05.07.2017 - 14:38
Afirma que no es pot rescatar una concessió per ideologia
BARCELONA, 5 (EUROPA PRESS)
L’interès públic ja no és títol jurídic suficient per modificar o alterar un contracte de concessió de servei públic, ja que la regulació europea de les concessions de serveis públics no es basa en els prerrogatives públiques, sinó a preservar el dret de la competència entre operadors i a respectar la seguretat jurídica.
Així s’extreu de l’estudi ‘L’interès públic i la seva satisfacció amb la col·laboració públic-privada’, elaborat pels catedràtics de Dret José María Gimeno i Gonzalo Quintero, i per l’expresident del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional Pascual Sala, i que ha editat la Cambra de Comerç de Barcelona.
En roda de premsa aquest dimecres, el catedràtic de Dret Financer de la UB i vicepresident tercer de la Càmera de Barcelona, Joan Francesc Pont, ha explicat que l’important no és si la gestió del servei la realitza directament l’administració o si permet la participació privada, sinó en què la prestació sigui la millor possible per al ciutadà.
Pont ha ressaltat la rellevància que l’operador privat tingui la confiança que l’administració complirà amb les condicions de la concessió pactada, especialment quan la concessió és d’un període llarg.
“Ha de tenir la certitud que durant el desenvolupament del contracte, encara que canviaran les persones, tant en l’empresa com en l’administració, es mantindran les condicions”, ha assegurat, i ha afegit que, si per motius excepcionals el vincle contractual hagués d’extingir-se, hauria de fer-se amb unes condicions prèviament conegudes, equitatives i no danyoses per cap de les parts.
Gimeno ha precisat que, en la gestió del públic, col·labora de forma imprescindible la iniciativa privada i l’interès dels ciutadans no és un monopoli de les administracions, sinó que necessita col·laboració ciutadana i empresarial per a l’interès general: “El sistema concesional no suposa una privatització o deixar en mans privades l’interès públic, sinó que s’encomana a un altre soci que col·labora en l’interès públic”.
També ha volgut aclarir conceptes i ha precisat que és incorrecte parlar de la remunicipalització d’un servei, ja que aquest servei ja és municipal mentre que la titular és l’administració, i que si una administració local vol assumir novament la gestió directa el que pretén és reinternalitzar-lo.
No obstant això, l’estudi adverteix que la reinternalització de la prestació d’un servei “no suposa en cap cas un acte polític o de govern”, ni tan sols quan és adoptada per un Ajuntament, per exemple, perquè es tracta de l’exercici d’una potestat administrativa, discrecional però vinculada a la tècnica de gestió dels serveis públics que exigeix una avaluació des de l’òptica del dret a una bona administració.
I és que la directiva europea 2014/23 estableix que no es pot rescatar una concessió per opcions ideològiques, i que en alguns casos es tractaria en realitat d’una expropiació, pel que seria necessari el pagament d’una indemnització i complir amb els requisits que estableix la normativa expropiatòria: “Si vostè té un compromís de 40 anys amb un soci privat, ho compleix excepte certes circumstàncies. No es pot rescatar una concessió per opcions ideològiques”.
A més, segons l’estudi, si una administració vol reasumir la gestió directa de la prestació d’un servei públic, haurà de justificar els avantatges socials i econòmiques d’aquesta decisió, ja que existeix el risc que sigui contrària al principi d’eficiència i estabilitat pressupostària.
Així, l’objectiu no pot ser el d’estabilitzar la plantilla: “Si el que es pretén és una nova moral pública per evitar la precarización de les condicions laborals en les concessions o evitar falta d’informació de costos, la millor opció és la reformulació jurídica de la relació concesional”.
POSSIBLES DELICTES
A més, els autors adverteixen que en el rescat d’una concessió administrativa, la seva incorrecta tramitació pot donar lloc a delictes de prevaricació, coaccions o usurpació.
Preguntat pel cas de la gestió de l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona, Gimeno ha precisat que l’estudi no analitza casos concrets, però que “si es pretengués rescatar el servei d’aigua, haurien de complir-se estàndards jurídics”.
“Si es volgués resoldre la concessió, cal anar a les directives europees i si no es compleixen les condicions, l’extinció no seria possible.
A la UE no li agrada que en funció d’arguments polítics es facin o desfacin opcions que posin en perill inversions perquè això és contrari a l’estabilitat d’un país”, ha finalitzat.
I és que, segons l’estudi, la gestió d’un servei públic per part d’una administració solament pot exercir-se des d’una perspectiva de millor qualitat en la seva prestació, ja que en cas contrari podria existir un vici de desviació de poder, que podrà ser recorregut judicialment.
