Un estudi de la Fundació Irla proposa reformar les administracions municipals a l’estil dels països nòrdics

La Fundació Josep Irla ha presentat avui al matí a Barcelona l’estudi ‘Els municipis del benestar. Model nòrdic i nou país’, que reflexiona sobre el sistema de govern del món local a Catalunya i aporta elements de debat al voltant de la seva reformulació prenent com a referència els països nòrdics. En aquest sentit, el treball exposa els elements a tenir en compte per establir un model de govern local sòlid com les competències que haurien de tenir els municipis per garantir l’estat del benestar. La presentació de l’estudi, que ha tingut lloc al Pati Manning, ha anat a càrrec de Roger Barres, autor del treball; Dionís Guiteras, batlle de Moià, vice-president de la Diputació de Barcelona i secretari d’Ens Supramunicipals d’ERC; Marc Sanglas, diputat al parlament i secretari de Política Municipal d’Esquerra Republicana; Maite Aymerich, batllessa de Sant Vicenç dels Horts, i Lluís Pérez, director acadèmic de la Fundació Josep Irla.

L’autor de l’estudi ha destacat la rellevància del govern local ‘per la proximitat al ciutadà i la possibilitat del ciutadà d’incidir en les polítiques públiques’. Barres ha apuntat que els països nòrdics es caracteritzen per haver construït ‘el municipalisme del benestar’, en què el govern local és el gran prestador dels serveis públics, com l’educació o la sanitat. Una altra característica del model nòrdic és la seva condició d’unitari i descentralitzat. ‘L’estat té la capacitat de decidir les grans polítiques, però la gestió i implementació es realitza des del nivell local’, ha dit.

Barres ha explicat que els governs locals dels països nòrdics tenen moltes competències i que el 70% de treballadors públics ho fan a l’administració local -una dada 40 punts percentuals per sobre d’altres països europeus-. Ho ha relacionat amb la recaptació pública per part dels governs locals necessària per poder prestar els serveis, que se situa entre el 20 i el 30%, segons ha puntualitzat.

‘La pedra angular dels països nòrdics és que els governs locals són els grans recaptadors d’impostos, com ara l’impost sobre la renda’, ha explicat l’autor del treball, que ha afegit que, a diferència del sud d’Europa, al nord les administracions locals són ‘menys polítiques i més gestores’ i hi ha una supervisió per part de l’estat de les polítiques que implementa el govern local.

‘Una altra diferència és la mida i la quantitat dels municipis’, ha exposat Barres, que ha mencionat la fusió de municipis que va tenir lloc al model suec i el danès. ‘Ens plantegem cooperació municipal o fusions de segon nivell, que seria un model menys traumàtic per Catalunya’, ha dit. Segons Barres, primer cal que definim quines competències han de gestionar els municipis, i a partir d’aquí amb quina organització i recursos.

Per la seva banda, Pérez ha explicat que la Fundació Josep Irla mira els països nòrdics per adaptar les bones pràctiques a la realitat del país, mentre que Guiteras ha assenyalat que cal debatre sobre municipalisme en base als serveis que s’han de prestar i la manera de fer-ho.

Així mateix, Sanglas ha subratllat que a Catalunya hi ha uns governs locals ‘forts’ i que s’ha d’aprofitar aquest rèdit ‘en la construcció de la nova República’. I, finalment, Aymerich ha dit que el model que apunta l’estudi va en consonància amb els valors republicans de la ‘llibertat, igualtat i fraternitat’.