12.01.2023 - 13:27
|
Actualització: 12.01.2023 - 20:41
Un assaig sobre la jardineria comunitària ha evidenciat que les persones que comencen a cultivar un hort mengen més fibra i fan més activitat física, dues maneres de reduir el risc de càncer i altres malalties cròniques. A més, també disminueixen significativament els nivells d’estrès i d’ansietat. Es tracta d’un estudi dirigit per un equip científic de la Universitat de Colorado Boulder en col·laboració amb l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) publicat a la revista Lancet Planetary Health.
Els investigadors van reclutar 291 adults de la zona de Denver (Colorado, Estats Units) que no practicaven la jardineria. Entre tots la mitjana d’edat era de 41 anys i més de la meitat procedien de llars amb ingressos baixos. La meitat dels participants va assignar-se a un grup de jardineria comunitària, i l’altra va servir per a comparar els resultats, com a grup de control, i va haver d’esperar un any per a començar a cultivar un hort. Tots dos grups van fer enquestes periòdiques sobre la seva ingesta nutricional i la seva salut mental, es van sotmetre a mesuraments corporals i van portar monitors d’activitat.
Això va mostrar que els participants del grup de jardineria consumien, de mitjana, 1,4 grams més de fibra al dia que els del grup de control, un augment del 7%. Els autors de l’estudi incideixen que la fibra té un efecte significatiu en les respostes inflamatòries i immunitàries, i influeix en tots els aspectes, des de com metabolitzem els aliments fins a la salut del nostre microbioma intestinal, i en la susceptibilitat a la diabetis i certs tipus de càncer. També es va veure com el grup que feia jardineria va augmentar els nivells d’activitat física en uns 42 minuts setmanals de mitjana.
A més, van comprovar com van baixar els nivells d’estrès i ansietat dels que feien jardineria, en especial d’aquells que estaven més estressats i ansiosos, que van experimentar una reducció major dels seus problemes de salut mental.
En tot plegat té un paper important la connexió social de la jardineria comunitària. “Fins i tot si vens a l’hort amb la intenció de cultivar els teus propis aliments en un lloc tranquil, comences a mirar la parcel·la del teu veí i a compartir tècniques i receptes, i amb el temps les relacions floreixen”, diu Jill Litt, autora principal de l’estudi. Per això diu que, encara que cultivar un hort és de per si bo per a tu, fer-ho en comunitat pot tenir beneficis addicionals: “No es tracta només de fruites i verdures. També es tracta d’estar en un espai natural a l’aire lliure amb altres persones”.
Litt ha dedicat gran part de la seva carrera a cercar formes assequibles, escalables i sostenibles de reduir el risc de malalties, especialment entre les comunitats amb rendes baixes, i va voler cercar respostes en la jardineria, de la qual popularment ja se’n coneixien certs efectes beneficiosos però no s’havien estudiat prou. De fet, només tres estudis havien aplicat l’assaig controlat aleatoritzat i alguns estudis observacionals petits havien mostrat que les persones que cultiven un hort tendeixen a menjar més fruita i verdura i a tenir un pes més saludable. Però no definien si les persones més sanes tendeixen a conrear un hort o si la jardineria influeix en la salut.
“Aquestes troballes proporcionen evidència concreta que la jardineria comunitària podria tenir un paper important en la prevenció del càncer, les malalties cròniques i els trastorns de salut mental”, diu Litt.
