Un estudi demostra que l’LSD allibera la creativitat de la ment, com si fóssim nadons

Per primera vegada, un grup de científics ha captat imatges del cervell de persones sota l’efecte de l’LSD, la sigla en alemany de la dietilamida de l’àcid d-lisèrgic. Gràcies a una vintena de voluntaris i uns escànners cerebrals, l’equip d’investigadors britànic ha descobert que aquesta droga psiquedèlica molt difosa els anys 1960 allibera el cervell i el torna menys compartimentat. ‘En molts aspectes, el cervell sota l’efecte de l’LSD s’assembla al que teníem quan érem nadons: lliure i sense restriccions’, segons Robin Cahart-Harris, coordinador de l’estudi de l’Imperial College de Londres.

Normalment el cervell treballa amb xarxes neuronals independents que realitzen funcions separades com la vista, el moviment i l’audició, però amb l’LSD s’ha pogut veure que l’aïllament i la compartició d’aquestes àrees es desmantellen i es crea un sistema més unificat, diu l’estudi publicat aquesta setmana a la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences. Quan els voluntaris participants en l’experiment van començar a tenir al·lucinacions, els escànners mostraven que rebien informació de moltes parts del cervell, i regions cerebrals que habitualment treballen separades ‘parlaven entre si’.

Amb les primeres imatges obtingudes del que passa a la ment durant un estat psiquedèlic, els investigadors han pogut entendre millor per què l’LSD té un impacte profund en l’autoconsciència i ‘dissol l’ego’. I això, creuen, pot tenir grans implicacions en la psiquiatria i en alguns tractaments mèdics.

Reneix la polèmica sobre els possibles usos mèdics
Els possibles beneficis mèdics de l’LSD, en concret, i de les drogues lisèrgiques, en general, no és la primera vegada que es posen damunt la taula. Els anys 1960, de fet, ja hi havia moltes esperances dipositades en el seu potencial i es van arribar a fer quatre grans conferències científiques sobre el tema, amb milers d’estudis inclosos. Però el consum exponencial de l’LSD per motius recreatius entre els moviments contraculturals de l’època va aturar en sec la investigació mèdica. Fins ara, pràcticament, ‘després de cinquanta anys d’espera’, assegura l’equip de l’Imperial College de Londres.