El 85% de la població valenciana creu que el català s’hauria d’usar tant com ara o més

El conseller d’Educació, Vicent Marzà, i el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubèn Trenzano, han presentat avui els resultats de l’enquesta ‘Coneixement i ús social del valencià 2015‘. Les conclusions generals de l’estudi són que una majoria de la població del conjunt del País Valencià (un 51%) sap parla català. La dada augmenta quan es tracta de comprensió lectora: el 52,9% afirma que és capaç de llegir-lo. L’escriptura, però, és un punt flac, car només el 45% reconeix que sap escriure’l correctament.

Trenzano ha destacat que els coneixements de la llengua han millorat ‘en alguns territoris’ en relació amb la consulta anterior, del 2010. Aquell any, el 48,5% de la població sabia parlar en català, però segons que ha dit els usos han empitjorat. De l’estudi, sol·licitat per l’anterior govern, se n’extreu que el 85% de la població creu que el català s’hauria d’utilitzar de la mateixa manera que ara o més habitualment. Només un 11% demana que es faci servir menys.

L’enquesta estructura les dades tenint en compte les zones catalanoparlants i castellanoparlants i reflecteix les diferències entre totes dues. Per exemple, el 76,7% de les persones que viuen en àrees on predomina el castellà asseguren que entenen el català, en un grau o un altre.

Rubén Trenzano ha destacat que l’enquesta mostra un greuge comparatiu amb vista a la gent que viu a l’anomenada zona castellanoparlant, perquè fins ara no s’ha potenciat la igualtat d’oportunitats lingüístiques i, de resultes d’això, el 23,3% dels qui viuen en aquestes regions declaren no entendre gens el català, el 54,8% no el sap parlar gens, el 45,9% tampoc no el llegeix i el 67,8% no és capaç d’escriure’l.

Domini de totes dues llengües
El perfil dels qui dominen totes dues llengües oficials és gent amb estudis universitaris, de classe mitjana, que ha cursat ensenyament bilingüe en català a l’escola. Els joves entre 15 i 35 anys són els que tenen més bones competències lingüístiques en totes dues llengües oficials.

En aquesta enquesta es detecta que la població que viu a l’anomenada zona valencianoparlant té un domini de les dues llengües que dóna avantatges per a tot: una formació en llengües més completa, un coneixement més bo de llengües com ara l’anglès i una posició millor amb vista al ventall d’expectatives laborals.

Acompanyament lingüístic a l’administració pública
Sense que el català sigui un requisit lingüístic per a treballar-hi, la Direcció General de Política Educativa i Gestió del Multilingüisme promou allò que han anomenat l’acompanyament lingüístic per a augmentar l’ús del català. El 2016 ha impartit el doble de cursos que l’any passat (de 49 a 109) i ha començat a fer atenció personalitzada en alguns serveis de la conselleria.

Per les dades aportades per la Direcció General de Funció Pública, un 70% del funcionariat té algun títol de coneixements de català. ‘De tot plegat, podem inferir que no es parteix de zero i, per tant, a la formació hi hem d’afegir l’acompanyament; i cal activar els títols de tots els qui el tinguin i anar més enllà del reconeixement com a mèrit’, ha explicat Rubén Trenzano.

Línies d’actuació de la política lingüística de la Generalitat
En la mateixa conferència de premsa on s’ha presentat l’estudi sobre l’ús i el coneixement del català també han explicat quines són les línies d’actuació en política lingüística: promoció del català en l’àmbit local (1 milió d’euros), ajudes a l’emissió en català en mitjans de comunicació social (2,3 milions d’euros), foment del català en l’àmbit publicitari (100.000 euros), ajudes a empreses, comerços i indústries per al foment multilingüisme (470.000 euros), ajudes al teixit associatiu i a la projecció exterior (1,6 milions d’euros), foment de la traducció literària al català d’altres llengües i a la inversa (100.000 euros), foment del multilingüisme en l’àmbit musical (200.000 euros).