18.08.2022 - 15:23
Un estudi de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) conclou que la contaminació ambiental s’associa a un risc més gran de càncer de mama en dones després de la menopausa. En l’estudi, publicat a la revista ‘Environmental Research’, els investigadors es basen en una gran cohort, de prop d’1.800.000 dones, durant una mitjana de deu anys per estudiar l’associació entre contaminació de l’aire, espais verds i risc de desenvolupar càncer de mama. Les investigadores i autores principals de l’estudi, Isaura Terré-Torras i Martina Recalde, assenyalen a l’ACN que implementar polítiques contra la contaminació de l’aire i augmentar els espais verds podria reduir a la llarga el risc de càncer de mama.
L’equip d’investigadors ha estudiat dades de la població general de Catalunya recollides prospectivament del Sistema d’Informació per a la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP), amb una cohort d’1.798.838 dones d’entre 17 anys i 85. Concretament, d’1.054.180 dones en etapa premenopàusica i de 744.658 dones després de la menopausa, entre el 2009 i el 2018.
Recalde recalca que una cohort tan àmplia té un avantatge a nivell estadístic i també de validesa externa, ja que permet extrapolar les conclusions de l’estudi a la població general. Pel que fa a la contaminació ambiental, les mesures van ser de partícules contaminants (PM2,5 i PM10) i de diòxid de nitrogen (NO2). Respecte als espais verds es va fer servir l’Índex de vegetació de diferència normalitzada (NVDI) i el percentatge d’espais verds en les àrees censals on residien les dones.
Durant el seguiment, 6.126 (0,6%) dones en etapa premenopàusica van ser diagnosticades amb càncer de mama i 17.858 (2,4%), en la cohort de l’etapa postmenopàusica. La mitjana de temps de seguiment va ser de cinc anys per a dones que van desenvolupar càncer de mama i de deu anys per a les que no van desenvolupar la malaltia.
En el cas de les dones en etapa premenopàusica, l’edat mitjana a l’inici de l’estudi va ser de 38 anys en aquelles a qui es va diagnosticar càncer de mama i de 32 anys a les que no. D’altra banda, en les dones en etapa postmenopàusica la mitjana d’edat va ser de 62 i 63 anys, respectivament.
Els investigadors han observat que un augment en la concentració de PM2,5, PM10 i NO2 augmenta el risc de la malaltia en dones després de la menopausa. En les dones en etapa premenopàusica, només es va observar un major risc en concentracions de PM10 extremadament altes (≥46 μg/m3 ). “Tot i que la probabilitat era baixa, hi havia un augment del risc en les dones en etapa postmenopàusica. En canvi, en les dones en etapa premenopàusica, només vam observar un augment del risc en nivells molt elevats de PM10”, explica Terré-Torras.
Polítiques per reduir la contaminació
“Les polítiques de salut pública contra la contaminació ambiental poden tenir un efecte per reduir la probabilitat de càncer de mama i molts altres problemes de salut que ja s’ha vist que estan associats amb la contaminació ambiental”, afirma Recalde en una entrevista conjunta amb Terré-Torras a l’ACN.
Els autors de l’estudi consideren que calen més estudis per comprendre millor els detalls del potencial efecte dels espais verds en el risc de càncer de mama”. El càncer de mama és una de les principals causes de morbiditat i mortalitat en les dones a tot el món. És una malaltia més freqüent en l’etapa postmenopàusica per probablement una exposició més perllongada a estrògens endògens, obesitat o falta d’activitat física, entre altres factors. En dones abans de la menopausa s’associa a una major agressivitat del càncer i a la presència de determinades mutacions genètiques que augmenten la predisposició a desenvolupar la malaltia.
