07.05.2019 - 20:00
TEMA DEL DIA
Trucada. Després del cop d’estat del 23 de febrer de 1981, el rei Juan Carlos I va convocar tots els partits espanyols, d’Aliança Popular al Partit Comunista, per parlar de com recuperar la normalitat democràtica. De la reunió, en van ser exclosos els partits nacionalistes catalans i bascs, tot i que havien contribuït a l’estabilitat votant la investidura de Leopoldo Calvo Sotelo. Miquel Roca va esperar a l’Hotel Palace una trucada que no va arribar mai. Aquella reunió va ser el principi de la fi de l’estat de les autonomies i el resultat en fou la LOAPA, aprovada l’any següent. El 23-F no va triomfar militarment, però sí políticament. Han passat més de trenta anys, però la política espanyola funciona igual. Els partits espanyols es posen d’acord en afers d’estat i els partits bascs i catalans resten exclosos del consens.
Salvant les distàncies, l’escena es repeteix ara. Després de la crisi catalana, que PP i Cs qualifiquen de cop d’estat, els partits espanyols es tornen a reunir per trobar una sortida. És un gest que indica com aniran les coses. Pedro Sánchez ha fet una primera roda de converses només amb el PP, Cs i Podem, els partits estatals, i hi ha deixat de banda ERC, guanyadora de les eleccions a Catalunya, i Junts per Catalunya. Ni tan sols hi ha inclòs el PNB. Potser els hi inclourà en una segona ronda, però com a segon plat. Ho pot fer. No els necessita per a ser investit president del govern. El problema és que en aquestes reunions el punt central és Catalunya. Es parla del principal problema de la legislatura entre els grans partits espanyols sense els partits catalans. És una manera molt estranya d’abordar-ho, tret que es vulgui cercar un consens d’esquena a la majoria de la societat catalana.
El PP i Cs continuen amb la mateixa recepta d’aplicar l’article 155, cosa que ara com ara el PSOE desestima i Podem refusa. Els partits espanyols preparen una resposta d’estat conjunta després de les sentències del judici contra els dirigents independentistes al Tribunal Suprem. Tenen coll avall, per tant, que seran condemnats i que a Catalunya també hi haurà una resposta que caldrà frenar amb una contraoferta. El contingut d’aquesta contraoferta de Sánchez, si ha de ser acordada amb el PP i Cs, difícilment satisfarà les aspiracions de la majoria de la societat catalana. De moment, el futur president no s’ha dignat ni a preguntar què pensen ERC ni Junts per Catalunya. Tard o d’hora ho farà, però probablement no abans d’unes eleccions municipals i autonòmiques en què ha de mantenir la mobilització socialista i no vol fer-se fotografies al costat d’independentistes. Miquel Iceta va avançar que el temps de la negociació fóra després de les sentències i després d’unes eleccions catalanes que ni ell pot convocar ni són convocades.
Però Sánchez s’haurà de retratar abans de les eleccions del 26 de maig, perquè el 21 es constituirà la cambra i per tant s’ha d’elegir la nova mesa del congrés. Tot fa pensar que se la repartiran els grans partits estatals i que no hi haurà cap gest cap a ERC. Sánchez vol garantir la majoria amb Podem deixant la porta oberta a pactes amb Ciutadans. Per tant, la presidirà el PSOE, probablement Carmen Calvo, i les quatre vice-presidències seran per als quatre partits espanyols. I amb les quatre secretaries, igualment. El PSOE tindrà una majoria a la mesa que li servirà per a pactar uns punts amb Podem i uns altres amb Ciutadans, en la línia de governar tot sol que defensa Sánchez. Hom havia dit que una de les secretaries del PSOE fos per a ERC, cosa que els republicans no han demanat, però no sembla pas que els socialistes hi estiguin predisposats, perquè no volen perdre el control de la mesa. L’altra opció seria obligar Podem a renunciar a una secretaria en favor dels republicans, però Sánchez no vol irritar Pablo Iglesias.
Tot això només són els prolegòmens d’una legislatura que pot anar evolucionant, però si ningú esperava que seria una legislatura per a abordar a fons el problema català, els primers indicis el desmenteixen. Hi haurà diàleg, però no pas sobre això que demanen els partits independentistes, sinó sobre allò que decideixin el PSOE, Podem, Cs i el PP. I els acords, si és que arriben a acordar res, seran molt lluny de la demanda de la majoria de la societat catalana, que és un referèndum.
MÉS QÜESTIONS
Compromís es fixa com a objectiu repetir el govern de la Nau a València. Compromís té un objectiu clar en les eleccions municipals del dia 26: repetir el govern de la Nau. La qüestió és obtenir més regidors que la dreta i arribar a un acord entre Compromís, formació de Joan Ribó, els socialistes, encapçalats per Sandra Gómez, i Unides Podem – Esquerra Unida, amb Maria Oliver de cap de llista. Compromís també aspira a millorar el resultat de les municipals del 2015, quan van obtenir un regidor menys que Rita Barberà. Quatre anys després, amb el govern de la Nau havent governat una legislatura, la situació és diferent. La feina feta durant aquesta legislatura és la targeta de presentació de la coalició per a mantenir l’entesa de govern, però Compromís també ha obtingut uns resultats històrics a la ciutat en les eleccions autonòmiques del 28 d’abril, quan ha guanyat per primera vegada a la història, com ha recordat el batlle Joan Ribó en l’acte de presentació de la campanya. La coalició considera que a les municipals i europees pot fer un resultat millor que el del 28 d’abril i per això farà una campanya pedagògica, sense cercar l’enfrontament per l’enfrontament. ‘No tenim gens de ganes de barallar-nos amb ningú i encara menys amb els nostres companys del govern de la Nau’, ha dit.
L’ecotaxa enfronta els partits de les Illes a la pre-campanya. A mesura que s’acosta la campanya per a les eleccions al parlament, que començarà dijous a la nit, els partits de les Illes van fixant posicions. La necessitat d’un finançament millor, l’impuls del règim especial (REB) i la voluntat de promoure la formació professional han estat els principals punts de coincidència en matèria econòmica dels representants dels partits que han presentat les seves propostes a la seu de la Confederació d’Associacions Empresarials de les Balears (CAEB). En canvi, la pressió fiscal i l’impost de turisme sostenible han marcat una clara línia entre els partits d’esquerra i els de dreta. El PP, Ciutadans i el PI són partidaris d’abaixar imposts i reduir o eliminar el de turisme sostenible, mentre que el PSIB, Més per Mallorca i Unides Podem volen augmentar la tributació de les classes més altes i deixar l’ecotaxa com està. Més de 150 empresaris i responsables d’associacions empresarials adscrites a la CAEB han omplert la sala d’actes de l’entitat per escoltar les propostes dels partits. Hi han participat Iago Negueruela, representant del PSIB-PSOE; Gabriel Company, candidat a la presidència del govern del Partit Popular; Miquel Ensenyat, candidat de Més per Mallorca; Jaume Font, del PI; Patricia Guasp, número dos de la llista de Ciutadans; i Antònia Martín, segona d’Unides Podem.
El PI vol abaixar imposts i protegir les petites i mitjanes empreses. El sistema de finançament, la rebaixa de la fiscalitat per a les famílies i empreses i la protecció de les petites i mitjanes empreses són tres dels eixos principals del programa electoral del PI per a les eleccions del dia 26. Concretament, proposa la reducció de l’impost de successions i donacions a la mínima expressió i la rebaixa dels imposts als autònoms i rendes baixes i mitjanes. El programa electoral del PI aplega també l’exempció de pagament de l’impost de patrimoni per als qui tinguin un patrimoni inferior a dos milions d’euros. A més, es valorarà la possibilitat d’aplicar criteris de progressivitat en tributs i taxes, per tal que les rendes més baixes no resultin tan perjudicades. El candidat del PI al parlament, Jaume Font, considera que és programa molt realista. ‘S’ha redactat seguint el batec dels ciutadans i escoltant les seves preocupacions, després de moltes reunions amb entitats, associacions i col·lectius professionals’, ha dit. I ha garantit que s’aplicarien bonificacions sobre les noves petites i mitjanes empreses com a ajuda als emprenedors, perquè l’economia de les Illes es fonamenta en aquestes empreses.
Demòcrates formalitza la candidatura d’Espot a cap de govern. El grup parlamentari demòcrata ha presentat la candidatura de Xavier Espot com a cap de govern aquest matí a la secretaria general de la Sindicatura. Els demòcrates, que s’han reunit per primera vegada d’ençà que es va formar el consell general, també han aprovat els termes que els constitueixen com a grup parlamentari i han acordat de cedir la consellera general i subsíndica Meritxell Palmitjvila perquè Ciutadans Compromesos puguin formar un grup parlamentari propi. Aquesta cessió no implica que Ciutadans doni suport a la investidura d’Espot, que continua sense tancar-se, tot i que el termini per a presentar candidatures s’acaba dijous i la sessió d’investidura es farà, probablement, dimarts de la setmana vinent. Espot manté la intenció de formar un govern de coalició que garanteixi l’estabilitat.
LA XIFRA
88.000 euros ha costat un retrat del rei espanyol Felipe VI que s’ha penjat al congrés espanyol, al saló de Ministres. El retrat, fet per l’artista Hernán Cortés, ha aixecat polèmica pel cost.
TAL DIA COM AVUI
El 7 d’abril de 2000 mor a Barcelona Avel·lí Artís-Gener, ‘Tísner’, escriptor, dibuixant i pintor. S’exilià el 1939 a Mèxic on treballà de dibuixant publicitari, escenògraf, periodista, després d’haver estat tinent coronel de l’exèrcit republicà. El 1965 va tornar a Catalunya, on exercí de periodista. Va militar a Nacionalistes d’Esquerra i més tard a ERC.
