14.09.2017 - 17:46
VALÈNCIA, 14 (EUROPA PRESS)
Un estudi –en el qual han participat la Universitat de València, hospitals, Fisabio i l’Institut de Salut Carlos III– ha caracteritzat en l’àmbit de la Comunitat Valenciana quins són els principals tipus del Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH) existents, així com els principals grups de risc de l’epidèmia d’infeccions.
El treball s’ha publicat este dijous en la revista ‘Scientific Reports’ i està basat en mostres obtingudes entre els anys 2004 i 2014 en hospitals i UPSI valencians, informa la institució acadèmica valenciana en un comunicat.
“La majoria dels casos estudiats corresponen a grups o cadenes de transmissió de la mateixa Comunitat Valenciana, fet que demostra la importància de les transmissions locals”, ha destacat el catedràtic de Genètica de la Universitat de València i coordinador del treball i investigador de Fisabio, Fernando González.
RELACIONS SEXUALS SENSE PROTECCIÓ
La investigació posa de manifest que el 57% de les infeccions corresponen a grups de transmissió de la Comunitat Valenciana i en els quals predominen les infeccions d’homes d’origen espanyol i que mantenen relacions sexuals sense protecció amb homes. A més, es demostra que els subtipus no-B descrits en l’àmbit valencià afecten principalment persones heterosexuals i d’origen estranger. També, encara que amb menor incidència, entre les persones afectades pel subtipus B es troben usuaris de drogues administrades per via intravenosa.
A més, l’estudi també descriu un increment sostingut de les infeccions tipus no-B (més del 15%), com a conseqüència dels fluxos de persones, com la immigració i el turisme, que s’han confirmat també anteriorment en altres regions d’Espanya com la Comunitat de Madrid.
Pel que fa al tipus B de la VIH, en concordança amb les dades existents a l’àmbit europeu, també és el prevalent en la majoria dels països occidentals. Per esta raó, este és el tipus més estudiat i en el qual es coneixen millor les mutacions del virus que poden provocar resistències als fàrmacs antirretrovirales.
La novetat que aporta este estudi, titulat ‘The molecular epidemiology of HIV-1 in the Comunitat Valenciana (Spain): analysis of transmission clústers’, és que s’ha realitzat a partir de l’anàlisi de la informació genètica del virus de 1.804 mostres contingudes en sis hospitals i UPSIs (Unitats de Prevenció de la SIDA i altres ITS), a diferència d’altres treballs basats en entrevistes. Les mostres s’han generat en un període que va des de la dècada del 2000 a principis de l’any 2014.
Esta metodologia té com a objectiu dissenyar la millor teràpia antiviral per a cada persona infectada i es combina amb dades epidemiològiques i clíniques dins d’un programa de vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH, buscant una caracterització més detallada i precisa de l’epidèmia de VIH a la Comunitat Valenciana.
REFORÇAR LES MESURES PREVENTIVES
Esta investigació és rellevant, segons Fernando González, “per la major resolució i detall que aporta a la vigilància de la infecció pel virus, descrivint i quantificant l’existència de grups de transmissió del mateix, i permet dissenyar i implementar programes d’informació i control dirigits a grups més exposats a les infeccions”. El treball, a més, incidix que els resultats obtinguts “deuen ser útils per a establir i reforçar les mesures preventives en determinats grups de risc”.
La investigació ha sigut finançada pels ministeris d’Economia i Competitivitat, de Sanitat i Consum, i pel de Cultura i Esport, a més de pel programa Prometeu (Generalitat Valenciana) per a grups d’investigació d’excel·lència.
