17.01.2018 - 16:48
|
Actualització: 17.01.2018 - 23:14
La tercera jornada del judici de la primera de les causes obertes contra la Banca Privada d’Andorra (BPA) ha estat marcada per la demanda de les defenses dels acusats de fer-ne fora el govern andorrà, que exerceix com a acusació particular. El debat s’ha propiciat arran de la qüestió prèvia presentada per Salvador Capdevila, advocat de diversos ex-gestors de l’entitat, qui ha argumentat que l’executiu no podia assumir l’acusació particular emparant-se en la defensa de ‘l’interès general’ perquè envairia les competències de la fiscalia. ‘A Catalunya es parla que es judicialitza la política i aquí és al revés, perquè potser s’intenta polititzar la justícia’, ha reblat.
Les defenses han insistit que l’executiu andorrà només podria exercir com a acusació particular en el cas que trobés que els seus interessos en sortien afectats, i que no era legítim que ho fes basant-se en un ‘interès general’ perquè, segons que han considerat, això vulneraria el principi de divisió de poders. ‘El govern no representa la ciutadania andorrana, la ciutadania andorrana és representada pel parlament’, ha remarcat el lletrat de l’Institut dels Drets Humans d’Andorra, Alfons Clavera.
Per una altra banda, el fiscal Alfons Alberca ha explicat que l’interès de l’executiu no havia ‘de ser compartit necessàriament’ amb el del ministeri públic i ha dit que el sorprenia que el debat sobre la seva legitimitat no hagués aparegut fins ara, tenint en compte que l’havien ‘deixat participar en tot aquest període’ i en cap moment no s’havia impugnat cap querella per aquest motiu. D’aquesta manera, ha conclòs que, si hi havia hagut vulneració, havia estat ‘consentida’.
El lletrat del govern, Manel Pujadas, ha defensat que la seva tasca no era incompatible amb la del ministeri públic i ha instat les defenses a interposar una querella si creien que hi havia cap interferència entre els dos actors que participen en el procés judicial. Pujadas ha dit que el govern estava ‘habilitat legalment’, que la defensa de ‘l’interès general’ no era exclusiva del fiscal i que el seu paper no implicava atribuir-se ‘la representació de ningú’. En aquest sentit, ha justificat la seva participació en el procés argumentant que el cas BPA va comportar un ‘cataclisme’ tant per als treballadors, els gestors, els directius i els socis de l’entitat com per al sistema financer.
Una altra de les qüestions prèvies ha estat la presentada per l’advocada Anna Solé, que representa Sergi Fernández, ex-gestor personal de l’empresari valencià Rafael Pallardó, qui presumptament va enviar a la Xina prop de 70 milions d’euros procedents d’una organització de tràfic de persones liderada per l’empresari xinès Gao Ping. La lletrada ha demanat la nul·litat de la comissió rogatòria efectuada amb l’estat espanyol l’11 de març de 2015, un dia després que la nota de la divisió de delictes financers del Departament del Tresor dels Estats Units (FinCEN) destapés el cas. Ho ha fet al·legant que s’havia vulnerat el conveni de cooperació judicial d’Estrasburg perquè Andorra va rebre la resposta via fax i no en mà, com s’hauria d’haver fet.
Solé també ha qüestionat la necessitat de la comissió rogatòria, argumentant que els tribunals andorrans ja sabien les causes del cas. A més, ha insistit que en la resposta enviada per l’estat espanyol es va incloure una declaració efectuada per Pallardó a Barcelona en la qual li demanaven per Jordi Pujol i Marta Ferrusola. Solé ha assegurat que el 2014, un any abans de la publicació de la nota del FinCEN, la Banca Privada d’Andorra va rebre ‘fortes pressions per part de les autoritats espanyoles amb la finalitat d’identificar comptes bancaris de titularitat de polítics afins amb el procés polític de Catalunya’.
A la sessió hi ha previst que s’abordin algunes de les tres qüestions prèvies que encara s’han de presentar, entre les quals, una de referent a la responsabilitat civil derivada del cas.
