Un documentari d’Emili Manzano reviu la trobada entre Enrique Vila-Matas i Miquel Barceló a París

El periodista i divulgador literari Emili Manzano debuta com a realitzador amb el documentari ‘El dia de la sípia’, al voltant d’una trobada entre Enrique Vila-Matas i Miquel Barceló a l’estudi parisenc del pintor. L’audiovisual, que s’ha pre estrenat aquest dimarts a la Filmoteca de Catalunya i s’emetrà dijous a TV3, és un ‘spin of’ d’un documentari més ampli sobre Vila-Matas que el mateix Manzano estava rodant a París quan Barceló va animar l’escriptor a visitar-lo per a fer-li un retrat. Manzano va acceptar interrompre la gravació si Barceló accedia a enregistrar la trobada, i d’aquell material n’ha sorgit finalment aquest segon documental, “una excrècencia autònoma” del treball mare, il·lustra Manzano.

El títol del documentari fa referència a la capacitat de la sípia –i dels cefalòpodes– de mimetitzar-se en cas de perill, justament la reacció que l’escriptor hauria volgut tenir en entrar al taller de Barceló per ser retratat amb la nova tècnica del “desretrat”. Ho recorda Manzano poc abans de la pre estrena del seu documentari: “Quan va entrar al taller va sentir que estava en un lloc càlid i perillós alhora i va voler mimetitzar-se i confondre’s amb l’ambient”. És clar que l’estratègia “no li calia”, perquè després es van fer amics de seguida, recorda el director.Però el nom va quedar pel documentari, també perquè aquesta mimesi és el que va fer l’equip de rodatge, afegeix Manzano: “Ens vam camuflar per confondre’ns amb l’ambient, per passar desapercebuts, filmant durant hores”.‘El dia de la sípia’ és la crònica d’una jornada passada a París en companyia de l’escriptor Enrique Vila-Matas. De camí al taller del pintor Miquel Barceló, que l’espera per retratar-lo, Vila-Matas es lliura a unes confessions sobre la seva joventut i la imatge excèntrica que va projectar al món com a manera d’atraure l’atenció sobre la seva obra literària. La trobada amb el pintor genera un diàleg intens, amb nombroses referències generacionals, mentre va sorgint el retrat damunt la tela. Una visita a un segon taller del pintor accentua la complicitat entre els dos artistes i propicia el naixement d’una col·laboració, un text literari per acompanyar una exposició de Barceló, que servirà com a fil roig del documentari. Aquesta trobada es va produir de manera força improvisada. Emili Manzano estava rodant amb Enrique Vila-Matas a París una producció més ambiciosa sobre l’escriptor, un documental que es titula ‘Extraña forma de vida’ i que s’estrenarà aviat a Televisió Espanyola. En paral·lel, Miquel Barceló, que sabia que Vila-Matas es trobava a la capital francesa per aquest motiu, va contactar amb Manzano perquè volia “conèixer l’escriptor i retratar-lo”. El director va acceptar, però donat que això alterava el pla de rodatge del documental –només tres dies a París- va demanar a Barceló que es pogués enregistrar la trobada entre ells. D’aquesta manera va sorgir aquesta peça “autònoma” del documental llarg, “una cosa que li ha sortit, una excrecència”, es recrea Manzano, que ha estat tractada de manera més “literària i cinematogràfica” que un documental biogràfic a l’ús. A més, el periodista ha aprofitat part d’aquest metratge per incloure’l a ‘Extraña forma de vida’.