Un equip encapçalat per l’IPHES descobreix els primers vestigis culturals dels humans moderns fora de l’Àfrica

  • Han localitzat eines de pedra d’entre 36.000 i 54.000 anys d’antiguitat

VilaWeb

ACN

03.03.2017 - 09:02
Actualització: 03.03.2017 - 23:31

Un equip internacional encapçalat per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha descobert un conjunt d’eines de pedra, amb una antiguitat d’entre 36.000 i 54.000 anys, en una cova de Kaldar, a l’Iran. Són les primeres evidències culturals dels humans moderns fora de l’Àfrica. Es tracta d’eines de pedra associades a restes faunístiques en nivell datat per carboni 14t. La investigació ha estat codirigida per un equip iranià i espanyol, amb Behrouz Bazgir i Andreu Ollé al capdavant, respectivament, i la descoberta ha estat publicada recentment per Scientific Reports, una de les principals revistes en matèria de ciències multidisciplinàries. Així mateix, aquests resultats situen l’Iran com un dels primers indrets habitats pels humans moderns que, juntament amb els grups d’homínids llevantins, van aconseguir dispersar-se des de l’Àsia Occidental fins a Europa.

D’una altra banda, la seqüència excavada a Kaldar conté nivells més antics amb indústria mosteriana, associada generalment als neandertals. Això, segons l’IPHES, proporciona evidències de la seva substitució per la indústria baradostiana similar a l’aurinyacià, la qual és exclusiva dels humans anatòmicament moderns. Aquest fet representa una ocasió única d’estudiar la transició del paleolític mitjà al paleolític superior a les muntanyes del Zagros.

A més, la cova de Kaldar proporciona dades sobre com aquestes poblacions van sobreviure al clima i a les situacions mediambientals paleàrtiques que resultaven noves per a ells.

En l’article hi ha col·laborat 19 científics internacionals com a coautors, entre els quals hi ha especialistes com Eudald Carbonell (IPHES i Universitat Rovira i Virgili), Jan van der Made (Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid), Marcel Otte (University of Liège, Bèlgica) i Thomas Higham (University of Oxford). A més, es compta amb la col·laboració de Faranak Bahrololomi i Moloudsadat Azimi, del Research Center of Iranian Cultural HeritageHandicrafts and Tourism Organization (RICHT), institució amb qui l’IPHES manté un conveni de recerca.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor