01.08.2015 - 06:00
I tres de cada quatre estrangers residents al país transmeten als fills la llengua d’origen i no la francesa. I només el trenta per cent dels habitants la tenen per llengua habitual.
Us imagineu aquests titulars al Libération, per exemple? La xarbotada seria majúscula. Però aquí, com que som un país acomplexat, tot al contrari: rebem aquest diagnòstic preocupant com si ens hagués tocat la rifa.
La presentació de l’Informe de Política Lingüística 2014 ha tornat a ser un desplegament propagandístic en tota regla. Cobertura mediàtica per terra, mar i aire, i no una, no, sinó fins a tres vegades: primer per al circuit tancat dels professionals, després en semiobertura al IEC i finalment al parlament, amb l’excusa de lliurar-lo a la presidenta de la institució. I, tal com mana la tradició, amb les matemàtiques per davant: milions cap aquí, percentatges cap allà i decimals amunt i avall fins a descol·locar el pobre lector, que entre tanta xifra s’acaba quedant amb el titular cridaner: ‘El vuitanta per cent dels residents al país sap parlar català’, ‘Una quarta part dels nascuts fora de Catalunya fan servir el català amb els fills’ o ‘1.800.000 persones mantenen el català’… Que, si us hi fixeu, són exactament els mateixos que els de dalt però escrits en com-que-som-en-un-país-de-fireta-i-no-podem-fer-lleis-de-les-de-debò,-doncs-mira-ens-consolem-perquè-pitjor-és-una-coça-als-morros.
Com a bon espot, l’estudi-quètxup amaga les calories assassines del producte i en destaca les temptadores virtuts. Per exemple, que l’any 2013 750.000 persones d’altres orígens lingüístics van adoptar la llengua catalana o, la més xiripitiflàutica de totes, que el 75% dels alumnes de secundària tenen un nivell alt o mitjà-alt de català. Els alumnes de secundària? Perdoni, vostè ha vist de prop gaires alumnes de secundària? Hi ha parlat? Per quan se’l guarden, aquest nivell que diu que tenen tres de cada quatre? Per als exàmens de la sele, suposo, oi? Ara, la cirereta del pastís és quan el conseller assegura no témer el plurilingüisme perquè ‘confia que els vinguts de fora adoptin el català com a llengua d’ús social i laboral’, que és exactament el contrari del que passa ara en nou casos de cada deu. Envejable confiança, a fe de Déu. Què sap la Direcció General que nosaltres no sabem? Com pensa revertir aquesta tendència? Té una arma secreta per a convèncer els nouvinguts? Subvencions a dojo? O poder dosis encara més massives de seducció, la gran estratègia desplegada fins ara (ja es veu que amb èxit més aviat migrat)?
Per desgràcia, les notícies de premsa han de ser breus, que si no el personal es cansa, i enlloc no s’aclareix què significa que aquest quart de milió de persones hagin adoptat la llengua (que l’han apresa? Que la tenen per llengua habitual? Que s’han apuntat als cursos del CPNL? Que van contestar això a l’enquesta?) o què hem d’entendre per ‘nivell mitjà-alt’ (que poden llegir un clàssic medieval sense infartar-se? Que saben fer una subordinada? Que poden escriure whatsapps desxifrables?). Qui vulgui saber tot això s’haurà d’endinsar en el procel·lós món de la sociolingüística, a través de webs i blocs molt més realistes però feixucs de llegir, i certament no a l’abast del lector mitjà (sempre que no sigui un adolescent d’aquell 75%, és clar). El poble, doncs, es quedarà amb el titular cofoista de la premsa, que ‘el català manté la salut’ o, com a màxim, si enllaça la informació del IEC (que és molt enllaçar), el més pietós que ‘cal millorar l’ús social de la llengua’.
I enmig de tan gran goig i tanta joia, com de costum, ni la més mínima referència a la salut filològica de l’objecte d’estudi. Com si en Solà no hagués advertit mai de la degradació de l’idioma. Com si la contaminació creixent i el calc automàtic no haguessin convertit el català de molts parlants en una pantomima d’idioma. Com si el procés de patuesització de la llengua no es pogués palpar a cada diari, a cada programa de ràdio, a cada conversa de carrer. Sobretot, que la realitat no ens malmeti un bon informe.
