Un estiu per a oblidar

Esperàvem l’estiu com a estimulant decisiu per la recuperació. Els diners dels turistes havien d’animar l’economia, mentre ens preparàvem per al rebrot de la covid-19 previst a la tardor. No ha pogut ser. El virus s’ha avançat i no han vingut visitants. Avui hem sabut que els ingressos per habitació disponible a l’hostaleria de Catalunya al juliol han baixat d’un 65% en relació amb el mateix mes de l’any passat. Cal suposar que l’agost serà si fa o no fa, o potser pitjor. És un cop molt dur per a milers de treballadors que esperaven una feina temporal i per a milers d’empresaris i autònoms que necessitaven la despesa forana per a fer rutllar el seu negoci, gran o petit.

Si el juliol va ser complicat, l’agost sembla que no ho és pas menys. De moment, han sortit dues dades sobre el mes. L’una, referida a la zona euro i l’altra de l’estat espanyol. La primera és l’índex de directors de compres (PMI) que vam saber divendres. El títol del comunicat de premsa ho diu tot: ‘El creixement econòmic de la zona euro perd impuls a l’agost’. I la nota fa una distinció clara. ‘L’atenuació de l’expansió es va deure exclusivament a la debilitat en el sector serveis, perquè el creixement de la producció del sector manufacturer es va accelerar.’ La manca de turisme sembla, doncs, que ha afectat arreu. No és consol, però les coses són com són.

La segona dada a tenir en compte és la marxa del PIB estatal en el tercer trimestre que calcula l’AIReF en temps real. Segons la primera estimació, també de divendres passat, l’economia de l’estat espanyol creix al ritme del 15,2% sobre el segon trimestre, que va baixar d’un 18,5% (a Catalunya, d’un 22%) en relació amb l’anterior. La xifra no és dolenta, però és poc fiable, perquè aplica poques variables importants en el càlcul.

On som? Faig meves les paraules del director econòmic d’IHS Markit (responsable dels PMI). A la zona euro ens trobem en una cruïlla, perquè el creixement econòmic pot tornar a accelerar-se els mesos vinents o pot decaure després del rebot inicial, quan es relaxin les restriccions. El rumb dependrà sobretot del grau d’èxit de la contenció de la covid-19 i de si les empreses i els seus clients poden desenvolupar la confiança necessària per a fomentar el creixement.

Un bri d’esperança. En part –afegeixo–, l’atenuació del daltabaix continua a les nostres mans, si entre tots –autoritats i ciutadans– som capaços de demostrar la part millor del nostre savoir faire.