09.10.2024 - 21:40
El president Illa ha fet aquests dies el seu primer debat de política general al Parlament de Catalunya. I tot allò que hi ha passat ha estat tan previsible com avorrit. Potser avui, en les votacions de les propostes de resolució, hi haurà alguna sorpresa a comentar, però els discursos i les intervencions, especialment les del Molt Honorable, han estat això que he dit: tan previsibles com avorrits. Res a veure amb allò que estàvem acostumats a veure aquests darrers anys.
Això ja ho té, la cosa aquesta de girar full. La consigna socialista és que cal girar full del procés –com si això es pogués fer– i, per tant, cal aparentar que s’és un parlament autonòmic més, normalet i correntet, de la seua Espanya plurinacional, federal i de coloraines. Amb la qual cosa les discussions deixen de tenir gens d’interès, en realitat. Ix el president i diu que faran 50.000 pisos. I a l’espectador li entra la rialla o les ganes de tirar la sabata contra el televisor.
Però, tot i l’esforç i la gesticulació, el fet cert i real és que el procés d’independència plana amb força sobre l’hemicicle. Hi plana tant, de fet, que imprimeix a aquest debat la marca més important i definitòria de totes, la més visible: és un debat violentament adulterat.
Violentament adulterat en el fons. El Parlament de Catalunya és una cambra emmordassada, que ja no s’atreveix ni a parlar de segons quins temes. És també el cor d’un estatut que no ha votat ningú –ni el Parlament de Catalunya, ni el congrés espanyol ni els ciutadans en referèndum. I és una institució encara atemorida per les conseqüències d’una aplicació il·legal del 155 que formalment ja no existeix, però que en la pràctica es nota en cada gest.
I encara és molt més visible que és un parlament violentament adulterat també en la forma. Les cadires buides del president Puigdemont i de Lluís Puig. La presència a la tribuna de convidats –i no als seus escons– de Jordi Turull i Marta Rovira. L’absència total d’Oriol Junqueras. Unes eleccions adulterades han donat pas a un parlament adulterat. I la cosa, simplement, no dóna més de si.
I per això, ahir, bàsicament, vam viure una distorsió ostensible del funcionament democràtic. I això cal dir-ho en veu alta. Un parlament hauria de ser un espai on es representassen i on se sentissen en directe totes les veus elegides pel poble. De manera que la limitació d’aquesta representació compromet manifestament la legitimitat del procés deliberatiu i la pluralitat de les decisions.
I damunt va i diuen que faran 50.000 pisos, tu…
PS1. Avui, dijous, a la Universitat Pompeu Fabra, es farà un altre acte de celebració del centenari de Vicent Andrés Estellés. Ni més ni menys que una lectura compartida del Coral romput. Les raons per a fer-lo i tots els detalls concrets els trobareu en aquest article.
PS2. Els Estats Units viuen amb temor aquesta nit l’arribada de l’huracà Milton, que els experts consideren que podria causar una devastació semblant a la del Katrina. En relació amb aquest fet us oferim dues peces. Per una banda, aquesta explicació científica sobre les onades de calor marítim, un fenomen poc habitual que ha convertit el Milton en un superhuracà. I per una altra aquesta Pissarreta que exposa que el Milton podria ser clau per al resultat de les eleccions presidencials del mes que ve als Estats Units.
PS3. Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixàs llegir aquest editorial? No és l’estil de VilaWeb. La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom. Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors. Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguen a l’abast de tothom. I tots hi eixirem guanyant.
