30.12.2016 - 22:00
|
Actualització: 31.12.2016 - 12:47
El creixement electoral dels partits nacionalistes a les Illes és un dels principals indicadors d’un augment clar del sobiranisme en aquesta part dels Països Catalans. El clam per un finançament just, així com l’oposició al decret de trilingüisme, i el procés que es viu a Catalunya, semblen haver impulsat un creixement constatable dels partidaris de la independència.
Dades del CIS de 2008, 2011 i 2015. No existia l’opció ‘menys autonomia’ el 2008.
En les dades del CIS elaborades poc després de l’aprovació de l’Estatut de 2007 hi havia un alt percentatge de partidaris de tenir més autonomia. Amb l’arribada de Bauzà, poc més del 20% d’illencs apostava per l’autodeterminació o per més autonomia com a aspiració ideal, però la mobilització ha portat de nou a l’augment dels favorables a més autogovern. Amb la diferència que aquest cop el creixement dels sobiranistes, disposats a plantejar la hipòtesi de la independència, és clar. Per primer vegada en la història gairebé un 10% de la població de les Illes té com a ideal l’exercici del dret a la independència, mentre que són més del 30% els partidaris de més autogovern.
L’oposició a Bauzà i el procés català també han portat a la creació d’organitzacions com l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) o la Plataforma Avançam pel Dret a Decidir, creada el 2009, que va arribar a tenir 103 regidors de les quatre illes i que aquest 30 de desembre s’ha reactivat com a Associació Avançam pel dret a decidir.
Creix el vot als partits nacionalistes
Les eleccions de 2015 van comportar un augment de les forces sobiranistes als consells insulars, a nivell municipal i al Parlament Balear, deixant el bipartidisme PP-PSOE en els seus mínims històrics. Cal remarcar que cada illa té la seva singularitat, amb un Consell propi i que el sentiment de pertinença es situa en la pròpia illa.
Els ecosobiranistes de Més per Mallorca (MÉS), van obtenir el millor resultat de la historia del sobiranisme mallorquí, com també ho va obtenir Més per Menorca (MpM). Entre les dues formacions van sumar 162 regidors i 9 parlamentaris, cinc més que el 2011, obtenint més del 17% dels vots en cada illa.
La força nacionalista a Formentera és Gent per Formentera (GxF), que presentant-se amb el PSOE al Parlament va obtenir el 59% dels vots de l’illa, mentre a les municipals va obtenir majoria absoluta amb un 49,75% dels vots.
Organitzats a nivell de totes les Illes hi ha present també el nacionalisme centrista de Proposta per les Illes (El PI) que va sumar gairebé un centenar de regidors, 10 batllies i 34.060 vots (7,96%) al Parlament.
D’aquestes dades es desprèn que els partits nacionalistes de les respectives illes van obtenir els millors resultats electorals i a nivell institucional i les quotes de poder més gran que mai no han aconseguit. MÉS, MpM i GxF tenen la presidència dels respectius Consells Insulars i Biel Barceló, de MÉS, ostenta la vicepresidència del govern de les Illes Balears.
El suport és especialment intens entre els joves. Una enquesta de l’Institut Balear d’Estudis Socials (IBES) recollia el 2012 que un 36% dels balears estaria disposat a votar una força nacionalista, encara que només un 16% ho tenia com a primera opció. I aquest suport és trobava principalment entre els joves, on un 47% del que tenen entre 18 i 35 anys afirmen que podrien votar un partit nacionalista, mentre que aquesta xifra baixa fins el 19% entre els majors de 65.
A aquestes xifres cal sumar la participació a les eleccions del 26-J de Sobirania per les Illes, obtenint 7.000 vots, mentre ERC, una candidatura netament independentista, va obtenir un 7,25% dels vots a les europees de 2014. Prop d’un 15% de la població va manifestar qye tenia simpaties per JxSí o la CUP en les eleccions catalanes.
