Un desconfinament precipitat, la clau de la segona onada de la covid-19 a l’estat espanyol

L’estat espanyol pateix una segona onada de la covid-19 que pt arribar a la resta d’Europa aquests dies vinents, segons un estudi elaborat per l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Can Ruti), de Badalona, i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) enviat a la Comissió Europea. Segons els investigadors, l’estat és un ‘canari en una mina de carbó’.

‘L’efecte de bars i restaurants pot tenir grans repercussions en l’evolució de les epidèmies’, diu l’informe. També adverteix les autoritats europees que el moment actual és crucial per a aturar la segona onada i que, en cas contrari, es pot tornar a una situació semblant a la de març.

Els investigadors, que pertanyen a l’Institut de Ciències de la Salut de l’Hospital Trias i Pujol i al Grup de Recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC, es pregunten per què l’estat espanyol ha liderat en nombre de casos la segona onada de covid-19, malgrat les altes temperatures i l’alta presència de la gent als carrers durant l’estiu, quan a l’aire lliure la taxa de contagi és vint vegades més baixa que en espais tancats.

Per a l’equip científic, la clau està en el fet que el govern espanyol va aixecar les restriccions a la mobilitat, especialment entre províncies, abans que la resta de països de la UE en un moment en què, assenyala l’informe, datat el 2 de setembre, ‘la taxa de casos positius podia ser tres vegades superior a la que realment es detectava i l’activitat social va incrementar notablement.’

Aquesta obertura primerenca pot explicar que l’estat espanyol hagi patit abans que els altres països els moments més durs d’aquesta segona onada, caracteritzada per un augment de casos positius asimptomàtics i una xifra més baixa d’hospitalitzacions i morts, encara que els científics recorden que ‘el virus no ha canviat i el nombre de persones immunitzades és probablement molt baix’.

Les xifres mostren un descens dels casos positius a l’estat espanyol aquests darrers dies, encara que els investigadors es mostren reticents a assegurar que és un canvi de tendència i esperen que ‘no es tracti d’un efecte a causa de retards en el registre de les dades’.

Espanya lidera a data 1 de setembre la incidència acumulada (IA) de casos de covid-19 –el total de casos per cada 100.000 habitants– a Europa, amb 1.002 afectats per cada 100.000 habitants, seguida de Suècia (837), Bèlgica (737), Portugal (571), Romania (461), Itàlia (447), França (438), Països Baixos (415), Alemanya (292), Polònia (179), Grècia (101) i Hongria (65), xifres molt allunyades de les del Brasil (1.859) i els Estats Units (1.836).

Malgrat això, l’estudi diu que diversos països segueixen el mateix camí que Espanya, i en aquestes últimes dues setmanes han experimentat un important repunt dels casos, com són França, amb una IA dels últims 14 dies de més de 100 positius per 100.000 habitants, Bèlgica, de 60; i els Països Baixos, que supera els 50 casos, mentre que a Espanya la xifra està per sobre dels 200 pacients.

Un cas molt diferent és el que viuen Suècia i Polònia, segons l’informe, que ressalta que el país escandinau, amb una quarta part de població que Polònia, ha patit el triple de morts i el punt més cru de l’epidèmia aquest estiu.

Els investigadors ressalten que Suècia no ha arribat a tancar completament les fronteres mentre que els polonesos ho van fer immediatament, frenant l’entrada i vivint –en aquesta segona onada– el primer revolt pronunciat en la seva estadística de contagis.

Els científics han dividit l’evolució de l’epidèmia en quatre fases: la importació del virus; un ràpid creixement dels contagis ‘amb efectes devastadors en els àmbits humà, social i econòmic’ contingut amb dures mesures de distanciament; una fase d’estabilització i relaxació del control; i un increment de nous casos a partir del mes de juliol, que ha desencadenat l’anomenada segona onada.

L’estudi l’han realitzat experts de diverses disciplines de l’Institut de Ciències de la Salut de l’Hospital Trias i Pujol, com Martí Català i Pere-Joan Cardona, i els investigadors del Departament de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC Sergio Alonso, Enric Álvarez, , David Conesa, Miquel Marchena, Daniel López i Clara Prats.