12.03.2020 - 20:03
|
Actualització: 12.03.2020 - 21:27
El relator de l’Organització de les Nacions Unides per a les Minories Nacionals ja ha fet públic l’informe elaborat després de visitar l’estat espanyol, el 14 i el 15 de gener de l’any passat. La publicació del document ha causat indignació en la diplomàcia espanyola. Fernand de Varennes va visitar Madrid, on es va reunir amb representants d’uns quants ministeris i més autoritats estatals, i tot seguit va fer una ruta per Catalunya, el País Basc, Galícia i Andalusia. Tot i no visitar-ne els territoris, també es posà en contacte amb gent i entitats de les Illes i el País Valencià, i es va reunir amb col·lectius de gitanos i immigrants.
L’objectiu de l’informe és de ‘promoure una realització plena i efectiva dels drets humans de les minories’. Allò que no ha agradat gens a l’estat és que es fonamenti en la definició de minoria que fa servir l’ONU. L’ONU entén per minoria qualsevol grup ‘ètnic, religiós o lingüístic que constitueixi menys de la meitat de la població en tot el territori de l’estat’ i en què els membres comparteixin llengua o trets culturals o religiosos. Per primera vegada, doncs, les Nacions Unides reconeixen que, tot i constituir una majoria en les parts respectives de l’estat espanyol, bascs i catalans, per exemple, són una minoria nacional que s’ha de tractar com a tal.
D’entrada, l’informe recorda que l’estat espanyol és sotmès a la immensa majoria de tractats internacionals en matèria de drets humans, i destaca els ‘avenços’ que ha fet d’ençà que es va morir el dictador Franco. Però tot seguit és contundent. De primer, explica que els drets humans que afecten les minories són, a l’estat espanyol, ‘una història inacabada’, i que ha detectat ‘llacunes’ i ‘omissions’ en unes quantes qüestions, com ara la llengua i l’ensenyament, que poden tenir un impacte negatiu en les minories. En acabat indica a les autoritats espanyoles que caldran ‘més esforços i passos addicionals’ perquè hi ha ‘fets desafortunats que cal adreçar’.
Quins són, aquests fets desafortunats? Per començar, el tractament de les llengües. Varennes explica que, sobretot en els camps educatiu i judicial, percep que les minories nacionals troben ‘una desconnexió entre l’estatus de cooficialitat de les llengües’ i la veritable aplicació de la legislació i de l’ús d’aquestes llengües. També diu que, sobretot al Principat i les Illes, hi ha un intent cada vegada més gran d’obstaculitzar l’ús de la llengua minoritària als serveis públics i que sovint tot plegat pot conduir a situacions discriminatòries. L’informe és molt contundent amb la injustícia que als tribunals sigui gairebé impossible de tenir garantit el dret d’adreçar-s’hi en una llengua minoritària.
En aquest sentit, l’informe també considera que la preeminència legal i constitucional del castellà és negativa perquè arracona les altres llengües. ‘Això es deu als pronunciaments judicials recents que emfasitzen una posició constitucional prominent’ del castellà, diu. I ho critica perquè això pot posar en dubte el dret dels parlants de llengües minoritàries de rebre ensenyament en la seva llengua. Afegeix que aquest retrocés en la garantia dels drets de les minories lingüístiques pot, fins i tot, contravenir la constitució espanyola, i ací esmenta específicament l’intent recent d’obligar Catalunya per llei a fer un 25% de les classes en castellà. Varennes celebra ‘el molt reeixit model d’immersió lingüística català’, afirma que tots els nens de territoris amb llengües minoritàries han de tenir l’oportunitat d’aprendre-les i nega, de manera contundent, que ‘instruir en una llengua minoritària sigui discriminatori’. Encara rebla la qüestió tot lamentant que el model trilingüe a les escoles, especialment de les Illes, ‘redueix l’ensenyament en les llengües minoritàries’.
Contra el delicte de sedició
L’informe del relator diu que, en relació amb els fets al Principat de la tardor del 2017, ha detectat nombroses denúncies contra allò que sembla ‘un augment de discursos de l’odi, demonització, vandalisme i amenaces físiques contra membres de la minoria catalana’ i explica que, segons que apunten certes dades, ‘no es responen ni es persegueixen prou’ aquestes amenaces. Verennes afegeix que, arran d’això, ‘contribueixen a un ambient d’intolerància contra les minories nacionals que va augmentant’ i que detecta ‘desconfiança cap a la policia i la judicatura’. Així mateix, demana a Espanya que hi pari atenció i prengui mesures.
El relator també ‘s’afegeix als qui ja han expressat preocupació’ sobre el judici contra ‘figures polítiques i manifestants que pertanyen a la minoria catalana’ i sobre el mal senyal que això ‘envia a la resta de minories nacionals’. Insta l’estat espanyol a revisar el concepte de sedició i afirma que ‘la dissidència política’ no s’ha de poder perseguir ‘amb càrrecs criminals’.
La resposta enfurismada d’Espanya
Després de rebre el report del relator de l’ONU, Espanya hi ha respost en un escrit carregat de tensió, en què critica la definició de ‘minoria’ que fa servir Varennes i, com que la major part de l’informe s’articula fonamentant-se en aquesta definició, diu que se’n desentén. El govern espanyol creu que la definició oficial que fan servir les Nacions Unides és massa ‘simple’ i ‘matemàtica’ i que deriva cap a ‘conclusions absurdes’. També afirma que aquesta concepció de les minories és massa ‘identitària i pot posar en risc les llibertats individuals’, afirmació que segueix el discurs posat de moda per la dreta espanyola.
En una llista de punts, Espanya prova de desmuntar l’un rere l’altre els arguments i les dades de l’informe. Malda per desmentir –tot i que la realitat ho evidencia– que les llengües minoritàries tinguin cap obstacle i fa servir la constitució espanyola de baluard per defensar la sentència del procés. El govern espanyol no té cap mirament a mentir quan sosté que no hi ha cap problema per a fer servir el català davant els tribunals, en contra d’allò que cada dia demostra la realitat del sistema judicial a Catalunya.
