04.02.2022 - 21:50
Hem viscut una setmana molt moguda, Martxelo i Maria, tant a Catalunya com a l’estat espanyol. Ací, la decisió de la Junta Electoral espanyola (JEC) de retirar l’escó al diputat de la CUP Pau Juvillà i l’acatament que n’ha fet la presidenta del parlament, Laura Borràs, de Junts, representen una nova humiliació col·lectiva greu. Borràs havia dit que ella no acataria la decisió de la JEC, i la decepció en bona part de la base independentista, en veure que sí que l’acatava, ha estat gran.
I dic greu perquè la gravetat del cas Juvillà és molta. Juvillà ha estat condemnat per desobediència per haver mantingut un llaç groc al seu despatx de la Paeria de Lleida durant la campanya electoral. L’acusen d’haver fet servir les institucions amb finalitats partidistes, però l’acusació no explica dues coses importants. Primer, de quin partit és el llaç groc. Perquè si és de diversos partits, com ho és realment, l’acusació de partidisme no sembla lògica. I en segon lloc, i això ja és gairebé còmic, quin sentit té acusar de partidisme en campanya electoral un partit que precisament no es presentava a aquelles eleccions!
I mentrestant, a Madrid, el PSOE i Podem s’han aliat, entre més, amb el PDECat, Ciutadans i UPN (tot i que UPN va canviar de bàndol en el darrer instant) per aprovar el retoc de la reforma laboral del PP, deixant-ne fora Esquerra i Bildu, els dos partits que fins ara volien semblar els socis de referència dels socialistes, però també el PNB, el BNG, Junts i la CUP.
En aquesta columna que compartim, hem parlat anteriorment de l’aparent relleu que feien a Madrid Esquerra i Bildu de les posicions tradicionals de CiU i el PNB. Per exemple, en ocasió d’aquell famós acord signat per Bildu i el PSOE en què es comprometien, precisament, a derogar la reforma laboral. Però jo sempre he expressat que el PSOE són uns trilers i uns gàngsters de qui és millor no refiar-se mai. I la prova ha arribat, precisament, aquesta setmana. Una setmana dolenta en tots els sentits.
