Un defecte en el virus del VIH permet controlar-lo durant anys

Investigadors de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, la Universidad de la Laguna (Tenerife) i l’Instituto de Salud Carlos III (Madrid) han descobert per primera vegada que els defectes en la proteïna de l’embolcall del VIH-1 evita que la malaltia avanci sense requerir tractament. És el què els ha passat a cinc pacients contagiats amb xeringues a principis dels 80 i que, amb perfils immunològics diferents han pogut controlar el virus durant més de 25 anys sense necessitat de retrovirals. El treball es publica a la revista ‘mBio’ i conclou que els defectes del virus també s’hereten i poden determinar l’evolució clínica d’una persona, fent que precisament la infecció no progressi.

Els anomenats ‘long-term non progressor’ són persones que fa més de 10 anys que estan infectades pel VIH-1, no prenen tractament i mantenen un nombre elevat de cèl·lules a les quals ataca el VIH-1, sense mostrar símptomes de la infecció. Dins d’aquest grup, hi ha els ‘controladors d’elit’ en els quals, el nivell de virus a la sang és tan reduït que és indetectable. La genètica, el sistema immunitari i les característiques concretes del virus condicionen aquest control. Precisament l’estudi d’IrsiCaixa fa referència a aquest darrer grup. Els investigadors han estudiat aquestes 5 persones que fa més de 20 anys que es van infectar, i que per tant, són ‘controladors d’elit’.

Els científics han descobert defectes en la proteïna de l’embolcall dels virus, responsables que aquests presentin un mecanisme d’infecció i replicació molt ineficaç, de manera que el sistema immunitari dels pacients ha aconseguit controlar-lo sense tractament. Fins ara, s’havien assenyalat algunes regions del VIH-1 que poden influir en la seva capacitat de replicació, però mai no s’havien explorat en profunditat certes característiques de l’embolcall del virus. Aquest fet pot ser rellevant per avançar en el desenvolupament de vacunes contra el VIH-1 perquè, com passa en la majoria de vacunes, els anticossos que protegeixen del VIH-1 es dirigeixen contra les proteïnes externes del virus.

El proper pas podria ser avaluar si aquests 5 pacients van poder generar una resposta immunitària eficaç gràcies a l’embolcall defectuós i, en cas afirmatiu, estudiar com podrien usar-se aquests virus defectuosos per generar anticossos que podrien formar part de potencials vacunes preventives, explica Julià Blanco, investigador a IrsiCaixa de l’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol i responsable del grup de Virologia i Immunologia Cel·lular. L’estudi també és rellevant perquè demostra que les característiques del virus són transmeses i passen d’una persona a una altra. És el que s’anomena ‘heretabilitat’ del VIH i és la part de la progressió de la malaltia que ve condicionada per la genètica del virus, que és heretada pel virus de la persona infectada.

Segons les conclusions de l’article, els defectes de l’embolcall del virus es van heretar entre aquests cinc pacients i van fer que persones amb característiques genètiques i immunològiques molt diferents es convertissin en controladores d’elit.’ + ‘El VIH-1 amb el qual es van infectar aquestes persones és tan ineficaç que és molt probable que ni tan sols pogués transmetre’s per via sexual. En aquest cas els pacients es van infectar perquè la transmissió per via intravenosa és molt més efectiva’, explica Concha Casado, investigadora del grup de Virologia Molecular del laboratori de Referència i Investigació de Retrovirus del Centro Nacional de Microbiología, de l’Instituto de Salud Carlos III. Per tant, els investigadors conclouen que si una persona s’infecta amb un virus defectuós, recollirà les característiques d’aquest virus. Per tant, la persona no és l’únic factor que compta a l’hora de fer un controlador, sinó també el virus amb el qual s’infecta.