Un estudi internacional alerta que els efectes del canvi climàtic són pitjors que no es pensa

Els models sectorials que estudien el canvi climàtic subestimen les conseqüències dels efectes climàtics extrems, segons un estudi internacional signat per mig centenar de científics, entre ells del CSIC, que alerten que els riscos per a la humanitat poden ser majors del que es creu fins ara. Segons l’estudi, que publica la revista Nature Communications, la majoria dels models sobre canvi climàtic usats per projectar escenaris futurs subestimen la gravetat dels impactes en importants sectors com l’agricultura, la vegetació terrestre i la mortalitat humana causada per les onades de calor.

La investigadora de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona, Marta Coll, ha explicat que el treball, en què han participat quaranta-dues institucions, ha analitzat si els models actuals que avaluen l’impacte climàtic per sectors són capaços de reflectir l’impacte de les condicions climàtiques extremes. Per a això, van agafar com a cas d’estudi l’onada de calor i sequera ocorreguda a Europa el 2003, l’esdeveniment climàtic més extrem dels observats fins ara i que va afectar de forma intensa l’est i centre d’Europa, quan es van registrar temperatures anormalment altes, especialment durant juny i agost.

En aquell estiu, la temperatura mitjana a Europa va pujar en 2 °C, arribant a ser 5 °C per damunt de la mitjana, en una onada de calor que va venir acompanyada de greus sequeres i que va causar la mort de centenars de persones, la majoria amb patologies de base. Els resultats mostren que les dades d’impacte documentades de l’onada de calor no necessàriament coincideixen amb els impactes que s’obtenen en les projeccions dels models sectorials. La majoria d’aquests models sectorials subestimen la gravetat dels impactes en sectors com l’agricultura, la vegetació terrestre i la mortalitat humana, mentre que altres models sobreestimen els efectes sobre els recursos hídrics i l’energia hidroelèctrica en algunes conques.

Segons Marta Coll, aquests resultats s’observen també en els ecosistemes marins, ja que les dades i els models semblen coincidir que l’esdeveniment extrem de 2003 va afectar els paràmetres físics de l’oceà, però el senyal no es va propagar a nivells tròfics superiors de forma immediata perquè l’esdeveniment va ser massa breu per a causar un canvi significatiu en nivells tròfics superiors.

Coll ha destacat que les diferències entre la cosa observada i el fet projectat pels models tenen importants implicacions per a les avaluacions econòmiques basades en aquestes projeccions. Significa també, segons la investigadora, que els riscos als quals s’enfrontarà la societat per futurs esdeveniments climàtics extrems podrien ser majors del que s’havia pensat fins ara.

Els investigadors avisen que, encara que l’onada de calor del 2003 va ser un esdeveniment excepcional en el registre històric, l’augment de l’escalfament global pot fer que episodis com aquest es tornin més freqüents en el futur.