05.05.2018 - 09:32
Alemanya o la Unió Europea s’haurien d’implicar en la política catalana i oferir una mediació. És el que reclama el diputat Andrej Hunko de Die Linke, que defensa que la situació de Carles Puigdemont i l’independentisme és un afer ‘general’ i reclama a Europa que deixi de mirar a una altra banda. El diputat al Bundestag lamenta en una entrevista amb l’ACN que el discurs de les institucions comunitàries però també el del govern de Merkel hagin anat alineats fins ara amb el de Rajoy adduint que és un ‘afer intern que cal resoldre dins d’Espanya en el marc constitucional’. Per ell, Berlín, la Unió Europea o organismes com el Consell d’Europa ‘haurien d’implicar-s’hi i intentar fer algun tipus de mediació’. Per altra banda, Hunko reivindica que la situació actual és un afer ‘polític’ i lamenta, per tant, que s’utilitzin ‘instruments jurídics’ per fer-hi front. En aquest sentit, és ‘molt crític’ amb l’aplicació del 155 i l’intent de ‘reprimir el moviment independentista enviant a la presó líders com Junqueras o forçar l’exili d’altres com Puigdemont’. El parlamentari del partit d’esquerra assegura que no es tracta d’estar a favor o en contra de la independència sinó de ‘manifestar-se en contra de la repressió’.
A Europa, diu, hi ha fets o desenvolupaments, com per exemple a Catalunya, al País Basc, a Còrsega o a Escòcia que mostren que la gent ‘qüestiona les fronteres o la identitat’ i això ‘ha de ser un procés públic democràtic que cal gestionar’. Per contra, apunta, davant d’aquests debats el que fa la Unió Europea és ‘mirar cap a una altra banda’. ‘Tenen por, i ho puc entendre, d’obrir una caixa de pandora, però no és una bona idea no parlar-ne i no abordar el problema, és una actitud equivocada’, afirma l’alemany.
Segons Hunko, un camí seria el de la mediació però el que sobretot hauria de generar la situació a Catalunya són, a parer seu, reflexions a escala europea. ‘No vull interferir però sí que demano algun tipus de debat. Què hi ha darrere del moviment català? Podria la Comissió de Venècia fer alguna cosa per veure què fer amb la constitució espanyola? És aquesta mena d’actitud la que m’agradaria’, assegura. Tanmateix, diu, cada cop hi ha reaccions més ‘autoritàries’ i més ‘repressió’. ‘Estic molt preocupat per la manera en què Espanya, com a estat part d’Europa, està actuant’, conclou.
‘Els polítics no haurien d’amagar-se darrere dels jutges’
Hunko creu, a més, que no és una ‘bona idea’ intentar resoldre el conflicte català amb ‘instruments jurídics’ i critica la justícia espanyola perquè veu un ‘mal ús’ de l’euroordre contra Carles Puigdemont, ja que considera que se’l persegueix per ‘motius polítics’. ‘Respectem la independència dels jutges però és una qüestió política i hauria de resoldre’s políticament’, afirma en la conversa amb l’ACN. ‘Els polítics no haurien d’amagar-se darrere dels jutges’, sentencia.
Mirada alemanya
El diputat explica que l’acusació per rebel·lió i possibles penes de fins a 30 anys de presó ‘no existeix en cap altre país europeu, ni a Bèlgica ni a Alemanya’. ‘Alguns ho comparen amb el delicte d’alta traïció però això requereix un ús massiu de la violència i no és el cas’, matisa. Segons ell, que va ser observador internacional l’1-O, era ‘força evident’ que l’extradició pel delicte de rebel·lió seria rebutjada per la justícia alemanya.
A més, explica que segons una enquesta que es va fer a Alemanya quan Puigdemont es trobava a la presó de Neumünster, la majoria de votants dels diferents partits polítics -excepte la CDU de Merkel- eren contraris a extradir el 130è president de la Generalitat a Espanya. ‘Molta gent deia que va ser escollit, que no va fer ús de la violència i que calia una solució política, però no enviar-lo 30 anys a la presó’, afegeix.
Sortida del conflicte
Hunko no es mostra a favor o en contra de la independència i per a Die Linke, diu, no va d’això. Preguntat per les possibles sortides al conflicte, és partidari d’una reforma de la constitució espanyola ‘en la línia d’un estat federat, com a Alemanya’. En qualsevol cas, considera, ‘els catalans haurien de ser part de la solució’. En aquest sentit apunta que un referèndum pactat també comptaria amb amplis suports a Catalunya i podria ser una solució ‘com va passar a Escòcia’. ‘Si no ho tinc mal entès, el 85% de la població catalana diu que respectaria el resultat d’un referèndum legal i acordat per les dues parts’.
Denúncia per espionatge
Entre els afers que han motivat preguntes parlamentàries per part de Hunko hi ha la detenció de Puigdemont a Alemanya: ‘Es creu que els mòbils dels acompanyants de Puigdemont van ser geolocalitzats i vaig preguntar-ho al govern, que va dir-me que no tenia coneixement sobre això’. Davant de la manca d’informació el parlamentari va optar per acudir a la policia i denunciar-ho. ‘Si hi ha hagut una geolocalització il·legal a Alemanya és un afer públic, no es tracta de Puigdemont o no’, argumenta obrint la porta a què la detenció es fes en cooperació entre diferents serveis secrets i a través del ‘seguiment o espionatge’. ‘La gent ha de saber si s’ha geolocalitzat una persona sense cap intervenció o permís d’un jutge, només amb la cooperació policial o amb el servei secret espanyol’, reclama.
