19.09.2017 - 22:00
|
Actualització: 20.09.2017 - 12:18
ACTUALITZACIÓ DIMECRES MATÍ: És evident que a la vista que l’estratègia no els funcionava han precipitat les coses. El cop d’estat contra la Generalitat és un fet d’una gravetat desconeguda fins ara. Ara cal defensar les nostres institucions amb la convicció de que això ja és a cara o creu.
Ací teniu el meu editorial d’urgència: Serenitat contra el cop d’estat, fermesa per la llibertat
——–
Ja han passat vint-i-quatre hores més en el camí que ens acosta al primer d’octubre. Ja falten només deu dies i ahir va ser un dia ple de males notícies per a Mariano Rajoy.
La primera, el rebuig del parlament espanyol a la seua política sobre Catalunya. Sembla poca cosa, però té una importància cabdal. Perquè des de fora, a l’hora d’avaluar el resultat general del referèndum, tothom mirarà també si Rajoy s’ha consolidat a Madrid o no. I la resposta és que perd les votacions amb l’abstenció incompleta del PSOE i amb el no de tots els altres, inclosos els seus aliats del PNB. Està sol, amb l’únic vot dels dos PP.
La segona mala notícia li arribà de l’ONU, on el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, quan li demanaren específicament l’opinió sobre el referèndum català, va dir que és molt important de respectar el dret d’autodeterminació. Un avís més per als qui neguen la major. Això va anar acompanyat, ahir també, d’un manifest de polítics italians encapçalats per l’ex-president de la Comissió Europea i ex-primer ministre italià Romano Prodi, demanant que el govern espanyol negocie amb el català.
La tercera mala notícia venia del nostre país: el Parlament de les Illes Balears es pronuncià ahir oficialment contra l’estat d’excepció encobert que viu el Principat. Poca broma, perquè la moció expressa el rebuig a ‘la persecució de la llibertat d’expressió, la llibertat d’informació i el dret de reunió pacífica a Catalunya per part de l’estat espanyol’. Clar i balear.
I, per a acabar-ho d’adobar, les bases de Podem van aprovar ahir, amb un 64% dels vots a favor, de participar en el referèndum del primer d’octubre. I mentre passava això els actes de campanya a l’àrea metropolitana de Barcelona eren plens de gom a gom. Les dades, totes, indiquen que la participació serà molt alta i que les amenaces no fan efecte.
I una cinquena mala notícia, encara. El front institucional es mou. Ahir havia de començar la usurpació de funcions econòmiques del govern, però no va passar res. I uns quants batlles van començar a posar sota control les guàrdies urbanes. Magnífic, especialment, el de Moià, que els obligà a tornar a penjar les pancartes que havien arrencat irregularment.
Va fallar també ahir l’intent d’empastifar Puigdemont en un cas de corrupció, una facècia que no va durar ni una hora. Però permeteu-me que destaque per sobre de tot les dotze hores de resistència popular de Terrassa.
Ahir a Terrassa la Guàrdia Civil, sense ordre judicial, va entrar a l’empresa Unipost, en cerca de material de campanya. Eren les sis del matí i pensaven fer una operació ràpida. Però el cas és que durant més de dotze hores centenars de ciutadans els van aturar i els impediren d’endur-se aquest material. Fins a darrera hora del vespre el secretari judicial no se’n va poder endur una mostra per a ser examinada pel jutge. Així doncs, les imatges de la Guàrdia Civil fent el que li plau a Catalunya s’aturaren en sec.
L’extraordinària resistència pacífica de la gent de Terrassa va tornar a marcar un abans i un després. Que una operació il·legal de dues hores acabe empantanegada i convertida en una operació de tot un dia, tenint en compte el poc temps que queda per a votar, és un gran senyal, un magnífic precedent.
