Un dia que durarà anys: la independència ja és al carrer

Han sonat les alarmes ben d’hora, quan gairebé tothom anava cap a les escoles, a la feina o a les reunions del dia. Havien entrat al Departament d’Economia. Havien detingut uns quants alts càrrecs del govern. La informació que corria era molt confusa, però ja es veia que la cosa anava de debò. De mica en mica, se sabien més informacions. Havien entrat als despatxos de Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda, i de Pere Aragonès, secretari d’Economia. Entre els detinguts, corria el nom de Josep Maria Jové, secretari general del departament presidit per Oriol Junqueras. Les entitats sobiranistes feien una crida a la mobilització. Ja hi havia força gent que s’havia plantat davant la seu del departament, a la Rambla de Catalunya, a Barcelona.

Escorcolls i detencions de bon matí
Començava a circular nova informació: també havien assaltat el CTTI, el Departament d’Exteriors, l’empresa T-Systems… El president Puigdemont convocava una reunió d’urgència amb membres del govern al Palau de la Generalitat. Alguns manifestants tallaven la Via Laietana. Uns altres, seguint la crida de Jordi Sànchez (ANC), tallaven la Gran Via de les Corts Catalanes. La presidenta Carme Forcadell esperava al parlament per prendre decisions importants si corresponia de fer-ho. Calia tenir el cap ben fred enfront d’una agressió d’aquesta magnitud. Una expressió començava a fer fortuna a les xarxes i entre la gent mobilitzada: cop d’estat a la democràcia i a la Generalitat.

‘No passaran!’
La crida a la mobilització reeixia i cruïlla de la rambla de Catalunya amb la Gran Via s’omple d’una gernació que no està disposada a permetre aquest cop. Milers de ciutadans amb estelades, domassos demanant democràcia, cartells de tota mena… no hi cap ni una agulla. L’ambient és fort. Concentració concentrada i rotunda. Al capdavant, figures de la política, el pensament i la cultura. ‘No passaran’, és un dels crits més repetits. Diuen i corre que Jové i dos detinguts més del Departament d’Economia no són a l’edifici, que han estat detinguts en un altre lloc i que els volen dur al seu despatx per escorcollar-lo. Aquesta és l’ordre del jutge que ha autoritzat el cop.

‘On és Europa?’
Amb aquesta informació, la multitud es conjura: ‘No els deixarem passar i no podran sortir d’aquí.’ La porta del departament s’obre de tant en tant per a deixar entrar o sortir algun treballador. Els crits eixordadors omplen l’aire i gairebé no es pot ni respirar. Hi ha una cridòria absoluta. No passen vint segons sense que algun cant, alguna proclama o alguna cançó retrunyi als nostres timpans. ‘On és el Coscubiela?’, fa fortuna entre la gent. Albano-Dante Fachin, un dels que han arribat més d’hora a la concentració, riu sense amagar-se’n. Ramon Tremosa crida amb la multitud un altre crit: ‘On és Europa?’ També es canta ‘L’estaca’ i les tonades ja clàssiques de l’Elèctrica Dharma.

Cares de pomes agres dels agents espanyols
Els manifestants no s’aturen ni un segon. La disposició a plantar-se ‘perquè ja n’hi ha prou, ja no acceptem més agressions’ és rotunda. Els Mossos han fet una filera davant els agents de la Guàrdia Civil plantats a la porta. El missatge és clar: són els mossos que protegeixen els edificis del govern i es fan càrrec de la seguretat a la via pública. Les flors, clavells blancs i vermells, salten per damunt d’aquesta filera de mossos i van a parar a les boines dels de color verd. Cares de pomes agres dels assaltants de les nostres institucions. Uns quants homes entrenats per a caçar criminals perillosos i gihadistes fan guàrdia davant de gent que els dóna flors, els somriu i els canta cançons. Però ells han d’aguantar, impertèrrits. Fan el ridícul en nom d’un estat que es mostra disposat a tot i més.

La revolució és transversal
Han arribat també advocats del col·legi vestits amb togues per donar suport als afectats del departament. Avui hi ha un cop d’estat. Un govern estranger vol substituir el govern que ha decidit el poble de Catalunya. Volen intervenir les institucions i suspendre l’autonomia. La volen suspendre d’autonomia sense passar pel parlament. Amb la força policíaca. Advocats, polítics, artistes, intel·lectuals, professors, estudiants i més gent es planta avui davant l’agressió. Com ha passat sempre en qualsevol revolució.

‘Vo-ta-rem, vo-ta-rem’
Convicció, civisme, fermesa, il·lusió: ‘Vo-ta-rem, vo-ta-rem’, crida la multitud. I ‘les nostres armes són les urnes’, mentre una urna sura per damunt de la gentada amb la inscripció, en anglès: ‘Espanya, aquest és el vostre problema.’ No hi ha retorn. L’estat espanyol ha escopit a la democràcia i les institucions catalanes. I aquesta nova escopinada ha fet vessar el got. La determinació de la gent que s’ha aplegat a defensar les institucions i la democràcia és definitiva. No se n’aniran. Serà un dia llarg. Caldrà prendre decisions. La bona informació ara és decisiva.

‘El govern no es farà enrere’
Mentre a la rambla de Catalunya s’hi aplega com més va més gent, el president Puigdemont compareix davant la premsa per fer una declaració en nom del govern: ‘D’avui al dia 1, dia del referèndum, ens caldrà una actitud de serenitat i fermesa, denúncia d’abusos i il·legalitats. El dia 1 sortirem de casa, portarem una papereta i la farem servir. I això ha de contrastar amb l’autoritarisme de l’estat espanyol.’ Al carrer, les paraules de Puigdemont arriben amb comptagotes. Les comunicacions són difícils per saturació de la xarxa. Però els qui tenen una ràdio, expliquen què ha dit i se senten els aplaudiments.

‘Condemnem l’actitud totalitària de l’estat espanyol. Donem el suport i l’empara política i personal als membres del govern detinguts. Denunciem com a il·legítima la intervenció del govern de Catalunya. Ens reiterem en la resposta democràtica i pacífica a les amenaces. Considerem que el govern espanyol ha ultrapassat la línia vermella’, diu el president. Afegeix: ‘No acceptarem un retorn a èpoques passades ni tampoc que no ens permetin decidir les èpoques futures de llibertat i democràcia.’ I acaba: ‘El govern no es farà enrere.’

La determinació del president del govern ha estat rebuda amb mostres de confiança fins i tot dels més refractaris a les aliances amb el PDECat. Per exemple, l’activista Pau Llonch ha expressat la seva satisfacció amb el president a Twitter:

Tenia por q @krls avui posés el fre i ens ha tornat deixar amb una sola opció: dir q sentim orgull també del q està fent. Zero equidistància

— [p llonch méndez] (@paullonch) 20 de setembre de 2017

Nova alerta a la seu de la CUP
Aviat hem sabut que la policia espanyola es disposava a entrar també a la seu de la CUP. Uns agents amb passamuntanyes envoltaven el local més gran de la candidatura de l’esquerra independentista al carrer de Casp. La crida per a anar a defensar aquest nou espai amenaçat ha corregut com la pólvora i al cap de poca estona ja hi havia milers de ciutadans disposats a resistir pacíficament.

La protesta s’estén
Alhora que passa tot això, estudiants de les universitats de tot el país suspenen les classes per anar a expressar la indignació per aquesta violació dels drets i les llibertats civils dels catalans. Gent d’arreu s’organitza per a desplaçar-se a Barcelona i defensar les institucions. Les entitats més multitudinàries del país organitzen mobilitzacions per al vespre. Cada minut que passa hi ha més gent als carrers del centre de Barcelona. També es fan concentracions a les places més importants dels pobles i ciutats dels Països Catalans i també de fora. Fins i tot, a Madrid s’ha convocat una protesta a la plaça del Sol.

Als detinguts: ‘No esteu sols’
Hi ha una quinzena de detinguts. La majoria són alts càrrecs del govern. Són figures que poden haver organitzat el referèndum de l’1 d’octubre. Al carrer, els crits de suport als detinguts no deixen de ressonar per les façanes. ‘No esteu sols’, crida la gernació, que manté l’actitud de determinació i alegria. Corren rumors de detencions de persones que no han estat detingudes. Alguns diaris s’aboquen a l’última hora en cerca de clics, però han d’acabar rectificant. Corren més rumors sobre pronunciaments de mandataris europeus. Però a mitja tarda encara és hora que les institucions europees alcin la veu. De moment, les protestes arriben dels eurodiputats de tots colors i d’alguns partits de diversos països. La preocupació pels excessos del govern espanyol s’estén per tot el continent.

‘Estat d’excepció de facto’
A les quatre de la tarda, la presidenta del parlament Carme Forcadell es presenta davant els mitjans de comunicació per a llegir un comunicat. La presidenta de la cambra catalana ha insistit en la resposta democràtica i pacífica de la gent: ‘Ens mantindrem units davant dels atacs, defensarem les nostres institucions i respondrem units. La millor solució és omplir les urnes l’1 d’octubre.’ Forcadell és clara en la denúncia dels fets d’aquests dies: ‘Apliquen de facto un estat d’excepció.’

‘Només el poble salva el poble’
La concentració més gran és encara davant del Departament d’Economia. Hi arriba el vice-president i conseller del ram, Oriol Junqueras. Està emocionat, però es veu decidit a fer valer el suport majoritari del poble català. I s’adreça a la gentada a plens pulmons: ‘Són les nostres institucions que vetllen pels drets dels nostres ciutadans. Tinguem tots clar que només el poble salva el poble. I que el futur d’aquest país és a les mans de tots nosaltres. Ens acompanyarem per fer triomfar la llibertat, la veritat i la democràcia.’

Més suport i més veus contra l’autoritarisme
Les protestes es van fent sentir per tots els racons de la nació catalana. Al País Valencià i a les Illes, les concentracions van creixent. Els catorze col·legis d’advocats fan un comunicat molt contundent per la vulneració dels drets i les llibertats ciutadanes. El FC Barcelona també fa costat de les institucions i a la població que exigeix d’exercir l’autodeterminació. Arriben mostres de suport de veus notables del pensament europeu.

Al vespre esclata la Revolta dels Somriures
A les vuit del vespre, a Barcelona, la gernació que s’havia anat congregant tot el dia a la cruïlla de la rambla de Catalunya amb la Gran Via s’ha eixamplat encara molt més. Com si fos un altre Onze de Setembre, la gent ha respost a la convocatòria de les entitats i sindicats i ha ocupat tot el centre de la ciutat: la Gran Via fins a la plaça de Catalunya i la rambla de Catalunya fins a la Diagonal. Però la gentada que hi ha acudit no cabia en aquests carrers i ha saturat també els carrers paral·lels: Balmes per una banda i Diputació per una altra. Aquest 20 de setembre al vespre, els catalans, vinguts d’arreu, han pres la capital i la Revolta dels Somriures ha fet l’esclat definitiu.

Són dies de lluita, de solidaritat, de joia i de cançons. Però, per damunt de tot, avui s’ha fet escampat als quatre vents un sòlid convenciment: el convenciment de la victòria.

Avui és el dia. Avui pot ser el dia.