CSF) s’associa amb una protecció contra el desenvolupament posterior de la malaltia.
També van trobar que, mentre la vacuna indueix nivells elevats de citoquinas del segon tipus (Th1) en nens, aquest augment no s’observa en els bebès.
“Es pensa que, en els nounats, la resposta immune està esbiaixada cap a un perfil de tipus Th2”, segons la primera autora de l’estudi, Gemma Moncunill, que ha afegit que això podria explicar la menor eficàcia de la vacuna en els nadons.
AUGMENTAR LA RESPOSTA IMMUNE
“Aquests resultats indiquen que necessitem trobar adjuvants (compostos que augmenten la resposta immune) que potenciïn les respostes de tipus Th1 en els primers mesos de vida”, ha afegit Dobaño.
Els resultats també suggereixen que l’estatus immune del bebè o el nen (per exemple, exposicions prèvies al paràsit de la malària o a altres vacunes) podria modular la capacitat de protecció de la vacuna.
